Mestres, mestres de la vida i paciència amb els altres

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he pogut enllaçar el vincle entre uns familiars de la generació dels seus avis.

Ta mare t'afig que, fins i tot, sa padrina paterna ajudava la tia Vicenteta a caminar millor....I durant molts anys... Llavors, li dius:

"— Recordem que u dels dos punts de l'àvia era el servici [ 'Fortalesa i servici']".

Empiulant amb el tema del servici, evoquem quan, mentres telefonàvem Pere Riutort i li demanàvem sobre algun tema relacionat amb el matriarcalisme. Aleshores, l'històric mestre, ens deia:

"— Si puc... Perquè, d'això, en saps més que jo. Però bé, digues...".

En eixe instant, començava una conversa enriquidora per a ambdues bandes i, més avant, per a molts dels qui participaven en la recerca. 

A més, com quan ets estudiant i prens apunts en classe, paper i bolígraf i... ¡a demanar i a escriure! Ara fas una cosa pareguda: per exemple, quan raones amb els teus pares i, puntualment, després d'escoltar un enregistrament que t'envien altres persones.

En qualsevol cas, perviu eixe interés pels mestres com també pels "mestres de la vida" i, altrament, si els fas alguna qüestió, la gran majoria de les vegades, et responen i, posteriorment, ambdues parts ixen beneficiades.

Per això, com a agraïment a la generositat dels qui prenen part en la recerca, els reporte i copse que, algunes vegades, m'afigen més informació i tot. I, a voltes, com hui, n'hi ha que et plasmen un missatge amb aquests mots (o en aquest seny):

"— Gràcies per la teva paciència amb mi" (sic, Rosó Garcia Clotet).

Estudiar, exposar per escrit i reportar sobre temes relacionats amb el matriarcalisme català com la teua tasca preferida del teu projecte de vida. Ben mirat, et resulta senzill, com la terra molt adobada, de fàcil conreu i en què conviuen harmònicament i amb delit la terra, els troncs, les rames, les flors i els fruits i van cap al demà.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes. 

Nota: Unes fotos que he rebut hui de participants en la recerca sobre el matriarcalisme català. Gràcies.

"El meu avi era un pagès vocacional" i més

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes. Molt content pels interessants articles que envies", Vicent Pla.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, fa pocs dies, cerquí en Facebook i trobí unes paraules que, com son avi matern, també coneixien altres valencians (i, més d'una vegada, les coneixien avis seus): "¡A moure els que estan parats!". 

El teu besavi les deia quan algú que podríem dir desficiós, o que no saludava abans, li demanava on anava.

Més avant, hem recordat que la padrina paterna de ma mare, l'àvia Consuelo (nascuda en 1878) deia frases que inclouen mots que hem conegut gràcies a persones que han fet estudis i llibres sobre vocabulari valencià que encara és present i que s'emprava molt més abans: "guilopo". 

En aquest cas, una vegada, l'àvia veié una xiqueta que se les havia enginyades amb bona traça i que era una miqueta eixerida. Per això, la dona digué:

"— ¡Mira esta guilopa!".

Igualment, adés, he captat un comentari ben sucós que m'ha plasmat Lurdes Pino Anglès:

"— Quan era petita, vaig conviure força amb els meus avis i el meu avi era un pagès vocacional: diria que era feliç fent de pagès, tot i la duresa de l'ofici.

Per això, quan jo sentia aquesta cançó, pensava que es tractava d'un pagès que tenia una vaca i que era feliç amb el seu ofici; mai vaig pensar que tingués res a veure amb una dona".

La meua vocació ha estat el mestratge, estudiar sobre cultura tradicional i folklore i escriure. Estic agraït a vosaltres, als qui m'emparen i als qui m'ho feren en altres moments i de què encara tinc un bon record.

Finalment, dir-vos que, sobre la vocació, molts mestres de Magisteri en tenien i ho notaves: fruïen de la relació amb l'alumne, de la matèria, de l'ensenyament i de prendré nota de coses que sabien els estudiants, però no ells. I alguns, àdhuc, eren senzills i feien de psicòlegs amb més paciència que un ruc. Cada part n'aprenia de l'altra i ho feia amb senzillesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Gràcies per la vostra manera d'escriure", comentaris a un biòleg

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Despús-ahir, la psicòloga María José havia escrit uns mots en un tweet (https://x.com/majosevn/status/1982509684730028379?t=vHsA0FazyzsLsvyKjNwzNw&s=19) i jo li responguí:

"— Bon vespre, María José,

Podries llegir algun llibre del pedagog brasiler Augusto Cury. En llisquí dos pels anys 2009 i 2010.

N'he emprat més d'un suggeriment seu i m'ha reeixit.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

L'endemà, un català, qui nomia Anton, et fa una qüestió (https://x.com/montsant_anton/status/1983302271925662159?t=rpyya-7tzoKrxql0hqm_sw&s=19) i hi tens un diàleg fresc i acollidor:

"—Preciosa forma del pretèrit perfet simple, no l'havia llegit mai😍. Al vostre parlar matern, ¿ho dieu habitualment, o és un parlar erudit? ¿Feu servir mai el perifràstic, 'vaig llegir'?

— Bon dia, Anton,

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971. Quan era xiquet, s'usava molt 'llisquí', 'aní', 'viu', 'passejà' en lloc de 'vaig llegir', 'vaig anar, 'vaig veure', 'vaig passejar'.

La meua família és de la comarca de l'Horta de València (...).

També oïes molt 'aplegar', en lloc del mot 'arribar'.

En passar a l'institut, la Generalitat Valenciana degué promoure l'ús del pretèrit perfet perifràstic (...).

M'he proposat emprar lo que ja oïa quan era xiquet i que és genuí.

Igualment, n'afig del parlar tradicional i genuí popular de l'Horta de València i plasmat en la cultura tradicional vinculada amb el folklore (per exemple, amb la poesia festiva i amb cançons).

A vegades, davant dubtes, recorria al pretèrit perfet perifràstic. Però ja en Magisteri (1991-1994) i després.

Quant a 'oir', el vaig sentir per primera vegada pel 2014 a un valencià de la vila d'Alaquàs, [ en relació amb 'oir missa'] on visc.

Gràcies per la vostra manera d'escriure" i "Quan era xiquet, ja tenia molt d'interés per la llengua catalana i pel folklore vernacle (començant per la poesia festiva, per la popular i per les cançons).

M'encisen junt amb les rondalles i les llegendes.

Els majors (grans) m'han transmés vocabulari sucós.

Avant".

