Música i poesia popular del segle XIX en llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit la lletra d'una cançó prou coneguda pel País Valencià: "El sereno i la serena".

Afegirem que l'hem trobada en un llibre sobre Massarrojos (una vila adherida en la segona meitat del segle XIX a la ciutat de València) publicat en 1950 i redactat per un home nat en la darrera dècada de la centúria anterior.

A més, també el copses en un estudi dels anys trenta del segle XX.

A banda, m'ha dit que és molt popular i tradicional en la vila Aldaia (l'Horta de València), on viuen els meus pares.

Igualment, hem escoltat la versió que ella cantava, l'hem plasmada i, al capdavall, hem captat que també n'hi ha en Facebook i en Twitter.

Finalment, he escrit un poema curt i senzill del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922), en què una jove i sa padrina (àvia) fan bona harmonia, en casa i en un moment pròxim a la nit. Llavors, capeixes la presència de símbols que figuren en moltes composicions del segle XIX i, ben mirat, de poetes catalanoparlants nascuts en la primera meitat del segle XX, amb sentiment de pertinença a la terra i que exposen molts versos en nexe amb la foscor, amb lo maternal i amb la nit.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Deixar fer, cançons tradicionals i versets a nens

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha comentat sobre una dona amable, senzilla i que, una vegada, en una casa on havia anat a fer unes tasques, digué a qui hi vivia:

"— Gràcies per no haver estat damunt de mi".

Llavors, li dius:

"— Una vegada, un pintor em digué que agraïa que jo li deixava fer, que no el pressionava".

A més, mentres plasmem aquests mots, evoquem que, en una classe de franc que féiem, un home d'uns seixanta anys, ens digué:

"— M'agrada com ensenyes, perquè no ets damunt de l'estudiant (com fan alguns mestres de l'escola d'adults)".

Finalment, adduiré que, de vesprada, he llegit un llibre sobre Bèlgida (una vila valenciana de la Vall d'Albaida), de Mariano Jornet Perales, i que he captat cançons amb una lletra molt semblant a la que conec com també versets que, més d'una vegada, diuen les mares (o les àvies) amb veu suau a nens de pocs anys i que són tradicionals en moltes poblacions catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres i alumnes amb bona avinença i respectuosos

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que, durant el segon any que venia a casa i ja ell estudiant en una escola d'adults, aprovà dues de les huit matèries que li ensenyaven.

Ara bé, a principi del tercer any, li dius:

"— Mira. Farem una cosa: com que no podem tractar-ne totes, ens dedicarem a 'Valencià' i, si vols que repassem una cosa puntual d'altres matèries, ho farem. Però, sobretot, 'Valencià'".

A més, com que havíem estudiat i teníem moltes vivències, li afegíem:

"— Quan tingues algun dubte en classe, alces la mà i traus el tema. I, encara així, hi haurà més d'una vegada que no ho faràs".

I així fou.

Adduiré que ell i altres persones que venien a les classes, podien escriure sobre qualsevol tema amb retoladors de diferents colors, poesia (si ho preferien), narrativa... La qüestió era practicar la llengua; i, en acabant, cada u de nosaltres llegia amb veu normal què havia plasmat i, igualment, tréiem temes en relació amb la matèria.

En eixe seny, hui ens ha enviat un missatge, li he telefonat, hem parlat un moment i, al capdavall, m'ha dit (i jo hi estic totalment d'acord) que, si un mestre tracta amb respecte els alumnes, és molt més fàcil que aprecien lo que els ensenya i, a més, que es guanye la simpatia de més d'un estudiant.

Finalment, he vist que Rosó Garcia Clotet, una dona molt oberta i que ha rebut una educació matriarcal, m'havia escrit. I, sense ajornar-ho, li he respost i he pasat a una altra persona.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones valentes, que tenien bon coll i dites autòctones

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, els he llegit unes paraules que ahir em plasmà Teresa Maria Marquez Bartolomé en relació amb el tema:

"— A casa, era 'mestressa'...

Només l'àvia Teresa era mestressa...

Deien d'ella, 'Teresa, la mestressa de can Ferrer... Porta faldilles, però té més collons que qualsevol home'.

Quan s'havia de fer a la vila alguna cosa..., deien:

'— Es necessita tenir coll...

— Digueu-ho a la mestressa de can Ferrer: és la que més en té'".

A banda, els demanes sobre el significat de "tenir coll" i ton pare et diu "aguantar", amb el seny de força, de fortalesa que ajuda a no decaure. I tu, tot seguit, ho escrius i continua el diàleg. I, quan se'n van, copses, com aquell qui diu, un bon gust de boca.

Igualment, ens ha entrat un missatge de Xavi Portalés, en nexe amb el mateix tema i, a més, un enllaç en què podíem llegir frases i refranys de la Vilavella (vila valenciana de la Plana Baixa), publicades en una web de l'"Associació de veïns de La Vilavella":

"— Per si resulta del teu interès, t’adjunte aquest contingut del meu poble, escrit per una amiga meua, Maria Teresa Pedro, de dites autòctones.

https://associaciodeveinslavilavella.wordpress.com/2015/10/25/expressions-vilavelleres".

