Dones valentes, que porten les regnes i que tiren avant

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant", Maria Antònia Sureda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he plasmat detalls que m'havia dit en altres ocasions.

Igualment, captes que, com que ton pare també t'havia reportat sobre persones de la generació dels seus avis i de la següent, hi ha un lligam, una continuïtat que, com t'havia tret ta mare, és més fàcil d'esdevenir quan una generació i la següent tenen molta semblança. Així, si la primera ha fet estudis, és més comú que la segona tinga interessos pareguts i, com ara, que llija i que escriga.

Més avant, addueixes uns mots que t'ha enviat Rosa Rovira:

"— Bon vespre, Lluís,

La mare, tota la vida, va ser prou valenta per tirar endavant".

Finalment, ja de nit, he rebut un missatge de Tere, qui, com ara, ha inclòs unes frases que algunes vegades he tret a persones acostades:

"— L’àvia [, nascuda en el segle XIX,] es va espavilar… En fer-se vell el seu pare, va agafar les regnes de la hisenda…

Va reunir els treballadors…: ‘Ja em coneixeu: sóc na Teresa. D’ara endavant, sóc la mestressa…

El que no vulgui continuar perquè sóc dona, ja pot marxar. Ni que porti faldilles, tinc més collons que tots vosaltres…’.

Una dona com poques".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que alliçonen amb saviesa, no amb prepotència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre els vellets, els majors, a partir de l'escrit que posà ahir en Twitter la psicòloga María José, i que, entre ells, hi havia hagut persones que m'havien deixat empremta i que encara tens en el record, per la seua manera pacífica, dialogant, pacient, acollidora i respectuosa de tractar els altres (àdhuc, amb els qui ells tenen més de quaranta anys de diferència) i amb qui tu has fruït com el nen que mama la lleteta de la mare. I li he afegit l'exemple de la tia Doloretes, una dona que tots dos coneguérem, que aplegà a noranta-nou anys i que era molt oberta, arriscada i de bon cor.

Igualment, li hem adduït que hui havíem escrit uns mots a Montserrat Cortadella:

"— Pel 2014, un home de, si fa no fa, setanta-cinc anys, em digué tranquil·lament (i ací traduesc):

'— M'agrada parlar amb tu, perquè no et burles de lo que no sé'".

Llavors, ta mare et respon i t'ho aprova:

"— És que lo primer en una relació és tractar els altres com ens agrada que ho facen amb nosaltres. I ells et poden ensenyar sobre el camp i sobre oficis que han conegut; i tu sobre altres temes i eixir guanyant les dues parts".

Cal dir que aquesta amiga catalana t'ha plasmat açò:

"— M'encisa, perquè, primer, no ho podem saber tot. Segona, no sabem quasi res; i tercera, importantíssim saber escoltar i alliçonar amb saviesa, mai, mai amb prepotència.

Et considero un magnífic 'profe' i excel·lent orador.

Avant sempre".

Ja de vesprada, traus un altre tema a Montserrat Cortadella, en línia amb la recerca que fas:

"— Lo que no he aconseguit per mitjà d'associacions, de partits, de blogs, etc., m'ho heu facilitat molts de vosaltres i, a més, amb comentaris que coincideixen prou amb estudis rigorosos i oberts sobre el tema del matriarcalisme.

Articles i entrades soltes s'han ajustat a unes paraules que em digué ma mare la vespra de triar l'estudi posterior al dels Sants de la Pedra:

'— Que no estiga tan espigolat'.

Un poc d'ací, un poc d'allà, converses (amb ma mare, amb Pere Riutort i amb alguns dels col·laboradors) i lectura de llibres i d'articles (que m'heu recomanat o que m'heu enviat debades) continuen sent decisius.

Gràcies".

Finalment, Montserrat Cortadella m'ha agregat:

"— Gràcies a tu per ser-hi".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Els majors són "majors", no "iaios", ni idiotes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, ha estat d'eixos dies en què trobes un lligam amb detalls en què paraves esment quan eres xiquet i, igualment, quan eres jove i que, entremig, també han format part de la teua vida. 