Realment, ens podem trobar amb persones que, com aquest català, fan que, mentres els escrius, sentes com si estiguesses a punt de plorar o, si més no, de llagrimar. 

Passàvem una estona, però curta, i, en eixir-nos-en les primeres, hem captat que anàvem per bon camí: en el camp creatiu, dedicar-nos a estudiar, a escriure i a reportar sobre el matriarcalisme català i sobre bons records, com a alumne i com a mestre.

Quant a la recerca, continuar amb els camps que havíem esmentat a Anton i amb els altres però que ens omplin molt, eixos que fan que et sentes com quan ensenyaves "Valencià" a adults (quasi sempre, dones) i que es traduïa en un ambient molt creatiu i sempre obert a qui volia aprendre i a informar amb un estil molt semblant al que havies viscut en Magisteri i de què encara conserves un bon record i molts detalls com a ensenyant i en la teua didàctica.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poetesses en llengua catalana, Història de les dones i matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat sobre el tema de què tractàrem ahir en aquest blog i, a més, li he afegit:

"— Hui he enviat un missatge a una dona que li agrada la poesia i ella m'ha respost".

Doncs bé, deies així:

"Bon dia, Rosa, i felicitacions,

A una dona que ve a ma casa, li he comentat sobre la teua poesia i m'ha dit que li agrada.

Avant les atxes i amb els teus escrits, poètics i més".

Després, l'amiga, de Monistrol de Calders ens ha posat aquests mots:

"— Bon dia, Lluís. Moltes gràcies.

La meva poesia veig que agrada a molta gent perquè és de parla molt senzilla i entenedora per a la gent.

Sempre endavant!".

I hem continuat:

"— És que és una poesia amb un llenguatge accessible i entenedor per a la gran majoria de les persones i sobre coses del dia rere dia i de la terra, de la natura i de celebracions quotidianes i, fins i tot, tradicionals (festes, bateigs, noces,...).

Aquesta dona fa uns vint anys que viu en el País Valencià, però, de fa més de mig any ençà, té interés pel català, encara que siga aprenent salutacions, algunes paraules...

És de Colòmbia i sensible en el tema de les cultures autòctones: considera que s'han de respectar i que seria una llàstima que morissen".

Ja de vesprada, he rebut un correu electrònic de Bartomeu Mestre sobre "les 'trobairitz' poetes que composaren obres literàries d’un gran lirisme i una gran qualitat. La societat volgué amagar les seves vides i obres, però no ho aconseguí". Li he escrit que, "Hi ha dos llibres que considere importants: 'Història de les dones a la Catalunya medieval' (abraça del segle VIII fins a primeria del segle XVI), de Teresa Vinyoles, el qual té quasi vint anys; i 'El comú català', de David Algarra, el qual té un subtítol ben sucós i que s'ajusta a l'objectiu: 'La història dels que no surten a la història', del 2015".

Finalment, mentres sopava, m'he recordat d'un mestre de Magisteri que ens introduí en en una rama relativament nova de l'ensenyament de la Història: la Història de les dones. I, com que m'atreia eixa línia, en acabar els estudis, aní al despatx d'un històric mestre de Magisteri i ell em digué de comentar-li-ho a un mestra d'un altre departament d', Història. Al capdavall, aquella mestra m'escrigué el nom de dos llibres i dels seus autors.

Fou així com passàrem a un camp que, aleshores, ens era molt desconegut i que ara, dia rere dia, forma part dels teus interessos per a la recerca sobre el matriarcalisme català i per a la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme basc i el català comentats a una dona

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat una cançó, l'he escoltada i, sobretot, he captat que, en terres catalanoparlants, la vaca és sagrada, de la mateixa manera que, més d'una vegada, ma mare (nascuda en 1943) m'ha dit que, per als seus avis i per a persones d'aquell temps, ho era la terra.

A més, la vaca, en el món simbòlic, té relació amb la dona. Així, Montserrat Cortadella, catalana, ens ha escrit:

"— Gràcies, Lluís. De fet, segons tinc entès, la vaca és la que té més semblança amb la dona: gesta nou mesos".

Llavors, li envies aquesta foto, amb el mot "Vaca" i comentaris en l'"Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana".

A banda, he parlat amb una dona (ací , Natalia) i li he dit detalls que es reflecteixen en moltes rondalles anteriors a 1932 i en moltes cançons mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila abans de 1980:

"— En les rondalles, la filla del rei o, per exemple, la reina, posa les condicions que han de complir els aspirants a casar-se amb ella. 

I, si és una filla del monarca, encara que son pare fa l'edicte, respon al punt de vista de la jove, a les seues preferències".

Natalia estava interessada pel tema i, sobretot, escoltava atentament. I hem afegit:

"— En moltes cançons mallorquines arreplegades abans de 1980, la dona és qui indica si permet que l'home faça una penetració i quan com també li diu (mentres que hi ha contacte físic entre tots dos) què li deixa fer en cada moment i, en altres casos, ell li demana permís i la respecta...".

Vos puc asegurar que, a Natalia, li resultava xocant, si ho comparava amb la cultura tradicional castellana.

Igualment, no sols li hem tret sobre com apareix lo matriarcal en poemes de Rosa Rovira (de Monistrol de Calders), de qui li he mostrat dos llibres, sinó que hui hem copsat que té moltes semblances amb la poesia vernacla basca:

"— Ella escriu poemes i en llig. Li agrada la poesia".

Ben mirat, ens ha reportat sobre el tema de les religions en el seu país. I li hem dit: 

"— És un tema que no he tret per a l'estudi sobre el matriarcalisme, però que el tinc en una llista i que ho faré. Al cap i a la fi, forma part de la Història de la Humanitat com també altres de què he fet qüestions que poques persones s'atreveixen a traure, però que considere importants per a la recerca".

Finalment, dir-vos que és una dona complidora, com he escrit hui en un missatge a un amic. I, per a  rematar,, unes frases: "Menys excuses de perdedors i més estratègies de guanyadors".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Gràcies als qui participeu en l'estudi sobre el matriarcalisme català amb el vostre altruisme i sense fer més de lo que podeu.

Persones creatives, fresques i que emparen

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat uns escrits a persones que tenen un alt sentiment de pertinença a la terra, que són altruistes, que m'han reportat moltes vegades i amb franquesa, que són agraïdes i amb un llenguatge fàcil d'entendre i agradable, d'eixes que ajuden a forjar ponts que aconsegueixen reeixir.

