Mares de llet i ambients amb harmonia i acollidors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit que, en dos, hi havia la possibilitat de dos significats, arran de l'ús de "seguir" (seguir una doctrina, uns principis, un líder, una escola de pensament, una religió...) i de "continuar" (prosseguir, no donar per acabat,...).

A banda, copses un escrit de Vicent Pla i respons a l'amic:

"— He llegit el teu correu electrònic i capte que has estat molt ben criat per ton avi patern i, possiblement, pels pares de ta mare.

Quant a les mares de llet, en moltes rondalles anteriors a 1932 i en altres recopilades més tard, apareixen i, en més d'un relat, finalment, són recompensades pel príncep (el germà de llet o bé el criat per un matrimoni que no tenia fills), quan passa a ser rei: els acull on ell viu.

Sí que m'agraden aquestes històries.

Avant les atxes, gràcies per la teua generositat i avant amb els teus viatges en bicicleta".

Finalment, veiem que compensa estar en nexe amb la terra on vius i amb temes que hi tenen a veure (i, entre aquests, amb els comuns en altres indrets catalanoparlants i amb altres Pobles matriarcals del món) i, així, de pas, ho fas com el fill que mama de la mareta i que hi estableix un vincle d'harmonia i de bona acollida entre tots dos i, de rebot, amb els avantpassats i amb els ancestres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo en un ambient receptiu i dialogant.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies molts acollidores, receptives i plenes de xiquets

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes". Contxi Enjuanes Carrera.

****

Hui, entre d'altres coses, he respost a uns escrits que m'havia enviat una argentina descendent de pares catalanoparlants, perquè estava interessada pel significat de la lletra d'una cançó.

Adés, copses un fet semblant, però en nexe amb la qüestió del dia, de què reps unes paraules molt sucoses de Carme Escorcia Carreras i favorables als xiquets, a les mares, a les àvies i, de pas, a més persones:

"— Bon dia, Lluís,

La meva mare va néixer al 1908. Una gran dona amb un gran caràcter i rebia a tothom (grans i petits) amb molt afecte. Era estimada per tots. Casa nostra sempre plena de mainada i tots contents".

Llavors, li poses:

"— Ma àvia materna (1910) era molt oberta i, als néts, ens solia oferir (somrient) una rosquilleta".

Més avant, amb una línia pareguda, ens ha escrit Enrique Julio Fort Jover:

"— Sí. I tant! I, tot i ser molt xicotet, recorde l’estima. Ens rebien com si fos un dia de festa major".

Finalment, sense ajornar-ho, ho plasmes en una llibreta i prossegueixes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo i com la mare que conta relats als seus fills i que els respon a les qüestions que li trauen i als temes de què li parlen.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones amb sentiment de pertinença a la terra, del segle XIX i molt obertes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit unes endevinalles que havien plasmat en març del 2022. Llavors, me n'ha dit unes que m'havia tret algunes vegades. I les he escrites en una llibreta.

A més, ens ha comentat que, abans, moltes persones, aprofitant que ja havien tornat del camp, s'ajuntaven amb altres i ho treien.

Mentres poses aquests mots, evoques una cançó que et cantà ta mare i que ella l'havia oïda a la tia Patrocinio, la germana de sa àvia materna, nascuda en el darrer quart del segle XIX.

Ben mirat, he trobat una composició de la poetessa Anna Maria Fontanals Veà (nascuda en 1934) en què he copsat el sentiment de pertinença a la terra, com en moltes catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

Finalment, ahir havies enviat un correu electrònic a Rosa Rovira, una dona que plasma molts trets matriarcals en els seus poemes (per exemple, el sentiment esmentat, la nit, la maternitat, una actitud acollidora...), en què li posaves "Ací tens un enllaç, per si vols llegir poesia d'aquesta pintora, escriptora, benefactora... catalana", relacionada amb Agnès Armengol i Altayó (1852-1934). I hui captes que t'havia respost "Moltes gràcies", li escrius i trobes altres persones que empiulen amb lo maternal, amb lo matriarcal i amb lo vernacle.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que ho fa acompanyada dels seus fills.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"per la santa mà de nostres àvies", un detall matriarcal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un correu electrònic amb una tria de composicions de la poetessa Agnès Armengol i Altayó (1852-1934), gràcies a la generositat d'un descendent seu: Josep Gambús Forrellad.

En haver llegit el pròleg, copses el sentiment de pertinença a la terra plasmat per un capellà català que també tenia bona mà per a la literatura, amb una actitud acollidora cap a lo tel·lúric, cap a lo vernacle i que, fins i tot, fou un poeta prolífic: Mn. Anton Navarro (1867-1936).

A banda, hem reportat a un amic:

"Bon vespre, Bartomeu,

Adés, he llegit la primera part de la introducció (que no del pròleg) d'aquesta obra ('Rondalles del poble') del valencià Francesc Badenes Dalmau, nascut a mitjan segle XIX.

Ell escriu 'per la santa mà de nostres àvies'.

En castellà, diuen 'ser / tener mano de santo'

Per tant, el recopilador relaciona la cultura tradicional amb la típica velleta (ací, al costat de la llar). Dona i terra.

Fou publicada en [ l'any] 1900".

Finalment, li hem adjuntat un enllaç d'aquesta part del llibre: https://ca.wikisource.org/wiki/Rondalles_del_poble/Dos_paraules_al_que_llixca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que, tot i el pas dels anys, encara és forta i acollidora.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XIX i escrits sobre el passat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, en una conversa amb molta harmonia i, en acabant, altra vegada, però ara un poc després de rebre unes fotos que, en 1984, ens férem unes quantes persones junt amb la tia Quinti, una tia seua de Benicarló, molt oberta, molt acollidora, garrida i que sempre tenia eixe xicotet detall per a qui passava per sa casa.