Sí: com un pilar dels que connecten la banda de dalt de la finca i el terreny: respondre, en temes polítics (i, per extensió, en el dia rere dia), com a capità de la teua vida, o, en altres mots, desenvolupar l'arquetip del rei, això és, no deixar-te governar emocionalment per altres persones, ni per vents ideològics, ni per modes, ni per costums, etc. que no encaixen amb el simbolisme del teu joc preferit.

Com a exemple, n'exposem un text extens (i quasi complet) que hui ha publicat en Twitter la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1986057370779230683?t=T2jvLl0QjuczA4Hvv1jSSg&s=19):

"Hi ha gent que es dirigeix a les persones grans tot dient-los: rei, reina, carinyo, guapa, guapo…

I, sovint, parlen a les persones grans com si fossin infants.

Potser ho fan amb bona intenció, però… ¿es pregunten si aquest tracte les fa sentir respectades?

El respecte també és reconèixer l’altre com un adult ple d’història, dignitat i criteri.

Tractar amb dolcesa no és infantilitzar.

Respectar és mirar amb igualtat.

És a dir, les persones grans no necessiten que les tractin com a criatures, perquè no ho són.

No, no ho són. 

I necessiten que les mirin i les tractin amb el respecte que es mereixen i que les faci sentir còmodes i bé.

Pensem-hi, perquè, de vegades, ens pot semblar tendre, però moltes altres vegades no es respecta la seva dignitat, ni la seva individualitat.

Sí que és cert que depèn molt del context i del vincle real. És a dir, si hi ha confiança, afecte mutu i la persona gran se sent còmoda, estimada i bé, pot ser un tracte càlid.

Però, si aquest tracte ve d’un professional, d’un desconegut o d’algú jove que es pren aquesta llibertat per defecte, pot transmetre condescendència, com si la persona gran fos menys capaç o necessités ser 'protegida' com una criatura. I no. Això no va així sempre.

Com ho podem saber?

Potser el més conscient és preguntar-se sempre:

· Aquesta manera amb què tracto aquesta persona, ¿dignifica la persona o la redueix?

· ¿Ho faig per l’altra persona… o ho faig perquè, a mi, em fa sentir més còmode i millor?

Moltes persones grans agraeixen més que les tractin amb respecte, que se les demani pel seu nom i amb un to adult, encara que sigui tendre i amable.

Pensem-hi. Pensem en com se sent una persona gran que va molt per davant a la vida, que simplement s'ha fet gran i potser no té la força que abans tenia. Però és ella, ens conegui o no; parli o no; respongui o no. És ella, qui era, qui ha estat i qui ara és. I porta amb ella una motxilla de vida que es veu en la seva mirada.

I, potser, ella no sap ben bé on és, ni qui som. Però nosaltres sí que ho sabem. És una persona gran que ha passat per on (si tenim la sort d'envellir molt, que no tothom la té) també passarem. I que no deu ser fàcil fer-se molt gran i sentir com es van perdent les facultats físiques i cognitives. Diria que és el moment de la vida on una persona es mereix el màxim respecte o, com a mínim, el mateix respecte que es mereix la persona que els tracta.  

Només això volia dir. Admiro molt la gent molt gran.

Són un tresor que potser no sempre es respecta prou.❤️".

Finalment, diré que, un dia, en casa d'un familiar acostat i de més de huitanta anys, ho comentí a una dona:

"— Per a mi, que en una residència de majors, se'ls done una bossa de treball en què posa 'Escola de iaios', és una falta de respecte cap a persones que moltíssimes vegades tenen més saviesa i un tresor de què podem aprendre molt per a anar per la vida amb més encert, per a aprofitar-la i per a gaudir-la".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: He observat que, en el País Valencià, els mots "avi", "àvia" (i els seus plurals) són tabús per a moltes persones.

"Cada poble que té un pont, té una història darrere", germans de llengua i acollidors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he recordat alguns fets curiosos i que, com m'ha dit, són més aïna propis de jóvens, com aquell qui diu, avorrits.

