La Història centrada, sobretot, en la vida quotidiana i en les dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que ahir una dona em comentà que estava interessada per la Història i les dones:

"— És un tema que m'interessa d'ençà de fa anys. En Magisteri, en el curs 93/94, un mestre ens deia que, en aquell moment, hi havia tres línies majoritàries de presentar la Història: 1) la marxista, que predominava a nivell universitari; 2) la més centrada en la vida quotidiana, però que també inclou, per exemple, persones que han ocupat càrrecs (bé polítics, bé eclesiàstics,...) i 3) la que podríem dir patriòtica (se centra molt en personatges famosos, com ara, reis, nobles, bisbes, científics, guerres, en conquestes,...) i, a penes, en les dones i en els marginats per la llei, socialment o culturalment. I ens en parlà d'una quarta: la Història de les dones".

Després, li hem afegit:

"— A mi, aleshores, ja m'interessava més la de la vida quotidiana [*], com fa la historiadora que escrigué el llibre 'Les dones a la Catalunya medieval': Teresa Vinyoles. I tenia curiositat per la de les dones".

Llavors, ta mare et respon:

"— Eixe llibre, el llisquí".

Finalment, adduiré que adés he vist un correu electrònic relacionat amb l'entrada de hui i he escrit a la poetessa:

"— Bona nit i gràcies,

La veritat és que, fins a molt avançat el poema, sembla un diàleg entre el nen i els diferents familiars.

I, quant a la possibilitat que fos un casament i que el fill fes un agraïment als pares i als avis (encara que no es fes esment de la núvia), conec un matrimoni de més de huitanta anys que han educat de manera molt oberta i responsable els dos fills (dos xics), un poc més jóvens que jo (1971).

Com que no els han donat llibertat per a tot ('el xiquet dictador' que diuen alguns estudiosos de psicologia), hi ha bona compenetració entre els quatre i entre el matrimoni i els néts.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, que quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

[*] https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_vida_quotidiana

A persones creatives amb la Història de les dones

Paraules de hui:

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona, molt oberta i interessada per la història de les dones.

Ella et fa comentaris sobre el tema i tu li respons a cada qüestió com ho faries a un alumne, a un estudiant o, simplement, a un curiós.

Més avant, hem tret el tema de l'Edat Mitjana i, llavors, ens ha demanat si les dones vivien millor en altres temps, fins i tot, llunyans. I, poc o molt, li hem dit:

"— Una cosa és certa i és ben reflectida en moltes recerques que no se centren tant en si les dones ocupaven càrrecs de poder, en si eren famoses o si, per exemple, llegien i escrivien: en la vida quotidiana de fa més de mil anys i dels segles IX-XI, la dona es trobava en un ambient social, cultural i diari més favorable".

Després, m'ha tret el tema de publicacions relacionades amb lo que li comentava. Aleshores, li he dit:

"— Podries llegir un llibre que, en la versió en castellà, es diu 'El común catalá', de David Algarra, posterior a la versió en català.

També hi ha una obra de la historiadora catalana Teresa Vinyoles: 'La història de les dones a la Catalunya medieval'. L'he utilitzat junt amb un article seu (però en castellà) per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

A banda, hi ha una enciclopèdia de la història de les dones, uns cinc volums (https://www.casadellibro.com/libro-historia-de-las-mujeres-ed-estuche/9788430622320/7127018). Me la recomanà una mestra de Magisteri.

I si, a més, prefereixes aprendre a partir de vivències personals i d'una cultura matriarcalista, hi ha el llibre 'Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia', en què Rigoberta Menchú parla a l'etnòloga Elisabeth Burgos, quan la de Centreamèrica tenia uns vint-i-tres anys. Trau temes que no solen eixir".

Finalment, li envies fotos, articles i més, algunes de les quals posaré ací.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones amb mel, encertades i amb somriure fàcil

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, dia de Sant Vicent Ferrer, entre d'altres coses, me n'he anat al xalet dels meus pares i, en diferents moments, he volat un catxirulo (estel). A dir veritat, poc, però s'ha empinat.

Ara bé, en veure que et queia en un xalet, tractes de traure'l. I,  com que, a més, hi havia més facilitat per a fer-ho, en lloc de lo que t'esperaves, penses "Deu haver-hi algú ajudant-me". Però, ni es veu ningú, ni en sents.

Un poc després, hem captat que una granera es veia de fora estant. I, sense ajornar-ho, li hem dit (com sona):

"— Gràcies".

Llavors, una veu de dona, d'ençà de dins de la propietat, ens respon:

"— De res" (sic).

I tu dius: "Altruisme".

En acabant, ho he comentat a ma mare i ella m'ha respost mig somrient.

Afegirem que, en companyia dels teus pares, ella (nascuda en 1943) et trau un refrany que és una veritat com un temple:

"— Se guanya més amics amb mel que amb fel".

De vesprada, l'estel cau damunt d'una teulada metàl·lica i, en un altre moment, s'enganxa una primera vegada, tornes al xalet, agafes una canya ben llarga i... el salves i n'arranges un xicotet detall. A més, entre ta mare i tu (i, amb paciència), recomposeu el fil.

Més avant, quan l'oratge podia ser un poc més col·laborador, es lliga altra vegada, un fet que no m'havia passat des que, de xiquet (amb uns nou anys), comencí a volar-ne. 

