Mestres, mestres de la vida i paciència amb els altres

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he pogut enllaçar el vincle entre uns familiars de la generació dels seus avis.

Ta mare t'afig que, fins i tot, sa padrina paterna ajudava la tia Vicenteta a caminar millor....I durant molts anys... Llavors, li dius:

"— Recordem que u dels dos punts de l'àvia era el servici [ 'Fortalesa i servici']".

Empiulant amb el tema del servici, evoquem quan, mentres telefonàvem Pere Riutort i li demanàvem sobre algun tema relacionat amb el matriarcalisme. Aleshores, l'històric mestre, ens deia:

"— Si puc... Perquè, d'això, en saps més que jo. Però bé, digues...".

En eixe instant, començava una conversa enriquidora per a ambdues bandes i, més avant, per a molts dels qui participaven en la recerca. 

A més, com quan ets estudiant i prens apunts en classe, paper i bolígraf i... ¡a demanar i a escriure! Ara fas una cosa pareguda: per exemple, quan raones amb els teus pares i, puntualment, després d'escoltar un enregistrament que t'envien altres persones.

En qualsevol cas, perviu eixe interés pels mestres com també pels "mestres de la vida" i, altrament, si els fas alguna qüestió, la gran majoria de les vegades, et responen i, posteriorment, ambdues parts ixen beneficiades.

Per això, com a agraïment a la generositat dels qui prenen part en la recerca, els reporte i copse que, algunes vegades, m'afigen més informació i tot. I, a voltes, com hui, n'hi ha que et plasmen un missatge amb aquests mots (o en aquest seny):

"— Gràcies per la teva paciència amb mi" (sic, Rosó Garcia Clotet).

Estudiar, exposar per escrit i reportar sobre temes relacionats amb el matriarcalisme català com la teua tasca preferida del teu projecte de vida. Ben mirat, et resulta senzill, com la terra molt adobada, de fàcil conreu i en què conviuen harmònicament i amb delit la terra, els troncs, les rames, les flors i els fruits i van cap al demà.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes. 

Nota: Unes fotos que he rebut hui de participants en la recerca sobre el matriarcalisme català. Gràcies.

"El meu avi era un pagès vocacional" i més

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes. Molt content pels interessants articles que envies", Vicent Pla.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, fa pocs dies, cerquí en Facebook i trobí unes paraules que, com son avi matern, també coneixien altres valencians (i, més d'una vegada, les coneixien avis seus): "¡A moure els que estan parats!". 

El teu besavi les deia quan algú que podríem dir desficiós, o que no saludava abans, li demanava on anava.

Més avant, hem recordat que la padrina paterna de ma mare, l'àvia Consuelo (nascuda en 1878) deia frases que inclouen mots que hem conegut gràcies a persones que han fet estudis i llibres sobre vocabulari valencià que encara és present i que s'emprava molt més abans: "guilopo". 

En aquest cas, una vegada, l'àvia veié una xiqueta que se les havia enginyades amb bona traça i que era una miqueta eixerida. Per això, la dona digué:

"— ¡Mira esta guilopa!".

Igualment, adés, he captat un comentari ben sucós que m'ha plasmat Lurdes Pino Anglès:

"— Quan era petita, vaig conviure força amb els meus avis i el meu avi era un pagès vocacional: diria que era feliç fent de pagès, tot i la duresa de l'ofici.

Per això, quan jo sentia aquesta cançó, pensava que es tractava d'un pagès que tenia una vaca i que era feliç amb el seu ofici; mai vaig pensar que tingués res a veure amb una dona".

La meua vocació ha estat el mestratge, estudiar sobre cultura tradicional i folklore i escriure. Estic agraït a vosaltres, als qui m'emparen i als qui m'ho feren en altres moments i de què encara tinc un bon record.