Ara bé, en acabar la conversa, captes que hi ha hagut un canvi de veu, de sentiment per part seua i, de pas, una veu més esperançadora i que tu també n'has eixit beneficiat.

Cal dir que no és igual un xiquet, que un adolescent, que un jove de, si fa no fa, vint anys, que un adult en la plenitud de la vida, que un home que s'estrena com a padrí, que una anciana de més de noranta anys (en parlí per telèfon amb una catalana que ja en tenia els noranta).

Sembla que, atenent a noves i a articles que he pogut llegir de fa uns tres anys ençà, els nens de pocs anys i els majors en residències fan bona lliga: els xiquets transmeten eixe somriure que, més d'una vegada, compensa la possible malenconia (o una apatia) provectes. En canvi, si segueixes amb atenció el vídeo (si hi va adjunt), trobes un al·lot tranquil i un ancià somrient-li i lleugerament juganer i com la marona que explica cosetes que, per a la seua filleta, són importants.

Per això, quan fineix la nostra telefonada, encara que no ho pensem en eixe primer moment, copsem que no som illes i que, sí que estem en nexe amb acostats i amb els qui, en altres dies, ens feren alguna favor o bé ens facilitaren una vida més amena i com la de la planteta que ja té més d'un pam i adés era més xicoteta encara, hem guanyat tots dos. Això també val per a qui, àdhuc, veiem per primera vegada, i respon de manera pareguda.

Finalment, uns mots que m'ha escrit Montserrat Cortadella, una amiga dels anys quaranta del segle passat i amb una educació matriarcal:

"— Crec que ponts i castells tenen històries, llegendes i més.

Si no, observa: cada poble que té un pont, té una història darrere".

Li he plasmat:

"— Gràcies pel teu comentari, Montserrat, i bon vespre,

Cert lo que dius. 

El pont representa l'enllaç entre dos punts i, en moltes rondalles, el pas de la infantesa a la jovenesa. Així, quan el personatge infantil o adolescent torna al lloc d'on havia partit, la comunitat on viu (els familiars, els veïns, els altres que hi habiten...) ja el considera adult, que ha passat a l'adultesa. És lo que, en els estudis sobre antropologia i altres camps, es diu 'ritu de pas'.

El castell pot ser símbol de poder, però, en aquesta narració, és com una casa on els qui hi resideixen són acollidors".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que no es retiren com a mestres, receptius i de cor net

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, molt bé", Marga Pla Alcaide.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una conversa entre Pere Riutort (1935) i jo, possiblement, a mitjan 2021.

Era migdia i feia poc que jo m'havia posat al computador. Llavors, ell, que parlà primer, em demanà:

"— Treballant [ en l'estudi sobre el matriarcalisme]" (sic).

I li respons que sí i, en un altre moment, et diu que ell escrivia sobre uns temes que li interessaven.

Per consegüent, tant l'alumne com també el mestre, es dedicaven a l'escriptura i a la recerca.

En eixe seny, hi ha persones que, com em digué un home d'un comerç de material informàtic, "No conocen la jubilación" (sic).

Un altre exemple: Joan Sala Vila (poeta nascut en 1929, qui també ha fet de mestre), un home que m'ha deixat empremta des que el coneguí en gener del 2021, un dia em comentava per telèfon que ell és un home de principis i que, ben mirat, està per la pau entre la gent, pel diàleg i per una política destinada a fer ponts i no cal dir que a defendre les llengües (no sols la llengua oficial de tot l'Estat). 

Quan llegim obres, sien curtes, sien llargues, sia poesia, sia explanació, sia com si es tractàs d'un dossier documental,... copsem que tenen uns quants punts en comú molt importants per a tots nosaltres i que, a més, són aprovats per molts catalanoparlants amb un alt sentiment de pertinença a la terra.