Igualment, molt prompte copses que el resum del tema que ahir presentares per a la recerca, havia estat publicat en la web "Relats en català"..., un poc després d'enviar-los-el. ¡Ah!, per cert, ¡ens n'han afegit un altre, aquesta nit! El meu agraïment.

Ben mirat, afegirem que aquests punts i aquestes fonts que aplanen un ambient receptiu a la creativitat en nexe amb la llengua catalana, poden evocar eixa mare que ho fa amb els seus fills, el mestre que els ho permet als alumnes i a tot lo món i no cal dir que eixes persones que, quan fan vida pública (i, en acabant, en sa casa) són oberts a qualsevol tema que els traguen i, així, construeixen de manera que si, com ara, fas un estudi, t'adoven el camp i, fins i tot, et serveixen per a ampliar-lo amb contingut que, més avant, aculls i comparteixes.

Finalment, dir-vos que reconec que, molts d'aquests detalls em són possibles ara, en bona mida, per moltes persones que tinguí com a mestres i com a assessors i, en més d'un cas, com a hòmens (i com a dones) que anys arrere tenia com a coneguts. I, amb eixa miqueta de sensibilitat i amb frescor, sempre eixim guanyant ambdues bandes (¡i emparant-nos!) en un ambient més en pro de la creativitat i de lo vernacle en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones amb espenta, receptives i en pro de la llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit comentaris en relació amb el tema del dia i, a més, he escoltat el seu i, després, l'he plasmat, fins i tot, amb més interés, perquè ha tret un fet que li havia oït moltes vegades i, per una altra banda, perquè exposa vivències diferents i que, amb una miqueta de sensibilitat, les reps de bon gust per a la recerca:

"— La persona que tenia béns, tenia suport. Si eren pobres, s'ho passaven molt malament. I, si eren d'aquestes que tenien espenta, feien com eixa dona que deia 'Tenia quatre filles que cabien baix d'una polleguera i, al sendemà de morir el meu home, ja m'havia espavilat'.

És real, com la mateixa vida".

Tot seguit, evoques unes paraules que tragué Pere Riutort el 16 de desembre del 2020, junt amb la típica posició física dels seus pares (per al tema de les fotos de parelles catalanoparlants fetes abans de 1930) i de més coses que, en moltes ocasions, gràcies a persones altruistes i amb un alt sentiment de pertinença a la terra, permeten que persones de diferents edats pugen reportar-se un poc més.

De fet, quan ens ensenyaven "Didàctica de la Història" en 3r de Magisteri (curs 1993/1994), ja ens parlaven del tema de la Història de les dones i ja hi havia publicacions que presentaven el tema de les entrevistes de néts a àvies i a majors i a persones d'altres edats.

Finalment, diré que hi ha qui escriu narracions sucoses en webs literàries, per exemple, en "Relats en català" (https://relatsencatala.cat), la qual és molt oberta i amb un estil acollidor, favorable a la creativitat i a la diversitat temàtica i de gèneres. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Realisme, creativitat matriarcal i agraïment

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella 

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, hem fruït perquè eixa diversitat de respostes permetia plasmar una realitat que ens acostava a vivències i a un passat (les arrels) de  què prové el present (el tronc).

Després, et respon i captes coses de què abans no estaves reportat, en relació amb la teua àvia i, àdhuc, amb dones que, com que han estat generoses (i nobles) amb moltes persones, en acabant, han rebut una compensació i han prosseguit.

Igualment, ens han enviat un comentari sobre dones nascudes abans de 1920 i que estaven en contacte amb la natura, la qual tractaven bé, com si fos una mareta, i que, així, han adobat el terreny perquè els néts i tot seguesquen per eixe camí.

Finalment, diré que m'ha agradat (i m'agrada) la creativitat, més que l'actitud activista i més que la que pretén reduir la vida a eliminar qui no és de la mateixa corda. Al cap i a la fi, quan voles un catxirulo (estel) la creativitat és ben present junt amb una miqueta de sensibilitat, que sempre va bé.

Al cap i a la fi, en el camp que més vida em dóna, el de fer de mestre, però amb un estil creatiu i com entre la mare que alleta un nadó, entre la provecta que narra al costat d'un nin o que explica i, no cal dir que disposada a escoltar amb bonesa, hi ha un nexe (amb frescor) entre el més major i els altres, no un mirar de dalt a baix el proïsme. Això, àdhuc, aplana una recerca ingent, pregona i que exposa (i que, més d'una vegada, vincula) fets i comentaris diferents que plasmen que, com deia Pere Riutort en desembre del 2020, "La cultura matriarcal podia no estar en els documents de l'Estat, però estava en la realitat". Gràcies a tots vosaltres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El llaurador, la terra i l'empelt mare-nadó

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies per la teva feina", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el sentiment de pertinença a la terra en la vida de l'artista Fina Miralles, nascuda en Sabadell en 1950.

I, com que ta mare, algunes vegades, t'ha dit el refrany "El llaurador, de bona gana,  ho dona", li lliges uns mots de l'artista i molt en eixa línia.

A més, li hem adduït que eixa noblesa que Fina Miralles relaciona amb el pagès, amb l'hortolà, perquè la terra no menteix, també enllaça amb el joc de volar un catxirulo (estel):

"— Per això, quan tu em comentes sobre el vol, jo no puc dir-te coses que no siguen certes sobre l'oratge d'eixe moment: el vent, els núvols, la força, els moviments,... perquè influeixen en el joc".

Llavors, ma mare m'ha respost:

"— Perquè, com en el cas del llaurador, molt depén de la natura".

Ara bé, mentres ets en l'escampat amb el joguet, vius i actues d'acord amb vivències anteriors i adobes el terreny a una mena d'empelt com el de la mare que alleta el nadó, que atén el xiquet i que toca els peus en terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Esperit comunitari, sensibilitat i intimitat veïnal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les relacions amb molts veïns de la finca on visc i li he comentat que, més d'una vegada, et trobes amb persones que tenen molt desenvolupat l'esperit comunitari. Podríem dir que forma part de la seua vida, de la seua manera de respondre.

N'hi ha qui vivia en la ciutat de València i té uns quaranta anys, n'hi ha qui potser ja n'haja fet els setanta...

El fet és que, sovint, els veus somrient; a vegades, et trauen temes que ens afecten a tots, fins i tot, a nivell de barri i, puntualment, en la comarca o més.

Ara bé, quan parlem amb ells, de manera més esplaiada...i escoltant-los com si els coneguéssem de tota la vida, copsem una mena de sentiment de viure en família, amb intimitat, en un ambient acollidor, en què ningú està per damunt de ningú.