Finalment, dir-vos que, sobre la vocació, molts mestres de Magisteri en tenien i ho notaves: fruïen de la relació amb l'alumne, de la matèria, de l'ensenyament i de prendré nota de coses que sabien els estudiants, però no ells. I alguns, àdhuc, eren senzills i feien de psicòlegs amb més paciència que un ruc. Cada part n'aprenia de l'altra i ho feia amb senzillesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Gràcies per la vostra manera d'escriure", comentaris a un biòleg

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Despús-ahir, la psicòloga María José havia escrit uns mots en un tweet (https://x.com/majosevn/status/1982509684730028379?t=vHsA0FazyzsLsvyKjNwzNw&s=19) i jo li responguí:

"— Bon vespre, María José,

Podries llegir algun llibre del pedagog brasiler Augusto Cury. En llisquí dos pels anys 2009 i 2010.

N'he emprat més d'un suggeriment seu i m'ha reeixit.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

L'endemà, un català, qui nomia Anton, et fa una qüestió (https://x.com/montsant_anton/status/1983302271925662159?t=rpyya-7tzoKrxql0hqm_sw&s=19) i hi tens un diàleg fresc i acollidor:

"—Preciosa forma del pretèrit perfet simple, no l'havia llegit mai😍. Al vostre parlar matern, ¿ho dieu habitualment, o és un parlar erudit? ¿Feu servir mai el perifràstic, 'vaig llegir'?

— Bon dia, Anton,

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971. Quan era xiquet, s'usava molt 'llisquí', 'aní', 'viu', 'passejà' en lloc de 'vaig llegir', 'vaig anar, 'vaig veure', 'vaig passejar'.

La meua família és de la comarca de l'Horta de València (...).

També oïes molt 'aplegar', en lloc del mot 'arribar'.

En passar a l'institut, la Generalitat Valenciana degué promoure l'ús del pretèrit perfet perifràstic (...).

M'he proposat emprar lo que ja oïa quan era xiquet i que és genuí.

Igualment, n'afig del parlar tradicional i genuí popular de l'Horta de València i plasmat en la cultura tradicional vinculada amb el folklore (per exemple, amb la poesia festiva i amb cançons).

A vegades, davant dubtes, recorria al pretèrit perfet perifràstic. Però ja en Magisteri (1991-1994) i després.

Quant a 'oir', el vaig sentir per primera vegada pel 2014 a un valencià de la vila d'Alaquàs, [ en relació amb 'oir missa'] on visc.

Gràcies per la vostra manera d'escriure" i "Quan era xiquet, ja tenia molt d'interés per la llengua catalana i pel folklore vernacle (començant per la poesia festiva, per la popular i per les cançons).

M'encisen junt amb les rondalles i les llegendes.

Els majors (grans) m'han transmés vocabulari sucós.

Avant".

Realment, ens podem trobar amb persones que, com aquest català, fan que, mentres els escrius, sentes com si estiguesses a punt de plorar o, si més no, de llagrimar. 

Passàvem una estona, però curta, i, en eixir-nos-en les primeres, hem captat que anàvem per bon camí: en el camp creatiu, dedicar-nos a estudiar, a escriure i a reportar sobre el matriarcalisme català i sobre bons records, com a alumne i com a mestre.

Quant a la recerca, continuar amb els camps que havíem esmentat a Anton i amb els altres però que ens omplin molt, eixos que fan que et sentes com quan ensenyaves "Valencià" a adults (quasi sempre, dones) i que es traduïa en un ambient molt creatiu i sempre obert a qui volia aprendre i a informar amb un estil molt semblant al que havies viscut en Magisteri i de què encara conserves un bon record i molts detalls com a ensenyant i en la teua didàctica.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poetesses en llengua catalana, Història de les dones i matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat sobre el tema de què tractàrem ahir en aquest blog i, a més, li he afegit:

"— Hui he enviat un missatge a una dona que li agrada la poesia i ella m'ha respost".

Doncs bé, deies així:

"Bon dia, Rosa, i felicitacions,

A una dona que ve a ma casa, li he comentat sobre la teua poesia i m'ha dit que li agrada.

Avant les atxes i amb els teus escrits, poètics i més".

Després, l'amiga, de Monistrol de Calders ens ha posat aquests mots:

"— Bon dia, Lluís. Moltes gràcies.

