Llocs i ambients en què el matriarcalisme és més ben rebut

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre l'actitud censora de grups de Facebook els administradors (i els moderadors) dels quals es defineixen com que són d'esquerres, progressistes... I li he afegit:

"— En el fons, fan una política de dretes i, a més, això afavoreix que, en unes eleccions, retiren la confiança a candidatures del seu ram".

Aleshores, et respon:

"— Sempre hi ha altres llocs on ets ben rebut".

Doncs sí, la veritat és que sí. I optes per eixos indrets, com quan t'és més senzill volar un catxirulo en un espai amb unes condicions que et fan costat.

Igualment, hem parlat (sobretot, ella) sobre dos capellans que, sense embuts, no sols han tractat sobre temes socials, sinó que són d'eixes persones que, al pa, diuen pa i, al vi, vi. Això, sí: tant als polítics (i a altres persones) com també a persones del seu ram. Aquestes persones sí que ens agraden.

Ben mirat, has coincidit amb ella en el fet que la gran majoria de la gent és més oberta que els qui militen en partits polítics, en sindicats o bé en agrupacions vinculades amb polítics, perquè, a diferència de com deia un company de treball d'un familiar meu acostat, no tenen el cul llogat.

Finalment, diré que aquesta gran majoria es, moltíssimes vegades, la que fa possible que rebes informació privilegiada (per exemple, difícil de trobar) i, altrament, de la que tu desconeixes que formava part de la vida quotidiana de fa dècades, vernacla i, àdhuc, en nexe amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que provenien d'arrels catalanoparlants. A tots ells, el meu agraïment.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies que ensenyaven refranys, expressions i arriscades

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha tret unes paraules sobre les seues àvies i sobre son avi matern, tots tres nascuts en el darrer quart del segle XIX. 

Així, ens ha dit uns mots que, en acabant, hem plasmat en Twitter, a Josep Maria Virgili i Ortiga:

"— Bon dia, Josep Maria,

Ma mare m'ha dit que una àvia seua (1878) deia 'Mira: el mut de la campana' (*). Què vol dir? Gràcies.

Tinc entés que, a vegades, es cobria el batall de la campana perquè no sonàs.

Avant les atxes".

Igualment, quan li demanes per què et sol dir més expressions, refranys, etc. que ha oït a sa àvia paterna, et respon que "Era més parladora". En canvi, l'àvi que més estava amb els néts, era el matern, encara que fos el més recte dels quatre. 

Finalment, diré que, en u dels comentaris que he llegit hui, en nexe amb cançons tradicionals que em plasmaren fa més de tres anys, una dona venia a dir que les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, fins i tot, ja àvies, ensenyaven moltes cançons eròtiques: eren més arriscades i tenien molta espenta, a més de ser persones generoses i bonhomioses. Em sent molt identificat amb persones així.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Agraïment als qui m'aplanen la vida i la recerca sobre el matriarcalisme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Núria López Cambra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he plasmat els seus i, igualment, mentres escric aquests mots, copses un ambient receptiu, moderat (semblant al de molts poemes de Rosa Rovira i al de poetes catalanoparlants nascuts abans de 1950 i amb un fort sentiment de pertinença a la terra).

A més, hem llegit cançons tradicionals que ens plasmà el pintor català Miquel Torner de Semir (1938) en el 2020 i en el 2021, un home de la noblesa i, altrament, generós i disposat a reportar-te sempre que pot: no sols per a la teua recerca, sinó, ben mirat, perquè gaudesques part de la seua pintura, de les seues aquarel·les... Adduirem que reflecteixen un matriarcalisme artístic i que, sovint, la fruesc.

Agregarem que, mentres revisaves part de la investigació, veus que moltíssimes persones t'han reportat de manera altruista i que, per això mateix, et sents un afortunat i, a banda, prefereixes continuar en aquest projecte que fa que et sentes de la terra on vius i de terres catalanoparlants.

Finalment, diré que una altra cosa és que la nostra cultura vernacla (matriarcalista), si l'enllacem amb altres Pobles matriarcals (això ho han fet Esther Borrell i, per exemple, Dani Rangil), no sols trobem moltes semblances, sinó que, de pas, tenim una visió més àmplia del matriarcalisme i de la vida, que és una de les coses que, més d'una vegada, fas i que dóna bon resultat.

I demà, més, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Jo tinc un somni" (M. L. King) i el matriarcalisme autòcton

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he escoltat la major part del discurs del pastor estatunidenc Martin Luther King, fet un dia com hui, però en 1963, uns mesos abans de l'assassinat del president John F. Kennedy i abans que els negres passassen a tenir els mateixos drets civils que els nord-americans blancs (http://arjau.blogspot.com/2013/08/famos-discurs-en-catala-de-martin.html) (*), en 1964.

No sé vosaltres, però, quan jo era un xiquet de menys de huit anys, ja tenia interés a aprendre a escriure la llengua vernacla i, a més, veies que no s'ensenyava en l'escola.

Possiblement, per això, una de les coses per les quals has posat més ganes de treballar, de desenvolupar i de reportar-te, ha estat lo matern, lo autòcton (especialment, lo que té a veure amb parlar i amb escoltar en la llengua catalana): rondalles, llegendes, cançons, goigs, poesia, dites, refranys, expressions, ús genuí de la llengua catalana,... I, ben mirat, vivències de què et parlen.

Adduirem que, mentres escoltàvem u dels vídeos subtitulats, hem pensat en eixos polítics que, com que ells formen part del grup cultural i lingüístic privilegiat per les lleis estatals, responen amb indiferència als altres.