I dic això, perquè, en el nostre cas, hi ha unes administradores amb un tarannà receptiu, amb una sensibilitat ben conduïda, que tracten amb afecte els ancians i tot.

Finalment, li he afegit:

"— En novembre del 2014, comencí a viure ací. I tinc la sort que, entre molts veïns de la finca (i això també influeix en el barri), potser, majoritàriament, hi ha sentiment de comunitat i de barri. I això fa que cada dia pugues pensar que moltes vegades trobaràs algú que et puga ajudar i que val la pena continuar en la zona i amb eixe model de vida i de relació".

Llavors, et respon:

"— Ja fa deu anys...".

I li hem dit:

"— Sí: deu anys".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Veïns i vivències d'esperit comunitari

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que deia que hi havia un poal blau (apte per a més de huit litres d'aigua) que, de feia uns mesos ençà, sempre acabava amb aigua bruta.

Llavors, et demanes com podia ser això, si tu el baixes cada mes amb aigua neta. Ara bé, en tornar a casa, et comentava que hi havia algú que hi ficava part d'un puro, com ella havia deduït mentrestant.

A migdia, ho hem tret a dues persones i, després que la segona ens fes un suggeriment que ens pareixia molt encertat i bo, hem passat a casa d'una veïna i ella, amb exemples vivencials, ha parlat un poc sobre el tema de l'esperit comunitari... en primera persona.

Amb aquesta veïna, amb bona sensibilitat i, sempre que pot, disposada a fer-te costat i a ajudar-te, he raonat i, sobretot, he escoltat.

Finalment, ho exposes a ta mare i, altra vegada, copses el paper tan important que té un ambient acollidor als veïns, als qui no ho són (i bonhomiosos, si ja els coneixes) i no cal dir que a aquelles persones que fan possible que, posant molt adobat el terreny, aplanen un entorn que, unes hores després, t'evoca el típic fort lligam entre la mare i el fill i amb un alt sentiment de pertinença a la terra i la maternitat en els Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Respostes franques i empelt mestre-alumne

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Tonet, un català molt obert, en relació amb un polític i amb el partit de què és president. 

Llavors, com que consideres que és bo respondre lo més prompte possible i amb el cor en la mà, li escrius i li facilites fonts de què ell es puga reportar i, de pas, trobar informació de persones que toquen els peus en terra.

Igualment, hem vist un tema que hui ha plasmat en Twitter la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1980271075838640611?t=GaWIZ0zk7yDsC0o-NQcpaw&s=19):

"— Un bon estudiant es preocupa més per treure bones notes que per descobrir el fascinant procés d’aprenentatge.

Un gran estudiant està més fascinat descobrint el procés d’aprenentatge, que per les notes que tregui".

Tot seguit, li he posat aquests mots ,(https://x.com/LluisBarbera50m/status/1980383228306596130?t=u7vSJANQNev8VyTfiXzENA&s=19):

"— Bon vespre, María José,

Poc o molt, la meitat dels mestres que tinguí en Magisteri, em deixaren empremta.

De l'escola, una mestra; de l'institut, dos mestres d''Ètica' i una mestra de 'Literatura española'i una de 'Matemàtiques de repàs'.

Els estic agraït.

Els mestres de què parles, en el punt segon, s'interessen molt pels alumnes.

Un mestre de Magisteri, Pere Riutort Mestre (1935-2021), posà una qüestió voluntària en el darrer examen:

'Què t'ha semblat el curs? Què en milloraries?'.

La responguí, en algun punt, sense embuts.

Ja en el despatx, on féu l'examen oral, mig somrient, em demanà què volia dir eixe punt.

I jo li responguí:

'— Què no és de veres, Pere?'.

I ell em digué:

'— Sí que és de veres'.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Semblances entre rondalles i entre Pobles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una rondalla de què tractaria prou aquesta vesprada.

I, quan li dius que hi ha un pare i tres fills (i que, en altres contarelles, els fills són tres xiques) i que, en ambdós casos, el més petit és qui segueix les indicacions de la velleta que troba pel camí i qui ho aconsegueix, et comenta:

"— Això és paregut a un passatge bíblic en el llibre en què apareix Jacob".

Llavors, ens l'ha descrit, hem tractat sobre alguns punts en comú i, igualment, ens ha adduït:

"— Això passa en altres cultures".

Tot seguit, li he agregat:

"— En la tardor del 2020, llisquí un llibre de rondalles de Pineda de Mar, una vila un poc al nord de la ciutat de Barcelona (com ací ho seria Sagunt respecte a València), i viu que una folklorista catalana nascuda en el segle XIX [, Sara Llorens, ] havia escrit anotacions en què posava semblances entre més d'una d'eixes rondalles catalanes i altres de diferents llocs de la Terra".

Finalment, diré que aquestes semblances les he captades, i molt, en el paper de la dona en la família vernacla en terres catalanoparlants, en el de la dona en moltíssims relats i no cal dir que en temes: per exemple, les relacions entre l'home i la dona, la gran importància de la provecta i de l'àvia, la simplicitat, la maternitat, l'educació infantil i en el nexe mare-filla, el sentiment de pertinença a la terra, la consideració cap a lo tel·lúric i la nit i la foscor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Els ambients rurals, amb els peus en terra i receptius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he afegit el seu i, igualment, hem tractat sobre persones que dediquen part de la seua vida (encara que siga unes quantes vegades) a cercar, lo que se sol dir els cercadors

Altrament, de vesprada, hem copsat un escrit d'una dona, Maria Galmes Mascaro, que deia que ella era d'arrels pageses i lo que reportava era extens i sucós.

En eixe seny, cal dir que, moltes persones que han viscut en un ambient rural i agrícola, et responen d'una manera més oberta, més maternal, tocant els peus en terra, més femenina, més receptiva i planera, com ara, aquests versos que ens ha plasmat Ana Maria Soria Vidal, hui, 18 d'octubre del 2025, en el meu mur (https://www.facebook.com/share/p/17SFVTT5qm):

"Ja plou i plourà, 

farem un replà 

de picamorter, 

farem una xica 

com un garrofer". 

Finalment, diré que ahir, després de llegir un tweet de María José, psicòloga, li posí aquests mots, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1979295112086581271?t=Z625XES84xvQUWJRxJ32hA&s=19:

"— Bon vespre, María José,

Considere més important tocar els peus en terra i, com la mare que alleta o com la que explica a un fillet, el lligam entre ella (realista) i el nen (creativitat i bonesa)".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Faules, rondalles, refranys i tocar els peus en terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Divertida [cançó]", Montserrat Cortadella.