La meva poesia veig que agrada a molta gent perquè és de parla molt senzilla i entenedora per a la gent.

Sempre endavant!".

I hem continuat:

"— És que és una poesia amb un llenguatge accessible i entenedor per a la gran majoria de les persones i sobre coses del dia rere dia i de la terra, de la natura i de celebracions quotidianes i, fins i tot, tradicionals (festes, bateigs, noces,...).

Aquesta dona fa uns vint anys que viu en el País Valencià, però, de fa més de mig any ençà, té interés pel català, encara que siga aprenent salutacions, algunes paraules...

És de Colòmbia i sensible en el tema de les cultures autòctones: considera que s'han de respectar i que seria una llàstima que morissen".

Ja de vesprada, he rebut un correu electrònic de Bartomeu Mestre sobre "les 'trobairitz' poetes que composaren obres literàries d’un gran lirisme i una gran qualitat. La societat volgué amagar les seves vides i obres, però no ho aconseguí". Li he escrit que, "Hi ha dos llibres que considere importants: 'Història de les dones a la Catalunya medieval' (abraça del segle VIII fins a primeria del segle XVI), de Teresa Vinyoles, el qual té quasi vint anys; i 'El comú català', de David Algarra, el qual té un subtítol ben sucós i que s'ajusta a l'objectiu: 'La història dels que no surten a la història', del 2015".

Finalment, mentres sopava, m'he recordat d'un mestre de Magisteri que ens introduí en en una rama relativament nova de l'ensenyament de la Història: la Història de les dones. I, com que m'atreia eixa línia, en acabar els estudis, aní al despatx d'un històric mestre de Magisteri i ell em digué de comentar-li-ho a un mestra d'un altre departament d', Història. Al capdavall, aquella mestra m'escrigué el nom de dos llibres i dels seus autors.

Fou així com passàrem a un camp que, aleshores, ens era molt desconegut i que ara, dia rere dia, forma part dels teus interessos per a la recerca sobre el matriarcalisme català i per a la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme basc i el català comentats a una dona

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat una cançó, l'he escoltada i, sobretot, he captat que, en terres catalanoparlants, la vaca és sagrada, de la mateixa manera que, més d'una vegada, ma mare (nascuda en 1943) m'ha dit que, per als seus avis i per a persones d'aquell temps, ho era la terra.

A més, la vaca, en el món simbòlic, té relació amb la dona. Així, Montserrat Cortadella, catalana, ens ha escrit:

"— Gràcies, Lluís. De fet, segons tinc entès, la vaca és la que té més semblança amb la dona: gesta nou mesos".

Llavors, li envies aquesta foto, amb el mot "Vaca" i comentaris en l'"Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana".

A banda, he parlat amb una dona (ací , Natalia) i li he dit detalls que es reflecteixen en moltes rondalles anteriors a 1932 i en moltes cançons mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila abans de 1980:

"— En les rondalles, la filla del rei o, per exemple, la reina, posa les condicions que han de complir els aspirants a casar-se amb ella. 

I, si és una filla del monarca, encara que son pare fa l'edicte, respon al punt de vista de la jove, a les seues preferències".

Natalia estava interessada pel tema i, sobretot, escoltava atentament. I hem afegit:

"— En moltes cançons mallorquines arreplegades abans de 1980, la dona és qui indica si permet que l'home faça una penetració i quan com també li diu (mentres que hi ha contacte físic entre tots dos) què li deixa fer en cada moment i, en altres casos, ell li demana permís i la respecta...".

Vos puc asegurar que, a Natalia, li resultava xocant, si ho comparava amb la cultura tradicional castellana.

Igualment, no sols li hem tret sobre com apareix lo matriarcal en poemes de Rosa Rovira (de Monistrol de Calders), de qui li he mostrat dos llibres, sinó que hui hem copsat que té moltes semblances amb la poesia vernacla basca:

"— Ella escriu poemes i en llig. Li agrada la poesia".

