Agraïment, naturalitat i nexe amb la terra i amb els altres

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Isabel Inés.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha fet un aclariment sobre la dita "El llaurador, de bona gana, ho dóna".

Igualment, després de consultar un escrit de Joan Marrugat, copses el tema de l'agraïment (en aquest cas, d'un matrimoni vellet, que li donà cinc melons), però també en nexe amb quan ell era molt més jove i una dona li deia "Gràcies" acompanyat d'un somriure.

A més, adés, hem vist un missatge extens d'Isabel Inés, una argentina d'arrels valencianes, qui, per exemple, ens ha plasmat que "La vinculació amb la terra, dia rere dia, em produeix benestar i necessitar, cada vegada, menys. T'agraesc els meus ulls nous!!!

Avant les atxes!!!!".

I tu, li respons:

"— Gràcies, Isabel Inés,

És que, quan eixim al camp (en el meu joc preferit, a volar un catxirulo), entrem en contacte amb la natura, amb algunes persones, si en passen, i, en acabant, de nit, jo sol dormir molt bé.

Al meu coneixement, és el resultat de viure de manera més natural.

Per això, quan, ma mare, em parla sobre el vol, no hi ha espai per a la mentira, perquè és una situació semblant a la del llaurador en nexe amb la terra: quan plou, plou; quan el vent és favorable, ho és.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquest vídeo me l'ha enviat hui Montserrat Cortadella. Gràcies.

Poesia festiva i esperit comunitari i sentiment de pertinença i Massarrojos

 

En nexe amb el campanari de Massarrojos, trobem unes quartetes que exposa el capellà Cipriano Ibáñez Chisvert:

“-Mira el campanar, Marina.

-Xica! Que alt i que bonico!

¿Costaria molt?

-Un pico!

És que sàpies, tu, cosina,

que, quan Massarrojos diu

‘Açò anem a fer’, se fa.

És com t’ho dic.

-Ja veig, ja!

Seguiu aixina, seguiu!” (p. 97).

 

A continuació, el poeta passa als clavaris i al seu paper en les festes de 1906:

“Quarteta:

‘-¿Veus eixos, tan ben posats?’.

‘-Qui són, Tonet?’.

‘-Els Clavaris.

Són molts i tots voluntaris.

Vítol als hòmens templats’.

 

Dècima:
‘-Xe! Me para bé la roba?’.

‘-¡Vaja que te para bé!’.

‘-¿I, a mi, la brusa?’.

‘-També;

però te para molt tova’.

‘-És que és nova!’.

Jo tinc un quinzet cabal’.

‘-¡Mira: ja toca el tabal!’.

‘-I els músics, ¿tocaran?’.

‘-Sí!...’.

‘-¡Ai, quanta festa n’hi ha hui!

Viva! Viva!’.

‘-No va mal’" (pp. 97-98).

 

Quant al mot "quinzet", direm que és el nom popular que rebia la moneda de vint-i-cinc cèntims de pesseta (la moneda oficial en Espanya). 

Així, captem el sentiment de pertinença a la terra, ja que l’esperit dels versos presenta uns jóvens, uns veïns de la vila i, fins i tot, músics, que participen en els actes.

Fins i tot, aprofiten el pregó per a fer endevinalles (ací, xarades) de caràcter religiós. En aquest cas, com un amic que és capellà ens indicà el 24 de gener del 2025, “Es tracta de la conversió del pa i del vi en la presència de Jesucrist en l’Eucaristia”, fet que coincidia amb lo que consideràvem la transformació del Cos (el pa) i de la Sang (el vi):
“Bé consagrem, la primera,

o consagrem la segon,

se realitza el misteri

de la transubstanciació.

Allí, posant-se present,

Jesucrist, Nostre Senyor,

una vocal és la tres,

que, si duu davant la dos,

te dóna per a on anar.

Fruits i ciutat és el tot” (p. 98).

 

Com hem pogut veure, la llengua que va unida a la festa, al sentiment esmentat i a la cultura tradicional (endevinalles religioses i tot), és la catalana, la vernacla.

En un altre passatge del llibre "Estampas de Masarrochos", hi ha el poema “De acòlit a fraret” (pp. 104-105), també en la llengua aborigen i, possiblement, referit al rector José Bau Burguet. Aquesta composició plasma la poesia festiva i l’esperit comunitari:

“N’hi havia un xiquet

recollit per les mongetes

d’un Asilo; molt listet.

Allí viu, com germà d’elles.

          És lo germanet,

com la flor silvestre:

senzillo, humil,

espavilat, llestre[1]”. 

 

---

[1] Aquest mot, possiblement, siga “llest” i es tracte d’una adaptació per fer rimar “silvestre” i “llestre”.

Estudis més ampliats, vernacles i que compartim

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit quasi tots els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit molt de lo que m'ha dit en relació amb els seus avis, amb els seus pares i amb altres persones.

De vesprada, hem plasmat bona part d'un poema que figura en el llibre "Estampas de Masarrochos" i, més avant, hem vist una anècdota amb contingut en la llengua vernacla, en què copsem que la gent del poble la parlava, fins i tot, amb les autoritats eclesiàstiques.