"Bona feina", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera d'ensenyar (i, sobretot, de fer unes classes) de la matèria "Ètica", que tenien dos mestres d'institut i amb un estil prou paregut.

Així, el primer, ens comentà com tenia previst fer el curs, ens demanà el nostre punt de vista i, després d'escoltar-nos i de veure si preferíem redaccions (o fer-ne a partir de faules), les classes, majoritàriament, es desenvolupaven i, arran del tema, hi redactàvem: temes d'actualitat, drets humans, temes que ens interessaven, un llibre antimilitarista vespres de Nadal, un llibre amb experit juvenil (quan s'acostava la primavera), un film antiracista i, al capdavall, les faules. Amb el segon, per exemple, féiem grups i tractàvem sobre els partits polítics.

El fet és que les rondalles fan un paper pedagògic, per a la psicologia i per a les relacions humanes i en la vida, no sols important, sinó sucós i, igualment, econòmic. Així, no cal assistir a cursets, ni a conferències, ni a altres actes que hi ha qui promou. 

Altrament, per quatre xavos, pots tenir una bona col·lecció (més de cinc-centes narracions) i, de pas, aprendrem frases fetes, refranys, expressions, geografia, mitologia, noms d'animals i de plantes, fets històrics i, com no!, la manera d'educar, la maternitat, lideratge, maneres de comandar, religió, noms de balls i de danses i, més encara, el model de vida d'un determinat espai geogràfic i d'un Poble.

Per això, recomane la lectura i, àdhuc, l'ús de contarelles, de contalles, de llegendes, etc., vernacles en terres catalanoparlants i, ben mirat, més d'una vegada, captarem moltes semblances entre els diferents territoris catalanoparlants. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Gràcies pel teu interés" i lligams amb la realitat

Paraules de hui:

"Que trobis per a la teva tasca", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Bona, aquesta [cançó]!", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre temes diferents i, això sí, referits a eixes professions en què el lligam entre qui fa de cap i els altres va unit amb les relacions humanes i en què la sensibilitat juga un paper important (per exemple, els metges).

Així, li lliges un poema que figura en un llibret de la catalana Rosa Rovira (recopilació d'escrits del 2000 al 2011) i trobes punts en comú amb un text extens d'un amic dedicat a la medicina, al voluntariat en Càritas i al camp: Pep Capdevila (1949). I, tot seguit, et diu:

"— Fa poc, la metgessa a què vaig (a qui diuen Rosa), em digué que una xiqueta li havia dibuixat una rosa i que ella l'havia posat en la consulta".

També hem respost a un missatge que ens havia enviat una amiga catalana, Dyana Basi, en nexe amb la DANA en l'Horta de València:

"— Bon vespre, Dyana,

Els cal reforçament d'ànims. En la finca (...), els entrà metre i mig d'aigua. Per això, més d'un dia que parle amb ma mare (amb qui ho faig la majoria de les vegades), ho fa sobre el tema.

Ha estat un fet, en molts aspectes, semblant als efectes d'una guerra, com m'escrigué l'any passat Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929).

Tracte de fer possible que no decaiguen (...).

Fa uns dies, consultí fotos de la DANA en la vila on viuen i devia ser molt fort aquell dia i, més encara, les conseqüències en la psicologia de la gent.

Així, un amic que hi viu, un dia em digué que preferia pintar en sa casa i eixir poc, perquè així podríem dir que li resultava terapèutica. Ell eixia al carrer i hi havia moltes persones tristes.

Gràcies pel teu interés".

Finalment, diré que, mentres li redactava aquests mots, he sentit que hi havia un empelt entre lo que exposes i la realitat i, després, que estaves de gust amb la teua pell, que li reportaves com més d'una una mare ho fa amb un fill creatiu i bonhomiós.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que promouen l'humanitarisme, la terra i amb bonesa

 Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic, Pep Capdevila (nascut en 1949), un metge rural i humanista català, molt participant en Càritas i en altres activitats de línia social i pels més necessitats, però que també té un gran sentiment de gran sentiment de pertinença a la terra i que se'n va als camps com si fos un pagès... i que li agrada, com ho plasma en el seu blog "The Ladies of Vallbona" (http://theladiesofvallbona.blogspot.com).

Així, en distints moments, ens reporta sobre els Sants de la Pedra, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non, els sants protectors de moltes poblacions catalanoparlants, i, més d'una vegada, ens envia algun escrit sobre activitats en què ell, de Llorenç de Rocafort (una vila de l'Urgell), pren part i captem eixe humanitarisme junt amb la generositat.

Afegiré que, quan s'acosta la Nit de Nadal, hi ha qui t'envia un poema, com ara, Rosa Rovira amb els seus escrits; n'hi ha qui ho fa amb un missatge o bé amb un correu electrònic...

El fet és que, amb aquestes persones i, més encara, en un ambient acollidor i favorable a l'altruisme i a les relacions de germanor amb el proïsme, aquests fets i molts més de la mateixa corda, ens ajuden a dormir bé i, igualment, a llevar-nos anb els peus tocant en terra i amb la bonesa del nin, com la mare que alleta el nadó.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes. 

Llibrets per a xiquets i didàctica de la llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Adés, he vist un tweet de n'Antoni Gelonch, un mecenes cultural català, qui, entre d'altres coses, ha escrit un llibret per a xiquets sobre música, de què vos adjunte una notícia de hui, en el diari "Segre", en què apareixen unes paraules seues en nexe amb el sentiment de pertinença a la terra (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1977986126527832375?t=p8D5AbQB1vJJwZ4Py7IE-Q&s=19): "El mestre Lluís Virgili, en 20 pàgines". Si premeu en la foto, es pot llegir bé l'article. I, en un altre tweet de l'autor, un comentari sobre l'obreta: https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1977978294029914295?t=dhgOmu5TuYssfHUc2NBHAA&s=19.

Afegirem que, en els llibrets que coordinà Pere Riutort per a l'ensenyament dels primers anys en l'ensenyança primària, hi ha texts de diàleg, de narració, de poesia, música i altres detalls i formes de plasmar la llengua catalana i, de pas, de facilitar que els estudiants (àdhuc, si són adults i aprofites alguns dels capítols) fruesquen de l'aprenentatge.