Llavors, veus un nexe entre tres generacions, a banda d'una dona que, d'alguna manera, feia de matriarca.

Ben mirat, hem parlat amb un descendent de la poetessa Agnès Armengol i Altayó (1852-1934), li hem dit que féiem una recerca i que ens interessava la poesia del segle XIX, principalment, perquè reflecteix molt el matriarcalisme i el sentiment de pertinença a la terra. Li agraesc la seua disposició i la seua afabilitat.

En eixe seny, m'ha afirmat que sí, que l'escriptora catalana tenia un gran sentiment de pertinença a la terra. Semblava un home molt obert i com aquells informadors de la investigació que m'han dit que recopilen sobre les seues àvies (la gran majoria, nates en el segle XIX), que fan un arbre genealògic o, per exemple, que porten un blog en què redacten sobre els seus ancestres.

Finalment, podem dir que, entre uns i altres, receptius a fets, a tradicions i a vivències del passat, garantim que l'empremta d'aquelles dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, com ara, puga passar de generació en generació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que ho fa acompanyada dels fills i de més persones.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones dolces, que alleten i que deixen empremta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un comentari de Montserrat Cortadella en relació amb u dels poemes que he analitzat, pel tema de la dolçor.

Després, copses una poetessa catalana nascuda a mitjan segle XIX i que, no sols trau el tema de la maternitat, sinó que trobes un nexe amb trets de l'època i, òbviament, amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants per segona generació o més: Agnès Armengol i Altayó (1852-1934).

Adduirem que hem considerat interessant accedir a composicions d'aquell segle, en què es reflecteix molt el matriarcalisme i detalls que enllacen amb la figura de la mare dolça, aquella que acarona el nen, que li conta rondalles, que li diu algunes parauletes abans de dormir, que li canta cançons de bressol, que prega junt amb el xiquet, que li diu cosetes amb una suavitat que connecta ambdós i que, a més, deixarà empremta en el seu fill.

Finalment, diré que, fa uns dies, el català Daniel Gros m'enviava un agraïment per la recerca i per redaccions. Igualment, el meu agraïment a la vostra generositat i, ben mirat, a la vostra paciència.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo, com la mare que compta amb molts aliats.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones detallistes, acollidores i en rondalles autòctones anteriors a 1932

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient de bona harmonia, de confiança i en què ningú destaca sobre els altres, encara que tu traus el tema i ells hi participen.

A més, hem tractat en relació amb la tia Quinti, una tia de mon pare, qui era casada amb el seu padrí i que tingué un fill que fou pintor.

Ben mirat, els ensenyes fotos de dibuixos que havia fet l'artista i ta mare et diu:

"— En casa, encara hi ha unes fotos de quan els visitàrem".

Més avant, les has evocades: de quan, a mitjan dels anys huitanta, la família (els teus pares i els teus germans i tu) vos n'anàveu cap al Pirineu català (i, en el cas de vosaltres tres, si ho féieu a Barcelona).

Quant a la tia, ma mare m'ha afegit que era "detallista", garrida i que, tan prompte com entràvem a sa casa, ens acollia amablement. 

I tu li ho acceptes com a cert i prosseguiu en eixe ambient de proximitat. 

Finalment, vos diré que hem trobat exemples de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que tenien xicotets detalls amb els acostats i amb moltes persones, fets que podem copsar en rondalles vernacles anteriors a 1932.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa acompanyat dels seus aliats i que els empara.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pactes en Nadal, pintors matriarcals i ancestres que vivien de la terra

Paraules de hui:

"Avant!!", Daniel Gros.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes Carrera.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit unes paraules d'un fet que, com ja intuïa jo, li hauria contat son pare:

"— “Era un representant [ català] de dolços. Ja havien fet tots els repartiments de la cooperativa [ de què formava part la botiga dels meus pares en la ciutat de València], de botigues, en les festes de Nadal. Compraren una animalada i es feren amics i es féu bona relació”.

A banda, li comentes sobre un artista valencià de la família de ton pare, Fernando Peiró Coronado, qui, entre d'altres coses, féu amistat amb el cantant i cantautor aragonés José Antonio Labordeta. Havia nascut en Alaquàs (vila de l'Horta de València), però visqué moltíssims anys en Benicarló (una vila valenciana molt pròxima a Catalunya):  https://malandia.cat/2022/03/fernando-peiro-coronado-retrats-de-persones-sexualitat-matriarcal-i-molt-obert i https://malandia.cat/2022/03/fernando-peiro-coronado-retrats-de-persones-amb-detalls-matriarcals-i-molt-obert.

Finalment, hem rebut un missatge de Lydia Quera, una dona que ha comptat amb el suport creatiu de familiars i, en nexe amb el sentiment de pertinença a la terra, li hem respost:

"— Es viu de la terra".

Sí. I se'n vivia per part de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, en poemes del segle XIX, en cançons de la mateixa centúria...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa acompanyat dels seus aliats.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Cultura, folklore i pàtria en seny matriarcal

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he recopilat comentaris interessants en relació amb el tema del dia i els he respost.

Però, sobretot, trobes que, altra vegada, com un dia et digué Pere Riutort (qui havia llegit el llibre que et publicaren sobre els Sants de la Pedra, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non), els camps de què més escrius i en què més entres són "Cultura i folklore".

En acabant, hem cercat ambdues paraules en un diccionari que ell ens donà durant una visita a sa casa en la ciutat de València (el "Nou diccionari de la llengua catalana", de Joan B. Xuriguera i publicat per Editorial Claret), i capim que "cultura" figura en nexe "amb l'home [ = antropologia, filosofia], l'educació [ i l'ensenyament], les arts, etc.", mentres que "folklore" ho fa amb el "Conjunt de tradicions, creences, llegendes i dites populars; llur estudi". 

