Amics planers, creatius... i en pro del folklore autòcton

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home, teníem moltíssims punts en comú en relació amb el tema de l'ensenyament de les humanitats, hi havia bona harmonia entre tots dos i he captat quantes coses pots aprendre recorrent a persones planeres, senzilles, que no cerquen fer-se destacar i, més encara, que són bonhomioses.

Afegirem que adés hem trobat un document en Internet amb una recerca sobre l'erotisme vernacle: "Literatura, sexe i cultura a la Conca de Barberà", d'Eugeni Perea Simón, editat en 1982.

Després, el consultes una miqueta i veus que et podria fer bon paper per a la investigació.

Finalment, diré que lo més agradable del dia ha estat una conversa telefònica amb un amic que ha aportat informació molt sucosa per a l'estudi sobre el matriarcalisme i que, igualment, és un tros de pa, un home generós i que, a banda, més d'una vegada, t'encoratja a prosseguir i que et diu que aprén moltes coses que abans no sabia i que, de rebot, li permeten enllaçar més amb la terra i amb lo que forma part del folklore autòcton i de terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, benigna, realista, arriscada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme, rondalles vernacles i femellisme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he gaudit de la tasca folklorista i, igualment, he rebut comentaris a què tu respons com t'agrada que ho facen amb tu. 

Així, adés, un home et posa uns mots relatius al femellisme (el model de resposta oposat al matxisme i que he conegut en dones respecte als seus marits i, ben mirat, en poquíssimes narracions plasmades per folkloristes vernacles).

A més, hem escrit aquestes paraules, les quals posàrem en la recerca:

"I moltíssimes persones, per no dir a totes, ens han contat una rondalla quan érem xiquets, i n’hi ha que han deixat empremta en nosaltres. Però, hui, després de consultar, per curiositat, un enllaç que m’havia escrit una persona (en relació amb una de les darreres qüestions que he fet en Facebook vinculada amb les rondalles), he entrat, per primera vegada, en la web “Cordill. La cultura de casa”.

I, vés per on, hi ha un article de què vos pose l’enllaç i, com se sol dir, gràcies a Déu, hi ha moltes persones que continuen l’estil de transmissió i de relacions que ja tenien les seues àvies, les seues mares, els seus avantpassats: el matriarcalista i no, com ara, el patriarcal, tan en nexe amb el femellisme com també amb l’anarquisme, amb el comunisme i amb el misticisme.

I dic que també amb el comunisme, perquè, a poc que u llija sobre la música, per exemple, en la Unió Soviètica (hi ha un llibre en la biblioteca principal d’Aldaia, una població valenciana de l’Horta de València, en què ho podem fer, sobre la música en part d’Àfrica, d’Àsia i, fins i tot, d’Oceania), podrà veure que, àdhuc, en algunes repúbliques soviètiques en què els balls tradicionals no eren col·lectius, s’obligà a col·lectivitzar-los. El vaig llegir en la segona meitat dels anys noranta.

Doncs bé, una mena de comunisme acompanya, a hores d’ara, el tema de les rondalles en llengua catalana: https://cordill.cat/2021/12/06/adeu-rondalles .

Un article interessant".

Finalment, diré que, si em fan una qüestió de manera mínimament educada (amb bones paraules, amb bonesa, sense prepotència i sense victimisme), els responc: és una forma d'estar present i com el mestre que escolta i que ho fa amb l'alumne.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, arriscada, benigna i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Humanitats" i "matriarcalisme", més que dos mots

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he respost a una dona que, aquesta nit, m'havia fet una qüestió sobre el tema "esquerra":

"— Per què nomenes l'esquerra? Pots explicar-te, per favor?".

I tu li escrius:

"— Bon vespre, 

1) Normalment, l'esquerra', no sols solia ser més atrevida, més oberta, sinó que, igualment, tenia més tendència a plasmar la realitat i, per exemple, a reportar sobre els grups socialment més marginats (lingüísticament i tot). 

2) Per contra, lo que se sol dir 'dreta' (els 'conservadors', 'la gent d'orde i de lleis'), solia recórrer més a tractar de tergiversar, de silenciar o, àdhuc, de falsificar la Història i, més encara, quan això els podria permetre manipular la gent i tenir-la millor lligada als seus objectius.

3) En canvi, en els darrers deu anys (2015-2025), capte que persones que es diuen d'esquerres, progressistes, etc., si els traus temes que poden resultar incòmodes, perquè afecten partits d'eixe ram, tracten de desviar-los o de no dir-ne res.

Et pose un exemple. Jo nasquí en 1971, en el curs 1991/1992, comencí Magisteri (especialitat Humanes) en la Universitat de València. En una de les primeres classes, un mestre ens digué que érem dels darrers alumnes d'Espanya que podríem estudiar aquesta especialitat, a extingir en pocs anys. Manava el PSOE (amb 175 dels 350 diputats del Congrés dels Diputats) i els representants d'Herri Batasuna no hi solien anar.