Aleshores, mentres tots tres féiem via cap a les viles on residim, he parlat sobre una tia de ma mare (la tia Amparito, qui passà dels noranta anys i que fou molt encertada i afectuosa):

"— Jo, amb motiu del seu sant, anava a sa casa, la visitava un moment (ja tenint ella més de noranta anys) i et somreia".

I ma mare m'ha dit:

"— Era una dona encertada".

Finalment, diré que adés he relacionat la recuperació de la milotxa que s'havia embolicat, primerament, en un cable i, a continuació, en una garrofera (i amb molt de brancam), amb no deixar caure el xiquet i, per tant, ni la bonesa, ni la creativitat, ni la joia de viure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Amics de bon cor, l'educació i la llengua dels teus ancestres

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que coneguí, per primera vegada, en els anys huitanta del segle XX. Ja férem molta amistat.

Aquest amic, com se sol dir, és un tros de pà, de bon cor, dialogant. Fins i tot, en el 2008, quan ell tenia uns trenta-sis anys, et comentà que, com a president d'un club de la vila, rebien amb cordialitat els aficionats externs. O, per exemple, que, àdhuc, promovien la llengua.

Afegirem que, quan trobem persones així (i, sobretot, perquè hi ha molts punts en comú), la vida resulta més agradable i, més encara: més en línia amb com la viuen els xiquets.

Finalment, posaré que la psicòloga María José (en Twitter) ha demanat què és lo que valorem més en la vida. I li he respost:

"— Bon vespre, María José,

Una qüestió molt oberta:

1) La creativitat i la bonesa de la infantesa,

2) l'educació i l'ensenyament de la mare

i 3) l'ús de la llengua catalana i les arrels dels meus avis i dels meus ancestres, catalanoparlants, començant pels meus pares". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres, estudiants i persones creatives

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he respost a les qüestions que m'ha fet.

Així, li dius que, la vesprada i la nit, en moltes rondalles i en llegendes com també, simbòlicament, la tardor i l'hivern, estan relacionades amb la dona i amb lo femení.

Adduiré que, durant dues classes de "Valencià" en Magisteri, un alumne de trenta anys o més demanà a Pere Riutort (el mestre). I el mestre, si més no, no el deixà en ridícul.

Això, al meu coneixement, era important perquè feia que l'aprenent (ací, un estudiant), no consideràs negativa l'actitud del docent, sinó que, altrament, estigués obert a fer-li'n més, a intervenir.

Finalment, afegirem que unes respostes semblants tenen lloc entre persones d'altres edats i, com ara, en la recerca sobre el matriarcalisme: els escoltes, els reportes en  línia amb lo recopilat i, en menor mesura, els suggereixes perquè puguen desenvolupar la creativitat i, de pas, fer-se'n càrrec: com quan la mare confia que el xiquet sabrà valer-se per a un tema (o per a un procés) i, com en el joc d'empinar una milotxa (estel), li dóna ales.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Educació en Pobles matriarcalistes i vivències que perduren

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Avant", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit que la qüestió del dia tenia a veure amb unes paraules que diu Rigoberta Menchú a Elisabeth Burgos, l'etnòloga que li féu l'entrevista (per temes).

A més, ta mare et demana:

"— Que el llegires en l'institut?".

I tu li dius:

"— No: en el darrer curs de Magisteri, en 'Antropologia'. M'ha servit per a traure temes per a l'estudi sobre el matriarcalisme".

Adduirem que, com en altres Pobles (per exemple, el colla, d'Amèrica del Sud), el d'Amèrica Central també té molts punts en comú amb la cultura vernacla de terres catalanoparlants.

Això fa possible que, a banda, els sentes més pròxims, ja que, al cap i a la fi, ho reflecteixen en la seua cosmovisió.

Finalment, diré que hui, Rosó Garcia Clotet m'ha escrit que, "A casa, ens ensenyaven a respectar tant adults com petits", i que va en línia amb molts comentaris que et plasmen altres persones que han rebut una educació matriarcal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El sentiment de pertinença a la terra afavoreix les relacions i el realisme

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant", Montserrat Cortadella.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat durant més de tres quarts d'hora amb ma mare, per exemple, sobre ensenyament.  Llavors, em sentia en u dels meus camps preferits i a què més importància he atorgat de fa anys ençà.

A més, li comentes que, feia poc, havies llegit un tweet (publicació en Twitter) d'una mestra retirada de Filosofia. I li dius:

"— L'estudi sobre el matriarcalisme no és sociològic, però sí que podem dir que, per exemple, les persones de més de setanta anys (sobretot, els nascuts en els anys quaranta del segle passat), escriuen de manera ordenada, enllacen les idees, fan comentaris com si fos una redacció...

A més, el llenguatge que empren és correcte i no és rude, sinó, més aïna dialogant, obert.

A banda, són persones que es nota que escolten més, respectuoses, amb bona empatia, sensibles, no responen de manera brusca,...".

Finalment, li hem llegit part d'un dossier del 2009 ("Saviesa ancestral") i li hem adduït que eixe estil és prou manifest en persones nates cap al 1960 o un poc més tard i que ens resulta més fàcil trobar respostes i comentaris que faciliten la relació entre qui et reporta i tu. I, més encara, si tenen un gran sentiment de pertinença a la terra, interés per un ús genuí de la llengua (i la promocionen). I, de pas, això aplana més la investigació. De fet, Rigoberta Menchú, en el llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", reporta sobre realitats que ens evoquen lo que ací he exposat. Un enllaç en nexe amb aquest tema: https://x.com/majosevn/status/1915447542789067220?t=P17GYHsi_WSpS5NjFT77FA&s=09.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.