Ben mirat, vos assegure que, un poc després, ho he enllaçat amb quan, en una telefonada amb ell, en el 2020, em deia que lo que feia que la meua vida tingués seny i en què més podia aportar als altres, era en l'estudi.

Doncs bé: en això estic. A banda, com que les matèries que més m'han atret, de xiquet ençà, han estat l'antropologia i lo relatiu al folklore (ja en el curs 1993/1994, mentres llegia el llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", d'Elisabeth Burgos), continuaré en ells.

Al cap i a la fi, entre "fer pàtria" o "fer partit", la pàtria (amb el significat que rep en els Pobles matriarcalistes), la "pàtria" (amb el lligam amb la terra on vius) sí que et dóna vida i, com el nen creatiu, et permet estar obert a la realitat i dir les coses pel seu nom.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com qui fa de cap de colla i el segueixen fidels, com en més d'una rondalla vernacla catalana.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Projectes que ens donen vida i que agermanen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat sobre un llibre que llisquí a mitjan tardor del 2014 (https://www.casadellibro.com/libro-la-aventura-de-diana/9781502355508/2407675), en què una dona (Diana) contacta amb un jove, amb un adult més aïna moderat.

En acabant, Diana porta el grup i, com que és una dona molt oberta i amb facilitat per a menar-lo, es llançaran a l'aventura i els anirà molt bé.

A més, li demanes si fa activitats que li agraden, si es relaciona, sobretot, amb persones optimistes o bé no apàtiques. I, al capdavall, et diu que li reserves el llibre... i li ho acceptes.

Més avant, hem raonat amb una de les persones que més ens ha reportat per a la recerca i que més ens encoratjava mentres féiem la dels Sants de la Pedra: Rosó Garcia Clotet.

Ben mirat, he passat per publicacions que fa en Twitter un director d'orquestra com també de Josep Maria Virgili i Ortiga i he captat el paper tan bo que cada u de nosaltres podem fer per a la societat. 

Així, uns ho fan en el camp de la música; uns altres, en el de l'ensenyament; n'hi ha qui en la psicologia..I tu, en el de l'estudi sobre el matriarcalisme. Això sí: després, aprens dels altres...; i ells, de tu. I, per descomptat, entre ells. 

Finalment, capeixes que portar una pàgina d'Internet (o més) i, òbviament, d'escriure en paper i tot, juntament amb escoltar, ens aplana, àdhuc, un projecte ingent, el qual, en el fons, és com educar un fill del primer dia ençà.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Cançons, rondalles i poemes, els camps més vérgens del matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema del matriarcalisme en les cançons eròtiques tradicionals en la cultura vernacla catalana:

"— Juntament amb les rondalles i amb els poemes, és el camp on més es reflecteix el matriarcalisme. I, com que les autoritats polítiques els menyspreaven en temps del franquisme (i encara hi ha molts polítics que ho fan), perquè ho consideraven de poble, s'han conservat molt. De fet, jo, alguna vegada, ho he dit a més d'u".

A més, li addueixes:

"— Com veieres ahir, la dona és ben tractada. I, en un llibre que ara tinc al meu costat (i que em recomanaren en el 2020), hi ha cançons tradicionals mallorquines en què la dona és qui diu quan permetrà que, per exemple, l'home li faça la penetració,...".

Igualment, li hem indicat que, com hem comentat hui a una argentina descendent de pares catalanoparlants de la comarca de la Marina, "És una manera de viure la sexualitat, però, més aïna, suau, moderada, com el llaurador amb la terra (la qual simbolitza la dona, la mare), en què captem el gaudi de la vida i una relació respectuosa entre home i dona".

Finalment, li he dit:

"— A banda, i lo que et diré és un fet, una realitat: com més cap al segle XIX, cap a temps de les teues àvies,... o abans, més es plasma, fins i tot, en poemes (com ara, de la Renaixença, de la segona meitat del segle XIX).

Estic segur que això no agrada a més d'un polític. Però eixa és la realitat, no una altra". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: La foto és del llibre "Sexe i cultura a Mallorca: el cançoner", de Gabriel Janer Manila, en una edició dels anys setanta del segle passat.

Notícies i realitat política amb poca vergonya

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit un passatge d'una rondalla que recopilà el folklorista català Valeri Serra i Boldú (1875-1938), en què copsem un altre exemple en què la dona és ben tractada pel futur marit (com podem veure en la foto).

En eixe seny, hui ha estat u d'eixos dies en què frueixes d'haver triat fer un estudi sobre el matriarcalisme català i de dedicar-te, en el camp creatiu, sobretot, a lo que, de xiquet, ja feia que més gaudisses el present, les relacions amb els altres i amb la terra on vivies (començant per la llengua catalana).

Afegirem que adés hem vist un post que una dona ens ha posat en el mur. En acabant, hem cercat per Internet (per si era verídica la informació) i, al capdavall, li hem respost:

"— Bon vespre,

Algunes fonts de mitjans de comunicació social molt influents, per exemple, RTVE i l'agència EFE, diuen que és informació falsa.

En canvi, en algunes webs mèdiques, com ara, aquesta (amb informació del 2014 i en connexió amb el tema i amb Suïssa), van en una línia interessant amb el tema que m'has posat en el mur. T'adjunte el seu enllaç: https://www.medicosypacientes.com/articulo/el-consejo-medico-de-suiza-aboga-por-retirar-la-mamografia-universal-de-cribado-de-cancer

Com et dic, la notícia és del 2014 i relacionada amb Suïssa.

Avant les atxes".

Ben mirat, he escrit uns mots a un valencià, en nexe amb la política lingüística valenciana, en una notícia que podria semblar que és d'ara,... i que aparegué en el 2019:

"— Sóc del qui diuen les coses pel seu nom. La meua rondalla preferida és 'El pastorcillo mentiroso' (d'ençà del curs 1978/1979). 