Quan et parlen de feixisme, de violència de gènere, d'atacs a homosexuals... i els dius aquell fet, que una mestra de Filosofia (1992/1993) ens deia que retirar la matèria 'Filosofia' comportaria una societat més fàcil de manipular (no s'ensenyaria a pensar, a reflexionar, a analitzar) i que, en el curs 1993/1994 (el darrer), un mestre d''Història' ens deia que eliminar aquesta matèria generaria una societat menys comprensiva amb els altres,... ¿saps que fan moltes d'aquestes persones (i m'ha passat fa menys de dos dies)? Si estan molt ficats en política, quasi mai diuen res sobre el tema i continuen amb la línia del partit 'd'esquerres'... Una de les dues a qui escriguí, no comentà ni una paraula sobre el tema de les Humanitats; l'altra, callà".

Finalment, li hem adduït uns mots que ahir plasmàrem a un valencià:

<<"— Bon dia, Vicent,

Qui vinga ací i procure fer el bé (bonhomiós), benvingut.

Qui no, gens de facilitats.

Un dia, una dona marroquina que venia a classes de franc de valencià durant el curs 2015/2016, es queixava que jo (fadrí del primer dia de vida fins ara) no era casat, ni tenia fills:

'— ¡Claro! Es que tú, como no tienes hijos!' (sic).

I li responguí:

'— Això és voluntari, una decisió teua. I a més, ací, en Espanya, no hi ha cap llei que t'obligue a casar-te, ni a tenir fills'.

I callà.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana"

El comentari el plasmí ahir i textualment>>.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que toca els peus en terra, hospitalària, que parla amb el cor en la mà, arriscada, benigna i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Nota: Aquestes fotos són del mateix llibre.

Plasmar i reportar sobre el matriarcalisme que ens han ocultat

Paraules de hui:

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Mentres escrivia les paraules d'aquests amics, he recordat un fet que ocorregué el 12 de juny del 2015. El rei d'Espanya prengué una decisió respecte a una de les seues germanes.

Doncs bé: el diari valencià "Levante-EMV" i el català "La Vanguardia" (ambdós, en línia amb la mediocritat) preferiren en suau. Ara bé, un diari britànic no es parà en palles i, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, "Ho digué a la cara": en el titular d'un article, no en lletra menuda. Així ho escriguí (http://plomalliure.blogspot.com/2015/06/cavallers-fil-la-ploma.html):

<<El dia que el jornalisme valencià, com l'espanyol, tinga la gosadia de fer escrits, per exemple, sobre el cap d'Estat espanyol, de la mateixa manera que hui podem llegir en el diari britànic The Guardian, al voltant del reial decret que ha tret i relacionat amb una de les seues germanes, u podrà creure que, una vegada més, té un altre motiu, no ja per a confiar en este sistema de govern, sinó en els jornalistes (hòmens o dones) que diuen que treballen per la democràcia.

Crec que estem parlant claret. I este és el jornalisme que m'agrada. En el cas de la notícia en el diari britànic, no sols indica què ha passat, sinó una raó... ¡¡que no veiem en alguns diaris de l'Estat espanyol (i, potser, hui ho facen la gran majoria)!! El seu titular és determinat, sense por. I, lo que en la premsa espanyola que he consultat figurava com a titular, es corresponia, més o menys, al subtítol del diari britànic. Podeu comprovar-ho, per exemple, llegint el Levante-EMV o La Vanguardia>>.

Finalment, diré que no tractaré de dir només lo políticament correcte junt amb lo que estiga de moda, sinó moltíssims punts de vista, vivències,..., de manera que estiga més reflectida la realitat. 

De fet, com he escrit adés a una col·laboradora en la recerca, "Una de les coses que m'he proposat per a aquest estudi és fer com faig en la vida quotidiana: no ser políticament correcte, ni incloure només lo 'in' (lo que tinga a veure amb les modes), sinó plasmar la realitat i, fins i tot, comentaris minoritaris i que puguen anar contracorrent de lo que solen dir els polítics i amics seus".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta receptiva, realista, hospitalària, arriscada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bonesa, l'arquetip del rei i folklore vernacle

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit unes paraules de la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1943169836319711381?t=Frme3b2eDX-B7FOlDpWroQ&s=19):

"— Deia un savi que cal buscar tres coses en una persona:

Intel·ligència, amabilitat i bondat.

Però comença per la darrera, perquè, si no la té, no cal que et molestis a buscar les dues primeres.

Som-hi?

Bon diaa!!😉🤍".

Adés, li he respost:

"— La bonesa és molt important en la meua vida, María José. Un exemple: no vote cap candidatura encapçalada per una persona que menta sovint i que no siga de bon cor. Preferesc (i ho faig la gran majoria de les vegades) votar nul.

Mai m'he venut.

I l'arquetip del rei".

Afegirem que el tema d'aquest arquetip no té res a veure amb si u és monàrquic, republicà o d'una altra línia. Així, el mot "arquetip" significa "model", "prototipus",... De fet, resulta molt fàcil captar-lo en les rondalles vernacles de fa més de cent anys, no solament en les plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932). I més enllà de personatges masculins: el monarca, el princep (o bé el noble) que fa de cap d'estat d'un territori), la princesa que es la màxima autoritat política on ella viu, el pare o la mare, etc.: https://malandia.cat/2022/11/larquetip-del-rei-i-la-dona-valenta-i-molt-oberta. Depén del paper que exerceixen.