Finalment, direm que, per a practicar l'assimilació de paraules, d'expressions, de refranys, etc., es pot proposar que l'estudiant transforme un diàleg en un text expositiu (o descriptiu o, com ara, sobre un tema) i, de pas, redacta, desenvolupa l'estil novel·lístic... I, així, amplia el bagatge i l'hàbit lector, d'escriure i, al capdavall, de lectura en veu ortofònica mentres es llig per a una altra persona o bé, per exemple, en classe.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones amb sentiment de pertinença a la terra, moderades i senzilles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Tonet, un català de la banda de Lleida, un home de vida senzilla i que, de fa uns anys ençà, viu en Brasil i que, no obstant això, evoca Catalunya i que encara parla català, ja que té un alt sentiment de pertinença a la terra.

Igualment, veus que hi ha qui els seus pares i els seus avis han vingut de fora de Catalunya (o bé de la terra on ara viuen) i que, no sols et diuen que tenen eixe sentiment, sinó que et reporten, t'escriuen i, fins i tot, reflecteixen una obertura cap a la llengua catalana, cap a la cultura tradicional vernacla (per exemple, festes de la comarca on estan), cap als altres i que hi prenen part, àdhuc, junt amb els seus fills i els seus néts. Com ara, Antonia Verdejo.

Finalment, hem parlat amb un amic valencià que visqué cinc anys en el nord de Xile, on estigué en contacte amb la cultura colla, la qual és matriarcalista. Li hem comentat que, en molts poemes plasmats per catalans que coneixem (com ara, Rosa Rovira, nascuda a mitjan segle XX), capim moderació, el sentiment esmentat, detalls que empiulen amb lo maternal i, ben mirat, uns altres relatius al folklore com també en poemes del segle XIX i que exposen la realitat.  

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones senzilles, vasos comunicants i maduresa

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat més de tres quarts d'hora amb ma mare, en un ambient receptiu per part d'ambdós, sobre temes diferents i, igualment, hem tractat un poc sobre un amic meu un any més jove que jo i sobre una dona de més de huitanta-cinc anys.

Tots dos, com se sol dir, són un tros de pa, bondadosos, dialogants i, en el cas de l'amic, generós i amb facilitat per a forjar ponts com a president d'un club, quan ell tenia trenta-sis anys.

Ben mirat, moltes persones ens han escrit el nom d'una planta que, algun veí de la finca on visc (home o dona) ha posat en el pati interior i que té un fillol: marquesa, melanga...

Aquesta planta, com moltes persones que coneixes, i com altres de què conserves un bon record, representa la senzillesa, la tranquil·litat de qui la cuida i, no cal dir que t'evoquen eixos lligams de la mare (o bé de l'adult de més de seixanta anys) que, amb germanor, acompanya el xiquet (o bé el nét) quan te n'ixes al carrer o bé quan en tornes.

El fet és que sou com vasos comunicants: ambdues parts s'enriqueixen. Molt profitós per a l'educació centrada en l'estudiant, en l'entorn i en la realitat.

Finalment, diré que, en nexe amb això, hui, la psicòloga María José ha plasmat aquest escrit en Twitter (https://x.com/majosevn/status/1977231755070292206?t=4BAeWdWwlpYAdBym5ImGKA&s=19):

"— Com més madura una persona, més senzilla es torna. 

Com més conscient és, més es va desfent de l’excés i més es va allunyant de relacions inútils, coses inútils, objectius inútils i paraules inútils.

Ergo, fer consciència ens permet viure amb més sentit. 

Som-hi?".

I li he respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1977480114666614987?t=2AnRRKfGsXW66lXuUzBGPQ&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1977481266657362364?t=IjHLLspUhbFr5hY5XOgQSg&s=19):

"— Les persones més senzilles que he conegut tenen un sentiment de pertinença a la terra i afavoreixen molt les relacions entre elles i persones de totes les edats.

Per exemple, un amic, Julián (1918-2013).

El coneguí només tres anys llargs, però em deixà empremta.

Ja parlava amb ell en gener del 2010, quan suaument digué a un tocacollons:

'— La vida es de todos'.

Era molt obert, pacífic i dialogant.

El veies amb el seu bastonet que portava unes campanetes amb uns flocs.

Se li acostaven, fins i tot, àvies amb xiquets d'uns tres anyets".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones agermanades i mestres i estudiants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Adés, entre d'altres coses, he pensat en alguns ancians (hòmens i dones) que, pel 2010, tenien més de huitanta anys (o, fins i tot, de noranta) amb qui raonava i, o bé estàvem en un banc o bé, a més, en una plaça oberta i amb arbres, palmeres, i algun vellet et deia que eixe paisatge era bonic i que era menester conservar la natura perquè n'érem fills de la Terra.

Potser no haurien llegit sobre eixes plantes del punt de vista científic, ni d'indrets llunyans d'Europa o d'altres continents. Però sí que sabien que la natura afavoria les relacions entre persones i que era essencial per a viure i, com ara, per a dormir bé.

Afegirem que, a més, et parlaven amb naturalitat, amb franquesa, com a persona de confiança, amb bonesa i vivien procurant que els fills del demà tinguessen una vida millor i en què les muntanyes, els rius, la vegetació i les persones fóssem com una orquestra en què tots ens sentíssem part del grup i escoltats.

A banda, si no entenies alguna cosa i els demanaves, et responien, t'ho aclarien, t'ho explicaven,... la majoria de les vegades, perquè volien que hi hagués germanor entre persones de diferents edats. I això, tant si eren hòmens com si eren dones.

Passen els anys i captem que això és present, sobretot, entre persones que han viscut en un ambient rural, amb un estil de vida matriarcalista i amb un alt sentiment de pertinença a la terra, com el mestre i l'estudiant que enllacen entre ells dos com si fossen vasos comunicants: ambdós s'enriqueixen, ambdós ixen guanyant. Vaja! com si fos un acord fructuós! Podríem dir que, sobretot, entre els qui ara tenen setanta anys o més.

Finalment, gràcies a tots vosaltres, pel vostre mestratge i per la vostra obertura a informació que aconseguim de distintes maneres per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Cultura matriarcal que traspuen poemes, gloses i peixos mare

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris interessants en relació amb el tema del dia, com ara, uns que m'han portat a cercar sobre un mallorquí del segle XVIII, nat en Petra, de qui he parlat a ma mare:

"— No. Per aquí, eren més ses d'en Tià de sa Real. S'edició que tenc és molt antiga.

Hi ha una part que tracta del Bon Jesus i Sant Pere.

Una altra de quan Déu creà el mon i el dimoni li volgué ficar ma i tot li sortia malament.