Finalment, veus el paper tan important que fan els qui escriuen sobre un tema o, per exemple, sobre un poble: cada u, en lo que li és més fàcil, però, entre uns i altres, podem comptar amb una versió més ampliada sobre una qüestió perquè, de pas, com ara, s'augmenta el contingut com també els punts relatius a un estudi i que una recerca tinga més informació que, en acabant, podem compartir amb els altres, de la mateixa manera que un mestre pot fer en les classes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poesia festiva i capellans i convidats en les festes de Massarrojos

 

Uns altres versos del poeta, relatius al pregó de les festes de Massarrojos de 1906 i recopilats en l’obra “Estampas de Masarrochos”, de Cipriano Ibáñez Chisvert, tenen a veure amb els veïns. A més, apareix la figura del capellà foraster que va a la vila a fer el sermó, un tret que també apareix en més d’un relat. Igualment, u dels qui parla sobre la festa, diu que tres fills del poble assistiran (com a rectors) a la Missa Major, com  encara esdevé en actes semblants en el primer quart del segle XXI:

“Quartet:

‘-De tou i ple que estic, m’agarra risa,

¡ja vingué el Centenar!...’.

‘-Per què, Joano?’.

‘-Dona! ¡Tres fills del poble dir Missa;

i el sermonet, del Padre Laureano!’.

 

Full volant:

‘-¿No tens goig, fadrí, de veure

tres capellans, tots rumbosos,

que, molt contents i gustosos,

prenen part en la funció?’.

‘-Tinc tant de goig, tio Quico,

que vullc dir en alta veu:

¡Viva als Ministres de Déu

i tota la religió!’.

 

Seguidilla:

‘-Tres fills del poble formen

la revestida’.

‘-¿De veres? ¡Home, vaja

cosa bonica!’.

‘-És molt bonico!

Don Ramon, Don Carlos

i Don Domingo’ (p. 96).

 

En acabant, en la missa, el compositor valencià Salvador Giner (1832-1911) mena la seua partitura i la celebració s’acosta als feligresos de la vila:

“Quintet:

‘-En Massarrojos, hi ha festa:

me’n vaig a Missa Major’.

‘-¿Hui, dilluns? Que corredor!’.

‘-Sí: que hi haurà bona orquestra,

dirigix don Salvador’.

 

Un consell:

‘-¿Vens a Missa Major, Cento?

‘-¡Encara no hi ha ningun toc!’.

‘-És que hui convé anar prompte,

si volem pillar bon lloc,

perquè gent, n’hi haurà molta;

serà llarguet el sermó

i..., com no pilles assiento,...

tindràs que estar de plantó’” (p. 97).

 

Per tant, molts veïns participen en el pregó i, així, copsem un nexe entre la festa i el sentiment de pertinença a la terra (ací, començant per la llengua i per Massarrojos), encara que, per exemple, apareguen castellanismes ("Viva; "pillar", en lloc de "prendre"...).

A continuació, els forasters que han passat per Massarrojos comenten sobre la festa:

“Full solt:

‘-Tan xicotet que és el poble,

¿i diu que fan tan gran festa?’.

‘-Vaja que sí! Bona orquestra,

processó amb lo Sagrament,

un predicador de fama,

traques, castell, arcs, banderes’.

‘-Això, ¿és de veres?’.

‘-Sí’.

‘-¡Ai, quanta festa hi ha hui!...

¡Viva, viva!’’.                       

‘-¡No va mal!’.

 

Quintet:

‘-Tio: a la vesprada, tornaré’.

‘-Què no te quedes a dinar?’.

‘-Si me convidara!...’.

‘-Sí, xe!’.

‘-Tio: ¡mire que vosté

té bon modo de pensar!...” (p. 97).

 

Per consegüent, en aquest quintet, el nebot accepta la proposta de l’oncle.

 

 

 

Cançons i rondalles que passen de generació en generació

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, durant la conversa, li he dit uns mots:

"— Ahir, mentres escrivia i comentava uns versos, em recordí de la cançó que diu 'Xiquets i xiquetes, casats i fadrins'. ¿Què més es diu en eixa cançó, que deu ser més llarga?".

Llavors, ta mare te la canta, tu la plasmes i, a banda, copses que té a veure amb la vila on viuen els teus pares.

Més avant, hem captat que, en versions, possiblement, més modernes i que figuren en Facebook, es fa al·lusió a Nostra Senyora de Lorda (de Lourdes) i que, en canvi, la que ens havien transmés, enllaça amb la terra i amb lo agrícola (l'horta).

En eixe sentit, més d'una vegada, has evocat uns versos d'altres cançons, demanes a altres persones (per exemple, en Facebook), et responen, s'amplia la lletra i, àdhuc, amb uns versos lleugerament semblants. Aleshores, les has plasmades en una llibreta i, després, afiges en la recerca i, de pas, les fas accessibles. I qui diu cançons, diu rondalles o, com ara, relats populars que han passat de generació en generació.