Finalment, hem contactat amb l'autor d'un llibre que ens podria aportar informació molt sucosa per a la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme valencià del segle XIX i el balear

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, també sobre un tema que li he dit que adés jo havia escrit a una històrica mestra de "Filosofia" i, després, a mestres de llengua catalana:

"— Bon dia, 

Per a mestres de llengua catalana.

@Virgili7

Observe que hi ha una quantitat important de persones, fins i tot, amb estudis universitaris (i, a banda, majors de seixanta anys) i que han publicat llibres, que tenen una mena d'analfabetisme funcional:

1) responen d'una manera molt llunyana a una qüestió, és a dir, com si els demanasses en relació amb arbres de la selva i 2) t'escriuen sobre l'Amazònia, però sense plasmar-te'n cap.

I vos ho dic amb el cor en la mà.

Podria posar-ne exemples, però preferesc no fer-ho i sí exposar eixa part de la realitat.

Avant amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada".

Molt avançat el dia, veus que, en un llibre sobre Bèlgida, una vila valenciana de la Vall d'Albaida, no sols en el segle XX, sinó també en el segle XIX, hi havia una cosmovisió molt en línia amb el matriarcalisme i que, àdhuc, coincideix amb trets que havia plasmat Bartomeu Mestre i Sureda (Felanitx, 1952) en l'article "La llengua és el notari de la identitat", emparant-se en un estudi que s'havia fet uns vint-i-cinc anys arrere en les Illes Balears.

Finalment, direm que, mitjançant aquests punts en comú junt amb els d'altres versions (bé orals, bé escrites; en ambdós casos, molts), altra vegada, copsem que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista. Llavors, sents que paga la pena prosseguir en la recerca i, més encara: fer de mestre i aprendre de tots i a través de moltes fonts.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Adduïm uns versos escrits en 1918 per Joan Jaume Gual a Tonina (la seua futura dona), amb qui es casaria uns mesos després.

Vivències que perduren en relació amb el Poble colla i entre nosaltres

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!",  Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que, com més ens n'anem cap al passat (per exemple, cap a dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i que eren d'arrels catalanoparlants), captem que eren més respectades i que respectaven més els altres.

Després d'escriure aquests mots, penses el paper determinant que té per a la recerca el fet de respondre de forma dialogant i com t'agrada que et tracten.

A banda, li hem adduït que, en un llibre sobre la cultura colla (d'Amèrica del Sud i matriarcalista), en aquest cas, en bona mesura, per mitjà de vivències que perduren en un valencià que hi estigué en contacte uns cinc anys i que, més d'una vegada, parlava amb la matriarca (l'àvia Damiana),  l'autor indica que aquesta ameríndia no permetia que els xiquets del seu Poble anassen a l'escola oficial, ja que no hi ensenyaven res que tingués a veure amb els colles: llengua, cultura, tradicions, model de vida, cosmovisió...

Igualment, en desembre del 2019, aquest amic em digué que, en situacions així, cal una directriu forta, en lloc d'agafar la llepolia que ofereix la cultura oficial de l'Estat i no dedicar-se a recreacions (ni a elucubracions, ni a qüestions que podria semblar que no toquen els peus en terra).

Per això, esteu convidats a qualsevol aportació en pro de la transmissió, de l'intercanvi de vivències (i de coneixements i de suggeriments) i de la difusió de tot lo que tinga relació amb el matriarcalisme que ens ve dels nostres avantpassats i, així, a perpetuar les nostres arrels i a difondre-les a les diferents generacions.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres, alumnes i persones dialogants i que respecten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, com que estava pendent l'elecció del nou Papa, ha eixit el tema.

Després, aprofites que tens el llibre "Santoral apòcrif. Els sants i la cultura popular", de  Gabriel Bibiloni (https://www.dbalears.cat/balears/cultura/2024/04/09/392027/presentacio-santoral-apocrif-els-sants-cultura-popular-gabriel-bibiloni-palma.html), històric mestre d'universitat, li lliges unes paraules en què es pot copsar el matriarcalisme i, igualment, el sentiment de pertinença a la terra.

A banda, hem afegit que, com també fa Josep Maria Virgili i Ortiga, un home que ha exercit de mestre d'escola i d'institut, són persones molt respectuoses, que, per exemple, recorren a Twitter amb intenció d'ensenyar com si ho fessen entre alumnes o, com ara, en un ambient d'ensenyament:

"— Si lliges què posen, veus que, fins i tot, quan no coincideixen amb un altre, no el menyspreen, ni el critiquen i que, a més, el primer té un blog en què escriu entrades molt sucoses i que, quan li plasmen comentaris, es crea un ambient de respecte entre els qui hi participen, de diàleg i que responen com ho farien en les classes".

Finalment, li he adduït:

"— I et sents com quan et trobes entre amics o bé en companyia de persones amb qui, com se sol dir, es pot parlar. No ho fan com els qui notes que plasmen d'una manera molt en línia amb lo que diu el partit en què militen: són molt oberts. Amb eixes persones, estic més a gust, fruesc".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Ací teniu la primera entrevista que trobí l'any passat a Gabriel Bibiloni, en relació amb el llibre esmentat. Està en castellà i es pot baixar: "Si no existieran los santos, nuestra vida sería diferente", publicat en el "Diario de Mallorca".