I, al meu coneixement, caldria denunciar tant la política lingüística del Pacte del Botànic com també la del govern valencià actual, ja que santificar els primers i demonitzar els segons (i tot lo relacionat amb els partits moderats, de dretes...), rebaixa la credibilitat dels qui reporten i, de pas, de molts polítics.

Per això, fa anys que, majoritàriament, vote nul i no m'he deixat arrossegar per allò del vot útil. Se l'han de guanyar.

I més: els del Pacte del Botànic han fet servilisme a tots els governs espanyols i, de rebot, a la cultura tradicional castellana, la qual, a diferència de la vernacla en terres catalanoparlants, és patriarcal.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folklore dels nostres ancestres, vernacle i fructífer.

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit una rondalla recopilada per Valeri Serra i Boldú (1875-1938), un folklorista català que, igualment, féu possible que moltes dones de primeria del segle XX també poguessen desenvolupar aquesta tasca.

Afegirem que, quan captes que reportar-te amb rondalles, amb llegendes, amb cançons, amb poesia popular vernacles... i també amb altres camps de la música i, ben mirat, de la manera de viure dels teus ancestres (i dels d'altres indrets catalanoparlants i de persones que parlen la llengua catalana), et permet fer que la teua creativitat tinga el camp obert i molt en línia amb una vida senzilla en què la pedagogia, respondre amb bon cor i tocant els peus en terra, et resulten com aplegar i fényer, copses que eixe és el teu camp a llaurar i en què més fruits (i més collites) et seran fructuosos.

Per això, prosseguim en eixos punts, com quan ensenyàvem la nostra matèria preferida (vés per on, la llengua vernacla, aquella amb què tens més soltesa escrita i amb què més ens identifiquem, eixa que usaven quasi tots els nostres avantpassats i quasi tots els familiars més directes i els seus germans i cunyats).

Finalment, el meu agraïment a tots els qui heu pres part, fins ara, en la recerca. I als qui ho feren i ja no estan amb nosaltres, però que, àdhuc, ens han deixat empremta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Foscor, lligam mare-fill i dones del segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient de molta harmonia i, a més, en què, com he dit a ma mare, "Conec dos mestres retirats [, Gabriel Bibiloni i Josep Maria Virgili i Ortiga, ] que aprofiten, per exemple, Twitter, per a fer com quan ensenyaven en les classes, amb paciència, amb respecte. És agradable comptar amb persones així".

A banda, adés, hem vist un tweet de María José, psicòloga, i li hem respost:

"— Preferesc la foscor: té a veure amb lo maternal, amb la dona, amb la terra, amb la creativitat, amb el lligam mare (àdhuc, Mare Terra)-fill, amb estacions que simbolitzen lo femení (la tardor i l'hivern)...

Avant les atxes".

Afegirem que, en moltes rondalles vernacles en llengua catalana anteriors a 1932 com també en la poesia tradicional, predomina l'obagor, lo que se sol considerar femení, la suavitat, coves, passatges que esdevenen de vesprada, de nit o, fins i tot, en plena nit. I més: una sexualitat i un erotisme tel·lúrics, senzills, naturals (no forçats), bona connexió entre les ancianes (viuen en l'hivern de la vida) i els xiquets i els jóvens.

Finalment, dir que això es plasma... en molts comentaris relatius a dones que nasqueren en el segle XIX: hi havia bona avinença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XIX que feien de mecenes i matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes Carrera.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, n'he afegit els que em feia i, a més, li he dit que l'àvia Paca (la mare de ma àvia paterna), nascuda en el segle XIX, havia fet de mecenes de dos néts seus (entre ells, mon pare) perquè poguessen estudiar. I hi estava d'acord.

A banda, li addueixes que, com moltes dones catalanoparlants d'aquell segle, portava les regnes (s'havia mort el marit i ella era una de les tres persones de lo que podríem dir equip de l'empresa familiar, tot i que, com en molts casos, ella hi faria de cap de colla), que devia ser una dona interessada per l'ensenyament i per la formació de les persones. I, altra vegada, captes que tu i ta mare feu bona lliga com la mare i el nadó dins la mareta.

Igualment, com més ens n'anem cap al passat, pel nostre interés per com es vivia aleshores i pel paper de les dones, més favorable era la situació per a elles, per als xiquets, per als majors i a nivell global. 

Finalment, ¿com diem això? Doncs perquè ens documentem, ens envien escrits d'aquells moments (no necessàriament, assaigs), ens fan molts comentaris i copsem que van en línia amb la tradició matriarcalista en la nostra cultura vernacla i en la d'altres Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Foto facilitada per Vicent Pla, per desembre del 2020, d'un matrimoni de la seua família. 

Àvies del segle XIX, protectores dels néts i que porten els pantalons

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he fet una qüestió i he aprés un poc més sobre la família de mon pare i que, la mare de ma àvia paterna, l'àvia Paca, fou una dona que, com més d'una que nasqué en el segle XIX, en morir-se el marit, portà les regnes d'una empresa familiar i, a més, féu un paper que podria evocar-nos la del mecenes: emparà dos néts (u d'ells, mon pare) i els pagà els estudis.

A més, mentres ho escrius, copses com si la recerca s'ampliàs també cap a eixa banda i, òbviament, cap al passat.

Igualment, veiem que eixes dones feien un paper amb què se sol vincular la figura maternal: la protecció dels fills i la dels néts. I, en els Pobles matriarcalistes, dels membres. No debades, les dones són les que fan de cap.