Finalment, he escrit un comentari a Josep Maria Duran, un home molt obert i que recopila (i que reporta) sobre la llengua catalana i sobre cultura tradicional:

"— Adés, he parlat amb ma mare i m'ha dit 'Per a Nadal, era ficar-se en fila índia i besar la mà als avis (i als pares) i, aleshores, els avis estrenaven els néts. I l'avi (o els menuts, als avis) deien 'Molts anys', 'Molts anys en vida teua', 'En vida teua'.

Però, per Pasqua, no. Ací, [ en València, ] els qui feien la mona eren els pares. En Catalunya, d'acord amb lo que sé, els padrins de bateig".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poesia festiva i esperit comunitari i matriarcal en Massarrojos

 

Prosseguint amb la promulgació de les festes de Massarrojos, el rector que féu el poema es dirigeix als fills de la vila:

“Tots els fills d’este poble

que viuen fora

procuren que la festa

siga ben grossa,

perquè se tracta

de Déu i de la seua

volguda pàtria” (p. 95).

 

Sobre la paraula “pàtria”, direm que, com en l’Himne de la Coronació de Nostra Senyora dels Desemparats, el qual comença amb els mots “La Pàtria valenciana”, plasma el sentiment de pertinença a la terra i, explícitament, no s’identifica amb Espanya (això és, amb el nom modern de l’històric Regne de Castella i del resultat de la creació jurídica de l’Estat espanyol en el segon terç del segle XIX).

Tot seguit, en relació amb l’eixida del sol, posa

“Diana:

 

El dia clareja,

alceu-se, veïns,

i, al Rei de la glòria,

cantem-li victòria

casats i fadrins.

 

Quintilla:

 

Tot el poble dominat

per un mateix sentiment,

crida i diu entusiasmat:

‘Siga, per sempre, alabat

el Santíssim Sagrament’” (p. 95).

 

Per tant, els versos poden evocar-nos cançons tradicionals valencianes, com aquella que diu “Xiquets i xiquetes, casats i fadrins”.

Nogensmenys, l’invitatori que addueix després, a Crist, com a Rei dominador del món, està en castellà i, a banda, connecta amb la cosmovisió castellana (l'afany de conquerir).

Ara bé, immediatament, en tornar al terreny (ací, a les festes de la vila), es plasma el matriarcalisme:

“Avís:

 

Una setmana de festes

va Massarrojos a fer:

Dilluns serà la més grossa,

al Santíssim Sagrament.

Dimarts, als Sants de la Pedra,

Sant Abdon i Sant Senén.

Dimecres, a Santa Bàrbara

i, en los tres dies següents,

la Puríssima, l’Assumpta

i, les ànimes, després” (p. 95).

 

Per consegüent, no sols les festes tenien lloc en estiu (l’estació que simbolitza la joventut), la meitat té a veure amb sants associats al camp i, en el cas dels Sants de la Pedra, a una part més del matriarcalisme català i mediterrani. Això, en un moment en què la gran majoria dels valencians es dedicava al camp i atorgava importància a lo festiu de línia comunitària i al vincle, igualment, amb persones d’altres poblacions:

“Quartetes:

 

Diu el campanar d’Alfara,

a la Torreta de Cuesta:

‘-En Massarrojos, fan ara,

segons jo veig, molta festa'.

I contesta el Miramar:

‘-Està el poble molt content

celebrant el Centenar

del Santíssim Sagrament'” (p. 96).

 

I és que, com afig en acabant,

“Quarteta:

 

Fa cent anys, bé se portà

i, ara, al present, molt rebé;

per això, sempre diré

‘¡Visca el poble de Montcada!’.

 

Data cèlebre:

 

El dia deu de setembre

de l’any mil huit-cents i sis

sigué, per a Massarrojos,

un dia gran i feliç,

puix vingué, des de Montcada,

amb lo poble, a residir

el Santíssim Sagrament

per a bé d’estos veïns” (p. 96).

 

Així, es reflecteix el tema de l’agraïment a qui ve de fora i, a més, fa un favor als de la vila de Massarrojos. Quant als mots "Montcada" i “Data”, en l’original, posa “Moncá” (per reproducció de la pronúncia popular) i "Fecha" (castellanisme).

Finalment, direm que, el mateix dia que plasmava aquesta part del llibre "Estampas de Masarrochos", 22 de gener del 2025, ma mare em parlà sobre el reportatge "Déu també parla valencià", publicat en el 2024 pel canal televisiu valencià "à punt" (), detall que m'evocava quan, en el 2004, Pere Riutort em donà una bossa de llibres (alguns, amb estudis sobre el parlar popular en el País Valencià) i copsàrem com podria incorporar-se part del vocabulari mitjançant aquestes fonts i, per això, prompte passàrem a cercar poesia i escrits en llengua catalana... que figurassen en els llibres de les festes patronals de la vila on jo vivia, Aldaia (l'Horta de València)..., és a dir, vinculats amb un punt més del folklore valencià vernacle.