I sa darrera, d'en Tià de sa Real,... personatge que, segons tradició popular, va existir. Home de gran cor i que preveia el futur. Es mescla amb gloses. Conten que, quan s'havia de morir, va fer dur un vellet de palla al Palau (Manacor) i el féu encendre... Demanà que cap on anava es vent i no era s'hora; demana altre pic i es vent havia girat.

Ara sí que és s'hora" (Maria Galmes Mascaro). 

Com a aclariment, direm que Tià de sa Real és el nom popular de Sebastià Gelabert i Riera (Manacor, 1715-1768), un glosador, pagès i endeví, el nom del qual ha passat, fins i tot, a algunes llegendes.

Igualment, Montserrat Cortadella, adés, ens ha afegit "No ho recordo. El que sí que, en les rondalles, quan hi havia un peix gros, deien 'És la mare'". Un detall interessant.

Finalment, uns mots amb que felicite els aficionats a la poesia, amb unes paraules que ahir m'escrigué una històrica mestra de Magisteri, Roser Santolària, en un correu electrònic:

"— Bon dia, Lluís. Com m'agrada que em recordes i que em recordes i que em felicites, Gràcies! Jo et felicite pel teu gran treball d'investigació sobre la cultura matriarcal que traspuen molts textos literaris catalans.

T'admire per la tria dels textos. També són bonics. Una forta abraçada. Roser". 

Vos agraesc la vostra generositat i, ben mirat, la paciència per a explicar alguns temes que heu conegut més que jo, principalment, en la vida quotidiana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Germanor matriarcal entre persones i entre mestre i aprenent

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet en relació amb la mocadorada i amb els dolços:

"— Molt bon dia tinguis, Lluís.

Que bons! Menja-te'n un per mi i gaudeix del dia.

Endavant ses atxes!

La meva forta abraçada".

Llavors, li hem respost:

"— Bon dia, Rosó, i gràcies,

No tinc costum de comprar-ne. No n'he comprat cap.

Avant les atxes".

No obstant això, afegirem que m'agraden molt i que, per exemple, ta mare et comenta que sa àvia paterna, Consuelo, nascuda en 1878, tenia bon gust per a fer coques Cristina i que, més d'una vegada, convidava els néts perquè en menjassen d'eixes que tenia. Els néts li deien que estaven molt bones i no perdia parroquians, com deia aquesta padrina.

Una cosa semblant passa en les relacions entre el mestre i l'aprenent (o bé l'alumne). Així, quan parlem i, a més, responem a les qüestions que ens fan i no desconsiderem el proïsme, a vegades, hi ha qui, per exemple, en algun dia que fem una qüestió per a l'estudi sobre el matriarcalisme, ens posa que està agraït perquè els qui prenen part es poden expressar sense ser criticats.

Això ho coneguí en Magisteri com també quan compartia part del dia amb persones que ja tenien més de setanta anys i que me'n portaven més de trenta de diferència. I no cal dir que també amb molts de vosaltres.  

Finalment, indicaré que això aplana que hi haja germanor entre ambdues bandes de la mateixa manera que n'hi ha entre ciutats i entre persones de diferents indrets i, com ara, en la comarca on vius.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Agraesc tots els qui hui m'heu desitjat un bon 9 d'Octubre. Que hajau tingut un bon dia.

Educació per a l'aprenent, amb senzillesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una catalana de més de setanta-cinc anys i sobre un valencià de més de setanta. Quant a la dona, direm que treballava en biblioteques i que és d'eixes persones que han rebut una educació matriarcal (la qual captes en el seu estil de parlar, d'escriure, d'expressar-se i en l'alt sentiment de pertinença a la terra).

Quant a l'home, posarem que, amb més de cinquanta-cinc anys, es proposà estudiar i ho féu. El primer any només aprovà dues matèries, entre les huit. En canvi, el segon any rematà el seu objectiu i superà les altres.

Per això, com afiges a ta mare, requereix lo que se sol dir mentalitat d'estudiant:

1) posar-nos en primera fila, si l'aula és en forma, poc o molt, rectangular,

2) escoltar molt i demanar, com, més d'una vegada, fan majors que, tot i l'edat avançada, encara et fan qüestions,

3) aprendre a escriure (no solament, en ortografia, sinó, a més, en redactar), a parlar de manera genuïna, a expressar-se i a llegir de manera recta (ortofònica) i

4), sobretot, assistir-hi amb intenció de formar-se com a persona.

Adduiré que hui he rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet:

"—Moltíssimes gràcies, Lluís 

Molt ben relatat i, tanmateix, molt interessant [l'escrit en relació amb la mocadorada]. Ha de ser molt bonic viure-ho.

Bon dia i sempre endavant!

Una forta abraçada, estimat amic".

Aleshores, li plasmes aquests mots:

"— Gràcies per les teues paraules, Rosó, i bon dia,

M'agrada oferir informació veraç, oberta, amb punts de vista diferents i, sobretot, que contribuesca a formar una societat més oberta i més realista.

I, quan tracte una rondalla, una cançó,... intente exposar què considere que vol dir simbòlicament (en el camp educatiu) i agafar la teoria (per exemple, els trets matriarcals) i veure com es reflecteix en el relat, en el comentari...

Tot, llevat de tractar de manipular la gent, ni de posar informació amb intenció de portar-me el gat a l'aigua de manera bruta, sense miraments...

Finalment, algunes persones (entre elles, ma mare) han destacat la meua facilitat per a explicar les coses de manera didàctica, senzilla i intel·ligible. He procurat fer-ho amb cada u, atenent a l'edat que tenen i als seus coneixements".

Ben mirat, ens ha agregat "Veritat: sempre escrius de manera molt clara i entenedora i ho agraeixo". Això m'ha evocat un comentari que em féu un home que devia tenir més de setanta-cinc anys pel 2010:

"— M'agrada estar amb tu perquè no et burles de qui no sap tant d'un tema que tu coneixes molt més".

Finalment, indicarem que molts d'aquests trets també empiulen amb el lligam entre la mare (o l'anciana) i el fill (o bé el xiquet o bé la jove...), molt present en rondalles en llengua catalana anteriors a 1932.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Compartir vivències i saber, educar i aprendre dels altres

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he dit que una amiga de més de setanta anys (Rosó Garcia Clotet) i que, molt sovint, m'encoratja i que participa molt en la recerca, m'havia demanat si li podria fer una xicoteta explicació sobre la mocadorada. I que li ho havia fet.

Igualment, hem rebut un comentari de Maria Dolors Sala Torras, una dona que fou mestra i que ha aplegat a tenir alumnes que diuen que ella els ha deixat empremta:

"— Gràcies, Maria Dolors.