Fins i tot, m'he trobat amb estudis (per exemple, la tesi d'Angie Simonis, de la dècada passada) sobre la deessa grega Demèter (la de l'agricultura i en nexe amb la Mare Terra), en què parla d'una cultura i diu que, fins i tot, encara que qui simbolitzava el poder era un home,... dalt del cap duia una corona (circular i, així, un detall femení). Aquests detalls empiulen amb la típica família catalanoparlant en què el marit no és qui té la darrera paraula,... sinó ella (i en un ambient molt democràtic i matriarcal).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones molt ancianes, del segle XIX i maternitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que hui, de matí, he vist un home de noranta-set anys i, al seu costat, una dona que deia que sa mare, viva i que n'havia fet els cent-dos, no sols tenia bon cap, sinó que era activa.

A banda, li afiges que, durant la recerca sobre el matriarcalisme, dues persones t'han escrit sobre dones semblants: la primera , una dona deia que sa àvia, amb cent-tres anys, anava a donar menjar l'aviram; i la segona, que sa padrina, amb cent-dos anys, encara emblanquinava.

Llavors, ma mare m'ha tret un cas de la mateixa corda, però relatiu a l'àvia Dolores (la mare de son avi matern, nascuda en el segle XIX), quan la dona tenia noranta-un anys.

Cal dir que, en relació amb dones catalanoparlants nates en eixe segle, hem trobat exemples com els que exposem ací.

Finalment, direm que, en el poema"Lo pi de Formentor", del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922), hem copsat trets que empiulen amb lo matriarcalista i, àdhuc, que reflecteixen una dona (simbolitzada per l'arbre) en aquesta línia i, ben mirat, unida a lo maternal en un ambient predominantment femení.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Música i poesia popular del segle XIX en llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit la lletra d'una cançó prou coneguda pel País Valencià: "El sereno i la serena".

Afegirem que l'hem trobada en un llibre sobre Massarrojos (una vila adherida en la segona meitat del segle XIX a la ciutat de València) publicat en 1950 i redactat per un home nat en la darrera dècada de la centúria anterior.

A més, també el copses en un estudi dels anys trenta del segle XX.

A banda, m'ha dit que és molt popular i tradicional en la vila Aldaia (l'Horta de València), on viuen els meus pares.

Igualment, hem escoltat la versió que ella cantava, l'hem plasmada i, al capdavall, hem captat que també n'hi ha en Facebook i en Twitter.

Finalment, he escrit un poema curt i senzill del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922), en què una jove i sa padrina (àvia) fan bona harmonia, en casa i en un moment pròxim a la nit. Llavors, capeixes la presència de símbols que figuren en moltes composicions del segle XIX i, ben mirat, de poetes catalanoparlants nascuts en la primera meitat del segle XX, amb sentiment de pertinença a la terra i que exposen molts versos en nexe amb la foscor, amb lo maternal i amb la nit.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Deixar fer, cançons tradicionals i versets a nens

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha comentat sobre una dona amable, senzilla i que, una vegada, en una casa on havia anat a fer unes tasques, digué a qui hi vivia:

"— Gràcies per no haver estat damunt de mi".

Llavors, li dius:

"— Una vegada, un pintor em digué que agraïa que jo li deixava fer, que no el pressionava".

A més, mentres plasmem aquests mots, evoquem que, en una classe de franc que féiem, un home d'uns seixanta anys, ens digué:

"— M'agrada com ensenyes, perquè no ets damunt de l'estudiant (com fan alguns mestres de l'escola d'adults)".

Finalment, adduiré que, de vesprada, he llegit un llibre sobre Bèlgida (una vila valenciana de la Vall d'Albaida), de Mariano Jornet Perales, i que he captat cançons amb una lletra molt semblant a la que conec com també versets que, més d'una vegada, diuen les mares (o les àvies) amb veu suau a nens de pocs anys i que són tradicionals en moltes poblacions catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres i alumnes amb bona avinença i respectuosos

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que, durant el segon any que venia a casa i ja ell estudiant en una escola d'adults, aprovà dues de les huit matèries que li ensenyaven.

Ara bé, a principi del tercer any, li dius:

"— Mira. Farem una cosa: com que no podem tractar-ne totes, ens dedicarem a 'Valencià' i, si vols que repassem una cosa puntual d'altres matèries, ho farem. Però, sobretot, 'Valencià'".

A més, com que havíem estudiat i teníem moltes vivències, li afegíem:

"— Quan tingues algun dubte en classe, alces la mà i traus el tema. I, encara així, hi haurà més d'una vegada que no ho faràs".

I així fou.

Adduiré que ell i altres persones que venien a les classes, podien escriure sobre qualsevol tema amb retoladors de diferents colors, poesia (si ho preferien), narrativa... La qüestió era practicar la llengua; i, en acabant, cada u de nosaltres llegia amb veu normal què havia plasmat i, igualment, tréiem temes en relació amb la matèria.

En eixe seny, hui ens ha enviat un missatge, li he telefonat, hem parlat un moment i, al capdavall, m'ha dit (i jo hi estic totalment d'acord) que, si un mestre tracta amb respecte els alumnes, és molt més fàcil que aprecien lo que els ensenya i, a més, que es guanye la simpatia de més d'un estudiant.

Finalment, he vist que Rosó Garcia Clotet, una dona molt oberta i que ha rebut una educació matriarcal, m'havia escrit. I, sense ajornar-ho, li he respost i he pasat a una altra persona.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones valentes, que tenien bon coll i dites autòctones

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, els he llegit unes paraules que ahir em plasmà Teresa Maria Marquez Bartolomé en relació amb el tema:

"— A casa, era 'mestressa'...

Només l'àvia Teresa era mestressa...

Deien d'ella, 'Teresa, la mestressa de can Ferrer... Porta faldilles, però té més collons que qualsevol home'.

Quan s'havia de fer a la vila alguna cosa..., deien:

'— Es necessita tenir coll...

— Digueu-ho a la mestressa de can Ferrer: és la que més en té'".