Només per això i per allò de l'art és llarg, la vida és breu, paga la pena continuar amb eixe projecte que et fa viure, actuar i respondre en la vida com una mare (i reina) creativa, bonhomiosa, que toca els peus en en terra i que educa afectivament els seus fills i que té present els seus avantpassats i la llengua materna que li transmeteren mentres que mamava, mentres que menjava junt amb ells...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Una dona argentina d'arrels valencianes catalanoparlants, Isabel Inés, encara plasma trets que se solen recomanar per a qui vol ser mestre en escoles. Té més de setanta anys.

Mestres, aprenents i persones que forgen ponts entre generacions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he tret alguns passatges de diferents rondalles plasmades pel valencià Enric Valor, com ara, uns en què hi ha tres arbres que van units a la joia de viure, perquè són renovació, com aquells que, en aplegar els primers dies amb ambient primaverenc, comencen a traure xicotets rebrots i fulletes.

Aquests detalls que, simbòlicament, van units a la infantesa, són el resultat d'una bona relació entre la mare i els fills, entre les arraïls i les fulletes i els tronquets.

Ben mirat, evoques persones que, malgrat l'edat (com ara, una dona, si fa no fa, de seixanta anys i que portava un xiquet de pocs anyets), s'acosten cap a vellets i, així, fan de pont entre el passat i el futur.

Aquest exemple, sovint, és semblant al paper que fan els intèrprets lingüístics. Així, si hi ha dues dones (Mireia i Elisabeth) i cada una només parla una llengua, l'intèrpret s'arrima a Elisabeth i li tradueix lo que ha dit Mireia. I, després, al revés, la resposta de Mireia. La qüestió, en el fons, és forjar ponts entre persones. 

Afegirem que, durant una recerca, hi ha moments pareguts. Així, quan algú et demana "Què volia dir ella amb això?", li ho expliques amb paraules accessibles a qui, en eixe moment, fa d'aprenent:

"— Lo que vol dir és que..., perquè, com ella exposa en alguns comentaris i, fins i tot, en algun llibret que ha escrit,... Té relació amb unes vivències que tingué en la comarca on viu i amb tradicions d'allí".

Llavors, la conversa genera un ambient acollidor, de bona avinença, de frescor, en què ambdós frueixen dels papers que fan, com si fossen eixos aplecs d'escriptors, àdhuc, de diferents rams, però, per exemple, amb uns trets en comú: el sentiment de pertinença a la terra i la preferència per lo maternal i una vida en pro dels Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Tradicions ancestrals, agraïments i didàctica matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt típica a Barcelona", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i m'ha dit que, primerament, com és tradicional, anirien al cementeri d'Alaquàs (on nasqueren els seus pares) i que demà ho farien al d'Aldaia (on nasqué la mare de mon pare i on viuen ara).

El fet és que, mentres que escrius el paràgraf anterior, captes una semblança amb moltes rondalles vernacles anteriors a 1932 i, igualment, amb comentaris relatius al casament: després de les noces, majoritàriament, passaven a residir on vivia la novençana (la jove ara muller).

A més, hem rebut un missatge d'Antònia Rotger Tous, en relació amb la qüestió del tema de hui:

"— Bona castanyada! I una forta abraçada, també".

Llavors, li hem respost:

"—  Gràcies, Antònia".

I ens ha afegit uns mots que no ens esperàvem i que agraesc, perquè és com un reconeixement a lo que has triat com a projecte perquè copses que enllaça amb el teu joc preferit, amb la figura de la mare, amb temes que t'han interessat de quan eres xiquet ençà (com ara, la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i el folklore autòcton en terres catalanoparlants), les relacions entre la mare i els fills, les dones com a organitzadores i com a promotores de festes de barri (per exemple, les de Sant Antoni, en gener i que vivies en el barri)... i no cal dir que per l'ús genuí de la llengua catalana:

"— A tu, per la feina incansable que fas per la nostra llengua i cultura" (sic).

Finalment, el meu agraïment a les persones que, per mitjà de la vostra generositat i dels vostres suggeriments, adobeu el terreny i feu possible que, entre tots, en acabant, puguem reportar més (i de manera més genuïna i didàctica) sobre el matriarcalisme català, també present en poemes dels segles XVIII i XIX.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.