Ben mirat, ens ha reportat sobre el tema de les religions en el seu país. I li hem dit: 

"— És un tema que no he tret per a l'estudi sobre el matriarcalisme, però que el tinc en una llista i que ho faré. Al cap i a la fi, forma part de la Història de la Humanitat com també altres de què he fet qüestions que poques persones s'atreveixen a traure, però que considere importants per a la recerca".

Finalment, dir-vos que és una dona complidora, com he escrit hui en un missatge a un amic. I, per a  rematar,, unes frases: "Menys excuses de perdedors i més estratègies de guanyadors".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Gràcies als qui participeu en l'estudi sobre el matriarcalisme català amb el vostre altruisme i sense fer més de lo que podeu.

Persones creatives, fresques i que emparen

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat uns escrits a persones que tenen un alt sentiment de pertinença a la terra, que són altruistes, que m'han reportat moltes vegades i amb franquesa, que són agraïdes i amb un llenguatge fàcil d'entendre i agradable, d'eixes que ajuden a forjar ponts que aconsegueixen reeixir.

Igualment, molt prompte copses que el resum del tema que ahir presentares per a la recerca, havia estat publicat en la web "Relats en català"..., un poc després d'enviar-los-el. ¡Ah!, per cert, ¡ens n'han afegit un altre, aquesta nit! El meu agraïment.

Ben mirat, afegirem que aquests punts i aquestes fonts que aplanen un ambient receptiu a la creativitat en nexe amb la llengua catalana, poden evocar eixa mare que ho fa amb els seus fills, el mestre que els ho permet als alumnes i a tot lo món i no cal dir que eixes persones que, quan fan vida pública (i, en acabant, en sa casa) són oberts a qualsevol tema que els traguen i, així, construeixen de manera que si, com ara, fas un estudi, t'adoven el camp i, fins i tot, et serveixen per a ampliar-lo amb contingut que, més avant, aculls i comparteixes.

Finalment, dir-vos que reconec que, molts d'aquests detalls em són possibles ara, en bona mida, per moltes persones que tinguí com a mestres i com a assessors i, en més d'un cas, com a hòmens (i com a dones) que anys arrere tenia com a coneguts. I, amb eixa miqueta de sensibilitat i amb frescor, sempre eixim guanyant ambdues bandes (¡i emparant-nos!) en un ambient més en pro de la creativitat i de lo vernacle en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones amb espenta, receptives i en pro de la llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit comentaris en relació amb el tema del dia i, a més, he escoltat el seu i, després, l'he plasmat, fins i tot, amb més interés, perquè ha tret un fet que li havia oït moltes vegades i, per una altra banda, perquè exposa vivències diferents i que, amb una miqueta de sensibilitat, les reps de bon gust per a la recerca:

"— La persona que tenia béns, tenia suport. Si eren pobres, s'ho passaven molt malament. I, si eren d'aquestes que tenien espenta, feien com eixa dona que deia 'Tenia quatre filles que cabien baix d'una polleguera i, al sendemà de morir el meu home, ja m'havia espavilat'.

És real, com la mateixa vida".

Tot seguit, evoques unes paraules que tragué Pere Riutort el 16 de desembre del 2020, junt amb la típica posició física dels seus pares (per al tema de les fotos de parelles catalanoparlants fetes abans de 1930) i de més coses que, en moltes ocasions, gràcies a persones altruistes i amb un alt sentiment de pertinença a la terra, permeten que persones de diferents edats pugen reportar-se un poc més.

De fet, quan ens ensenyaven "Didàctica de la Història" en 3r de Magisteri (curs 1993/1994), ja ens parlaven del tema de la Història de les dones i ja hi havia publicacions que presentaven el tema de les entrevistes de néts a àvies i a majors i a persones d'altres edats.

Finalment, diré que hi ha qui escriu narracions sucoses en webs literàries, per exemple, en "Relats en català" (https://relatsencatala.cat), la qual és molt oberta i amb un estil acollidor, favorable a la creativitat i a la diversitat temàtica i de gèneres. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.