A banda, els demanes sobre el significat de "tenir coll" i ton pare et diu "aguantar", amb el seny de força, de fortalesa que ajuda a no decaure. I tu, tot seguit, ho escrius i continua el diàleg. I, quan se'n van, copses, com aquell qui diu, un bon gust de boca.

Igualment, ens ha entrat un missatge de Xavi Portalés, en nexe amb el mateix tema i, a més, un enllaç en què podíem llegir frases i refranys de la Vilavella (vila valenciana de la Plana Baixa), publicades en una web de l'"Associació de veïns de La Vilavella":

"— Per si resulta del teu interès, t’adjunte aquest contingut del meu poble, escrit per una amiga meua, Maria Teresa Pedro, de dites autòctones.

https://associaciodeveinslavilavella.wordpress.com/2015/10/25/expressions-vilavelleres".

Finalment, hem contactat amb l'autor d'un llibre que ens podria aportar informació molt sucosa per a la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme valencià del segle XIX i el balear

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, també sobre un tema que li he dit que adés jo havia escrit a una històrica mestra de "Filosofia" i, després, a mestres de llengua catalana:

"— Bon dia, 

Per a mestres de llengua catalana.

@Virgili7

Observe que hi ha una quantitat important de persones, fins i tot, amb estudis universitaris (i, a banda, majors de seixanta anys) i que han publicat llibres, que tenen una mena d'analfabetisme funcional:

1) responen d'una manera molt llunyana a una qüestió, és a dir, com si els demanasses en relació amb arbres de la selva i 2) t'escriuen sobre l'Amazònia, però sense plasmar-te'n cap.

I vos ho dic amb el cor en la mà.

Podria posar-ne exemples, però preferesc no fer-ho i sí exposar eixa part de la realitat.

Avant amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada".

Molt avançat el dia, veus que, en un llibre sobre Bèlgida, una vila valenciana de la Vall d'Albaida, no sols en el segle XX, sinó també en el segle XIX, hi havia una cosmovisió molt en línia amb el matriarcalisme i que, àdhuc, coincideix amb trets que havia plasmat Bartomeu Mestre i Sureda (Felanitx, 1952) en l'article "La llengua és el notari de la identitat", emparant-se en un estudi que s'havia fet uns vint-i-cinc anys arrere en les Illes Balears.

Finalment, direm que, mitjançant aquests punts en comú junt amb els d'altres versions (bé orals, bé escrites; en ambdós casos, molts), altra vegada, copsem que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista. Llavors, sents que paga la pena prosseguir en la recerca i, més encara: fer de mestre i aprendre de tots i a través de moltes fonts.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Adduïm uns versos escrits en 1918 per Joan Jaume Gual a Tonina (la seua futura dona), amb qui es casaria uns mesos després.

Vivències que perduren en relació amb el Poble colla i entre nosaltres

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!",  Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que, com més ens n'anem cap al passat (per exemple, cap a dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i que eren d'arrels catalanoparlants), captem que eren més respectades i que respectaven més els altres.

Després d'escriure aquests mots, penses el paper determinant que té per a la recerca el fet de respondre de forma dialogant i com t'agrada que et tracten.

A banda, li hem adduït que, en un llibre sobre la cultura colla (d'Amèrica del Sud i matriarcalista), en aquest cas, en bona mesura, per mitjà de vivències que perduren en un valencià que hi estigué en contacte uns cinc anys i que, més d'una vegada, parlava amb la matriarca (l'àvia Damiana),  l'autor indica que aquesta ameríndia no permetia que els xiquets del seu Poble anassen a l'escola oficial, ja que no hi ensenyaven res que tingués a veure amb els colles: llengua, cultura, tradicions, model de vida, cosmovisió...

Igualment, en desembre del 2019, aquest amic em digué que, en situacions així, cal una directriu forta, en lloc d'agafar la llepolia que ofereix la cultura oficial de l'Estat i no dedicar-se a recreacions (ni a elucubracions, ni a qüestions que podria semblar que no toquen els peus en terra).

Per això, esteu convidats a qualsevol aportació en pro de la transmissió, de l'intercanvi de vivències (i de coneixements i de suggeriments) i de la difusió de tot lo que tinga relació amb el matriarcalisme que ens ve dels nostres avantpassats i, així, a perpetuar les nostres arrels i a difondre-les a les diferents generacions.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres, alumnes i persones dialogants i que respecten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, com que estava pendent l'elecció del nou Papa, ha eixit el tema.

Després, aprofites que tens el llibre "Santoral apòcrif. Els sants i la cultura popular", de  Gabriel Bibiloni (https://www.dbalears.cat/balears/cultura/2024/04/09/392027/presentacio-santoral-apocrif-els-sants-cultura-popular-gabriel-bibiloni-palma.html), històric mestre d'universitat, li lliges unes paraules en què es pot copsar el matriarcalisme i, igualment, el sentiment de pertinença a la terra.

A banda, hem afegit que, com també fa Josep Maria Virgili i Ortiga, un home que ha exercit de mestre d'escola i d'institut, són persones molt respectuoses, que, per exemple, recorren a Twitter amb intenció d'ensenyar com si ho fessen entre alumnes o, com ara, en un ambient d'ensenyament:

"— Si lliges què posen, veus que, fins i tot, quan no coincideixen amb un altre, no el menyspreen, ni el critiquen i que, a més, el primer té un blog en què escriu entrades molt sucoses i que, quan li plasmen comentaris, es crea un ambient de respecte entre els qui hi participen, de diàleg i que responen com ho farien en les classes".

Finalment, li he adduït:

"— I et sents com quan et trobes entre amics o bé en companyia de persones amb qui, com se sol dir, es pot parlar. No ho fan com els qui notes que plasmen d'una manera molt en línia amb lo que diu el partit en què militen: són molt oberts. Amb eixes persones, estic més a gust, fruesc".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Ací teniu la primera entrevista que trobí l'any passat a Gabriel Bibiloni, en relació amb el llibre esmentat. Està en castellà i es pot baixar: "Si no existieran los santos, nuestra vida sería diferente", publicat en el "Diario de Mallorca".