Adduiré que és ben considerat si, per exemple, és bonhomiós, si procura ser just, si escolta les dues parts (o més) abans de decidir quina aprova...

Finalment, passen els anys i encara et trobes amb persones que trien actuar i respondre en pro de la gent que fa com aquests sobirans i, així, la dita "Del color del Rei, se tinyen els vassalls" té una connotació positiva. Eixes són de la meua corda; les altres, les acceptes com a persones, però no la seua manera de pensar, de fer, de viure... I això no vol dir que tu sigues millor, però sí que tu tens uns principis i un model de vida que aculls perquè és amb el que t'identifiques i que governes la teua vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta receptiva, hospitalària, arriscada, benigna i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones amb interés per la llengua vernacla, per la terra i benignes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre uns temes que, en acabant, he escrit a Antonia Verdejo, qui, de vesprada, m'ha enviat aquestes fotos de l'obra"Coses sentides. El parlar de Palafrugell" (*) publicada, inicialment, si més no, en el 2009.

A més, copses que Antonia Verdejo t'havia enviat un comentari:

"— Avui sóc comprat un llibre que tenia ganes de tenir. És d'aquí, de Palafrugell (*), un diccionari de paraules: unes que encara diem i altres no tant. Per passar d'avis a néts; serà un bon llibre, crec".

Llavors, li hem plasmat:

"— Adés he parlat amb ma mare i he copsat que, així com ella es dedica més a temes socials en línia amb la caritat i amb la solidaritat, però ha estat molt en nexe amb el passat (parla prou de les seues àvies i dels marits), jo, a sis anys, ja tenia interés a parlar en català i a escriure'l de manera genuïna.

A nou anys, un cosí de mon pare, amb motiu de la Primera Comunió, em donà un llibre de poesia festiva en català, escrita per un valencià de la vila on ell nasqué (la de mon avi patern, 1909). 

I així fou com començà el camí que ara faig: el de promoure la llengua (enllaçada amb el folklore i amb l'ús genuí) i les tradicions de la terra junt amb les rondalles, la música, el model de vida i la cosmovisió. Són coses que ja m'atreien quan tenia menys de deu anys.

És més: possiblement, el tema de la dona tinga a veure, en part, amb el fet que, en la planta baixa de la finca on jo vivia, residia aquest avi i... era on hi havia l'estàtua del Sant Antoni (el nom, igualment, del carrer).

Quan ell morí, captí que les dones eren qui organitzaven la festa i el seu gran paper.

Ben mirat, el de l'educació i el de la maternitat també m'han atret de xiquet ençà. Alguns, recorrent al castellà, dirien que això són coses de 'amariconaos', però el fet és que m'han interessat.

T'afegiré que una psicòloga i sexòloga, pel 2007, em deia 'Em fas preguntes que poca gent em fa'. És una dona que l'agrada lo maternal.

En ma casa (pares i germans), he estat el més interessat per la llengua i pel folklore. 

Avant amb el llibre i amb els teus projectes, Antonia".

Altrament, ens ha adduït:

"— Gràcies, Lluís. Molt agraïda. Des que sé llegir, que tinc llibres per donar i vendre: en castellà i en català. M'agrada molt i aquest el vaig trobar interessant per ensenyar als meus néts paraules que, a poc a poc, es perden i, així, les tindran sempre".

Més avant, li he dit:

"— Ma mare, una dona de diàleg, de pactes.

Jo, de no deixar passar les mentires i, de pas, tampoc els intents de manipulació sobre persones de bon cor i sobre la societat".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet, amb benignitat, hospitalària i que toca els peus en terra.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies arriscades, amb iniciativa i de què et reporten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare (nascuda en 1943) i m'ha dit que, quan els seus pares es traslladaren de València a la vila on visc (Alaquàs, de l'Horta de València), ma àvia es proposà portar avant un xicotet comerç. Primerament, parlà amb una històrica venedora de la vila i, després, com que la padrina era arriscada, a poc a poc, n'obrí u i anà avant.

Adduirem que, al llarg de l'estudi, he copsat molts casos semblants i, fins i tot, d'eixos en què ens han dit que una de les dones (i més) de la família de qui ens reporta, tenia més iniciativa que el marit.

Sobre aquestes paraules, vull dir que no les exposes com a signe de superioritat de la dona, ni com a menyspreu cap a l'home, ni, ja ho crec que no, cap a qui no ha obert una empresa.

Al cap i a la fi, en casos així (i en la recerca que fas), u dels objectius principals i innegociables és reflectir la realitat, tocar els peus en terra i, ben mirat, plasmar lo que s'ajuste a un fet inqüestionable: que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i vernacla en els territoris catalanoparlants han estat matriarcalistes i... que això es pot capir (i molt) en el folklore.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta benigna, hospitalària, creativa, que no fa castells en l'aire i que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.