Ara bé: això no exclou que tu tries decidir per tu mateix i viure de manera creativa i matriarcalista, en lloc de portar un estil de vida que, de fora estant, pretenen que adoptes. Per consegüent, també ets assertiu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) Plasmat per Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí.

Matriarcalisme en cultures mediterrànies i el paganisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre algunes decisions encertades que prenguí amb la reforma de la casa (en bona mida, gràcies a un llibre que havia comprat vint anys arrere i a vivències en nexe amb revoltes de suro que s'usaven per a les cases).

Ara bé, adés hem llegit un escrit d'una amiga molt oberta, a qui hem plasmat el nostre punt de vista i, àdhuc, un enllaç que, en el 2017, fou decisiu per a deduïr que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants és matriarcalista. Vos n'adduïm una part:

<<Ara passarem a tractar sobre les devocions mediterrànies i el manteniment de tradicions anteriors al cristianisme, de què Angie Simonis escriu “yo sumaría la tradicional devoción mediterránea a las diosas madre que se asimiló con los diferentes cultos romanos. (…) Las diosas más aceptadas entre los hispanos fueron Venus, Juno, Diana, Minerva, Ceres y Fortuna” (p. 395).

Primerament, recordem que la paraula “cereal” prové de “Ceres” i que Ceres era la deessa romana dels cereals i dels fruits (segons el “Diccionari etimològic manual”, de Josep Moran i de Joan A. Rabella), equivalent a Demèter, cosa que ens portaria al tema dels sants Abdó i Senent, directament vinculats amb una festivitat relacionada amb els cereals i, concretament, amb el forment.

A més, afegirem que Demèter, com em digué Pere Riutort Mestre (Petra, Illes Balears, 1935) el 15 d’octubre del 2017, “és una transformació de ‘Ge-meter’, ‘la Terra Mare’”. Pere Riutort m’indicà que, per a comprendre la cristianització de les festes paganes, calia recórrer als capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols, dins de la Bíblia, i, així, captar quina fou la manera en què es realitzaria, a partir de la Bíblia. Ho he fet, sobretot, tenint present que, a més, es passà d’una societat politeista a una monoteista (encara que l’imaginari col·lectiu conservàs, com en bona part d’Europa, molts trets anteriors al cristianisme). Anem a pams>>.

Adduirem que, després d'haver fet l'estudi d'eixos capítols, l'envies al mestre i ell et dóna el seu aprovat i la seua felicitació per la tasca. 

Més avant, l'envies a ta mare, se'l llig i et comenta:

"— T'ho has treballat, eh? T'ho has treballat".

Això prové del fet que hi ha una part considerable de persones que prefereixen una explicació amb arguments i amb coherència. I encara m'agrada fer això.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un ambient més favorable, casolà i amb bona sensibilitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les respostes d'una treballadora d'un comerç local (molt oberta, amb molta facilitat per a fer-se amb el client i amb un somriure molt natural).

És d'eixes persones amb qui pots parlar i que t'aplana que et sentes en un ambient molt favorable i, fins i tot, familiar, això que, en més d'un petit comerç, et diuen "Tractem que el client se senta de gust, com en casa", encara que sàpien que això no és possible, però sí amb un sentiment molt pròxim.

Afegirem que eixe esperit casolà, em porta a considerar la gran importància de viure en pro de lo vernacle, ja que té a veure amb la figura de la mare, eixa persona (en aquest cas, una dona) que et permet que visques de manera creativa, amb benignitat i amb bona sensibilitat, com quan eres un xiquet, per exemple, de menys de sis anys.

Finalment, vos diré que, fa uns vint o vint-i-cinc anys, en un diari castellà, poguí llegir un article sobre una dona que tenia més de noranta anys i que feia classes de franc... a xiquets, com es veia en una fotografia. És una cosa que m'ha agradat: tenir il·lusió per l'estudi i, després, forjar unes relacions i un ambient com quan expliques res a un nin. Aquest nen, en el seny simbòlic, és la persona que encara conserva la curiositat de quan era un al·lot.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Reportar de manera sincera les persones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona (Tere), poc o molt, de la seua edat, i de quan el pare de Tere, en un moment en què ella ja era casada i ell li deia que vestia amb poca roba, Tere li respongué:

"— Doncs el meu marit no em diu res en contra i m'ho aprova".

Un poc després, el pare desaprovava un vestit encara més curt. Aleshores, ella, sense embuts, li digué:

"— El meu home també m'aprova que vesteixi amb aquesta roba".

Adduirem que, una vegada, una àvia de Tere, com que portava un mas, però els seus treballadors no la prenien amb un mínim de seriositat (pel fet de ser dona), ella, amb molta espenta, decidí posar-se uns pantalons i els digué:

"— Fins ara, no em fèieu cas perquè sóc dona i perquè no vesteixo amb pantalons. Però, com podeu veure, ara en porte".

Afegirem que u dels treballadors comentava:

"— És la millor persona que he conegut que porta una colla de treballadors".

I més: la padrina, un dia comentà a la néta (Tere):

"— No permetis que ningú et rebaixi pel fet de ser dona".

I tot açò ve perquè, ahir, Tere havia escrit en Facebook que ella, al llarg de sa vida, ha estat una mena d'ovella negra i que ja ho era quan tenia pocs anys.

Finalment, diré que, com he tret a ma mare, les dones nascudes en el primer quart del segle XX i les que, per exemple, ho havien fet en el darrer quart del segle XIX, són dones més fortes i amb més empeny que, per exemple, les nascudes en els anys quaranta del segle XX i que les nates després de 1975.

I açò que plasme no és fruit de parlar per parlar, sinó resultat de recopilar moltíssims comentaris i de fonts vernacles en aquesta línia, molts més que els que ho refusarien: les persones es mereixen ser reportades de manera sincera.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.