"Aquell any, quan el burro volava i la canya parlava,..." (sic)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat unes paraules que, en resposta a una qüestió per a l'estudi, m'escrigué un home (Saoro Miralles) en setembre del 2020:

"— Jo tenia un avi (...) que em contava contes dient 'Aquell any, quan el burro volava i la canya parlava,...'".

La veritat és que, a banda de somriure i de captar que és una manera més d'introduir els oïdors (com també els lectors) en una rondalla o, per exemple, en una llegenda i, per què no?, en un relat imaginatiu que tu crees al costat d'un nen de pocs anys (i vos puc dir que ho he fet i que n'he fruït), és com quan, entre el xiquet i tu, feu una pintura o bé un dibuix.

Ara bé: ¿no és això lo que, fins i tot, esdevé en una recerca en què els altres (per mitjà d'una participació oberta i diversificada en edats, en nivells de formació, en vivències, en poblacions on es viu...) tenen un paper decisiu com a transmissors i en què tu els respons amb afabilitat i els demanes alguns aclariments,...? Doncs, sí.

Com a exemple, hui, mentres llegia unes paraules de fa més de tres anys, he copsat que no havia respost a una dona..., i li he dit:

"— Bon dia, Assum,

La rondalla 'Les tres coquetes' figura, si més no, en algunes ofertes de llibres antics en Internet.

Atentament".

Finalment, et comenta:

"— Moltes gràcies. Intentaré trobar-la".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ma mare, jo i el nostre interés per la cultura vernacla valenciana i més

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he tret el tema d'una biblioteca pública municipal que coneixem i en què s'han dedicat més a fer-la un lloc per a estudiants que no, per exemple, de celebració d'actes en pro de la cultura i de la lectura (i vos assegure hi he anat molts anys). Doncs bé: igualment, n'ha eixit u que, adés, he vist en un tweet de la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1919747728965288269?t=7m7i3Vrhi3h7CDa5Pu-IZw&s=19):

"— Quines us semblen que són les mentides que ens fa creure el sistema social?".

Tot seguit, hem respost a María José:

"Bon vespre, 

Que vivim en una societat patriarcal. I, després, quan t'ofereixes a exposar arguments a favor del fet que hi ha cultures matriarcalistes (com ara, la catalana), rebaixar-ho o bé desconsiderar-ho.

En altres paraules, la por a lo que és veritat".

A banda, en la conversa, li addueixes que, anit, un japonés s'havia interessat per lo que posaves en Twitter, en nexe amb el matriarcalisme. Ben mirat,... li atrau l'arquitectura romànica catalana i... aprén català.

Aleshores, ma mare m'ha dit que una actitud com la d'aquest japonés sempre és d'agrair com també la de qui passa a viure en una terra i desenvolupa la seua creativitat començant per la llengua vernacla, pels costums, per les tradicions, per la cosmovisió,... i s'hi empelta.

Finalment, agregarem que, mentres plasmem aquests mots, sentim com un retorn a la mare: ella (nascuda en 1943), sense ser folklorista, ni haver escrit sobre etnologia referida a la cultura tradicional valenciana,... de quan tu eres xiquet ençà (i també ara), ha estat la persona que més l'ha defés. Un aprenentatge més del dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La veritat, el bon cor i la creativitat en el dia rere dia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, unes hores després, he recordat un dia que li fiu una qüestió per a la recerca i lo que em digué en relació amb les seues àvies (nascudes en el darrer terç del segle XIX):

"— És que era així".

I li responguí:

"— Doncs, si era així, era així".

I diem això perquè, en la investigació que fas, et trobes comentaris diferents (fins i tot, de molt distints i sobre un mateix tema, a banda dels molt semblants i dels que són quasi idèntics). Sí, i que t'aporten informació molt sucosa i que, ben mirat, com que vols fruir (àdhuc, de la diversitat), els aculls i els plasmes. 

Afegirem que, a vegades, els fas qüestions per a aclariments que et permeten entendre millor lo que et volen dir.

Per això, com que, en ma vida, la veritat, el bon cor i la creativitat han estat coses molt importants (moltíssim) en el meu dia rere dia, hi ha hagut vegades que ha fet que m'eixís d'un col·lectiu en què la política era centrada en les normes (i poc en la creativitat i a tocar els peus en terra) o bé en la submissió a les autoritats locals. 

En canvi, en les que s'han mostrat molt creatives i disposades a escoltar qualsevol membre, encara hi participem i, àdhuc, els fas suggeriments i els felicites.

Al cap i a la fi, no es pot ser amic de tots, però sí ser-hi respectuós, encara que no hi coincidim. Per cert, moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 ho eren com també els seus marits.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

https://www.instagram.com/p/CiBR53bODQo/?igsh=ejZqN3VzdGF1Zno2

Els avantpassats, les rondalles i persones amb miraments cap als altres

Paraules de hui:

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i, a més, els he ensenyat una foto (feta en novembre del 2024) de la Biblioteca Pública Municipal d'Aldaia (https://www.facebook.com/share/p/1ECwungiJJ/), la vila on ells viuen: l'aigua havia cobert més de quatre dels sis alçadors i, per tant, se n'havia salvat una sisena part.

Per això, els demanes en relació amb donacions, com ara, perquè consideres que, de pas, podries afavorir l'accés a una part més de la cultura matriarcalista mediterrània.

En eixe seny, adés, que llegit un post sobre els qui ja s'han retirat i sobre els vells i el tema del respecte i de la consideració cap a ells, evoques que, en moltes rondalles vernacles en llengua catalana que foren recopilades i escrites abans de 1932, els majors (principalment, velletes i àvies, però, igualment, mares i, no tant, pares) són respectuosos... i ells tracten bé els altres.

Per això, abunden les persones de bon cor com també molts trets matriarcals que ens han confirmat en molts temes de la recerca sobre el matriarcalisme.

Finalment, vos diré que aquest és u dels motius pels quals fruesc (i, més encara, considere molt pedagògic) de la lectura, de la narració i de la difusió de les rondalles, de poemes i de cançons tradicionals (i, alhora , autòctons) de terres catalanoparlants, els quals reflecteixen molts detalls tel·lúrics i els que ho fan en menor grau: una manera més d'educar i de presentar la realitat i semblant a la mare pacient amb el xiquet.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poetes, àvies, mares i vivències vernacles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, n'he escrit els seus i, a més, li he comentat sobre el llibre del poeta Maties Ruiç Esteve (1876-1956), de qui vos adjunte mots que hui figuren en Viquipèdia: "La formació de Maties Ruiz era escassa, pertanyia a una família molt humil, de fet, treballava en una fàbrica d’assaonats de cuir a Mislata per treure endavant una família amb cinc fills: dos xics i tres xiques. La innata intuïció i l'estima pel valencià el portaren a escriure la seua variada obra i ser reconegut com a poeta per mèrits propis".

A més, li hem afegit:

"— Com podem veure, hi ha informació diversificada i, com tu has dit, resultat de vivències, de històries personals, etc. distintes".

Igualment, ens ha dit:

"— Hi haurà qui preferirà exposar informació que podria considerar-se molt personal; uns altres, que no tant i els qui no es despullaran".

Llavors, li respons:

"— Jo respecte tots els comentaris que em fan, entre d'altres coses, perquè sóc conscient que el respecte a l'altre és primordial en la vida i que, igualment, bona part de la recerca té molt a veure amb detalls que, per mitjà de la generositat dels altres, ens permet comptar amb informació que, d'una altra manera, no seria possible. Els hi estic agraït".

Finalment, dir-vos que, més d'una vegada, captes la importància de fer accessible lo que reculls, com ara, perquè els lectors i els curiosos, puguen tenir una versió més de la realitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies, avis i néts del segle XIX en un entorn matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit quasi tots els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre un fet de què, després, he posat per escrit bona part: "ma mare, per telèfon, el 2 de maig del 2025, sobre la tendror que plasmava algun dels escrits, em comentà (i li hem adduït) que això era lo normal i, altrament, que abans n'hi havia més, encara que, per exemple, hi hagués dones més aïna 1) fortes i d'acció, 2) amb marits que fossen sensibles i amables, 3) dones que es dedicaven més a l'educació i a la transmissió cultural amb els néts i amb altres persones i 4) les dones en què predominava la fortalesa i, igualment, la paciència. A banda, li agregàrem que, partint de la recerca, entre les dones nascudes abans de 1920, no hi havia la cultura de centrar-se només en la part activa i, més encara: n'era la minoritària".

El fet és que és així, com molt bé podem veure en rondalles anteriors a 1932 i que, a banda, fossen vernacles en terres catalanoparlants.

Per això, li afiges:

"— Les teues àvies [, dels anys setanta i huitanta del segle XIX] eren dones actives, fortes. Però, com ara, una dona escrivia en un blog que un home i avantpassat seu era sensible, creatiu i que la dona era la forta i qui menava".

Aleshores, ta mare et respon que, per exemple, l'avi patern de son pare contava històries a mon avi matern (1906). Això també ens ho digué en l'entrevista que li fiu en febrer del 2020. 

Finalment, diré que, mentres escrivia el paràgraf anterior, no he plorat, però sí que he sentit com si, partint de l'avi de mon avi matern, un fil aplegàs a mi, com si estiguéssem en nexe les diferents generacions i com si ells estiguessen disposats a reportar-me perquè els qui ara vivim (i les generacions de l'esdevenidor) puguem plasmar per escrit i, igualment, compartir de paraula, detalls, fets, vivències, costums i tradicions... en línia amb el matriarcalisme.

Per això, vos agraesc la generositat i la paciència que heu tingut.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les dones en la vida quotidiana, maternitat i cançons de bressol

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit el poema que ahir tractí i, a més, hem fruït del missatge.

Igualment, hem rebut un correu electrònic de Núria Vilà, una mestra catalana retirada, molt vinculada amb l'educació infantil, qui ens ha escrit:

"— He donat un cop d'ull a 'Malandia' i se m'ha acudit que, potser a les cançons de bressol, es poden trobar al·lusions a la maternitat que et podrien interessar. Suposo que ja en tens referències.

Com que jo també estic fent un treball sobre la cançó tradicional i tinc una pila de cançons de bressol recollides, te n'adjunto algunes on apareix la figura materna o es fa èmfasi a la nadona. No és ben bé el teu tema, però vés a saber.

Molt interessant el que estàs fent".

Adduirem que reps un missatge de Carme Escorcia Carreras i li plasmes que ara et dediques "a l'estudi en relació amb uns quants temes que m'han interessat de fa anys ençà:

1) les dones en la vida quotidiana,

2) la cultura tradicional vinculada amb les terres catalanoparlants 

i 3) el folklore (amb el significat de conjunt de costums, tradicions, música, rondalles, refranys...) junt amb el sentiment de pertinença a la terra i la sexualitat.

I això, fent ús de la llengua catalana i promocionant-la.".

Llavors, et comenta:

"— Fa molt de temps que et segueixo. Tot molt instructiu i interessant".

Finalment, li he posat:

"— Gràcies, Carme. Fa més de vint-i-cinc anys, em proposí explicar les coses com ho faria amb un xiquet i amb una persona sense estudis primaris però amb un nivell mitjà o més de cultura general".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.