A mi, també m'agrada observar l'actitud de les persones, com responen, com pensen, com són...

Així, algunes persones que han participat en la recerca m'han dit que faig un estudi molt centrat en la psicologia i en lo social (psicosocial, en ambdós casos).

M'ha agradat fer de mestre, aprendre amb majors (sobretot, de més de setanta-cinc anys) i he pogut fer-ho amb uns quants que, quan els coneguí, ja havien fet els noranta.

L'educació, també.

Igualment, la maternitat, més que l'ús de la força. 

I afavorir un ambient receptiu, creatiu, en què tots puguen exposar obertament. 

El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel).

Quan ensenyava català a adults i a jóvens, encara que anassen a escoles d'adults, tractava de respondre a lo que em demanaven i, com que volien aprendre'l (o, per exemple, estudiaven en una escola d'adults), els deia que escriguessen lo que els abellís.

Una cosa semblant feia amb els xiquets i que no tenien ni sis anys: els deixava que pintassen, els contava alguna rondalla com la mare que ho fa amb el nen pegat a la falda..., amb una lectura tranquil·la, suau, que els transmetés fiabilitat, sinceritat i bon cor en les paraules i en la manera de respondre i d'actuar; ensenyava llengua catalana per mitjà de cançons tradicionals valencianes.

Només, puntualment, assertivitat. Mentrestant, un lligam entre l'educador (i mestre) i l'aprenent (o alumne i tot).

És lo mateix que faig en la recerca".

Finalment, gràcies a tots els qui participeu en la investigació i als qui hui heu consultat l'entrada sobre la mocadorada, la qual ha estat alta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones amb iniciativa en la tradició matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa, m'ha fet una qüestió i li he dit que, un dia, Pere Riutort em comentà un fet que podem trobar en moltes rondalles anteriors a 1932: persones amb iniciativa.

I ho diem perquè, un dia, Pere Riutort parlà amb el valencià Manuel Sanchis Guarner (filòleg i, per exemple, historiador), qui, en paraules de l'històric mestre de Magisteri, li havia dit que els valencians són persones amb iniciativa.

Doncs bé: és un tret que copsem en moltes dones de les rondalles a què ens referíem adés i també en la realitat vernacla:

"— En novembre del 2020, un valencià de més de setanta anys, m'escrigué que ell formava part d'un grup de WhatsApp d'antics alumnes de la universitat i que eren les dones qui l'havien impulsat i que elles havien tingut la idea.

A més, ell em demanava si, al meu coneixement, això tenia relació amb el matriarcalisme. I jo li diguí que sí".

Afegirem que hi ha cançons eròtiques mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila en què les dones són de la mateixa corda, en què elles són qui, sexualment i tot, donen vida a l'home i, més encara, en què, com ara, ell diu a la dona que, en veure-la, se li adreça.

Finalment, diré que, a una dona que he vist hui, li he agregat que una de les persones més obertes que he conegut (encara que només fou un poc més de tres anys), era un home que coneguí quan ell ja tenia noranta-dos anys (i que en visqué noranta-cinc), pacífic, dialogant, acollidor, molt obert i que, àdhuc, un dia em presentà la seua muller, una dona que, com ell, també havia fet els noranta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres, amics i coneguts que deixen empremta i receptius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Fas molt bona feina. Moltes gràcies", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre semblances entre els colles dels nord de Xile i la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, ambdues, matriarcalistes, i m'ha dit:

"— Per a eixa gent, [ els colles,] és més important el llenguatge de la zona, la natura, els costums... A la zona on estàs, on vius, que [ l'ensenyament] no siga una cosa etèria.

I els de fora [ que són defensors de l'escola oficial i dels plans estatals] volen posar [ en l'ensenyament] lo menys compromés, lo seu ".

Afegirem que la primera de les actituds esmentades és molt pareguda en els qui tenen un fort sentiment de pertinença a la terra i que són catalanoparlants.

Més avant, hem enviat un missatge a Àngels, una dona de Martorell, de qui havíem rebut una foto que posem ací, 

qui reporta sobre aquesta ciutat catalana:

"— M'agrada aprendre i fer de mestre.

Ara faig de mestre, sobretot, per Internet, per Facebook i per telèfon, amb vosaltres. 

Els meus millors mestres em deixaren empremta i també en altres alumnes que ens veiérem després.

Hi ha una històrica companya de Magisteri amb qui encara estic en contacte com també amb una dona que ens hi ensenyà 'Filosofia' (en bona part, recorrent a temes d'actualitat, com ara, la joventut, filosofia per a xiquets, les sectes, les dones i el treball...) i 'Antropologia' (estudi sobre la cultura tradicional vinculada amb el Poble de què forma part Rigoberta Menchú) i bioètica.

Parle dels cursos 1991-1994.

Eren mestres molt oberts als alumnes, respectuosos amb ells, realistes i, igualment, afavorien el desenvolupament de la creativitat i dels estudiants.

Agraesc la vostra generositat i la vostra disposició a prendre part en la recerca sobre el matriarcalisme català".

Finalment, dir-vos que el fet de trobar persones obertes i que les arrels dels seus avis no eren de terres catalanoparlants, però que se senten molt de la terra, et permet adduir informació que, d'una altra manera, no estaria al teu abast, ni, després, de més persones. Gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Els fets són els fets", mestratge i recepció

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat uns escrits a una dona, en relació amb el tema del dia:

"— Jo aprenguí a redactar quan, en Magisteri, comencí a dominar més l'escriptura en català. Era la llengua en què millor plasmava les idees, els pensaments, els escrits creatius... 

I, més encara, quan, cap a l'any 1998, viu que les recomanacions per a parlar en públic eren aplicables a escriure.

Fou a partir d'un llibre de Dale Carnegie".

Igualment, adés, hem vist uns mots de la psicòloga María José, en Twitter (https://x.com/majosevn/status/1974480413327327597?t=XmgWYsbuSjA9ZCbVc-IXFg&s=19) i li n'hem posat aquests:

"— Bon vespre, María José,

Que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i que es reflecteix molt en el tema de la maternitat, en la mare, en la poesia, en cançons i en rondalles i en llegendes...

I que puc ensenyar-ne i acollir sobre el tema com quan feia classes de llengua catalana en 'Aldaia Ràdio' (entre el 2002 i, potser, el 2005).

En fruïa, perquè assolia el meu somni de xiquet: ser mestre d'altres.

Ara veig que podem ensenyar i, amb creativitat, paciència i una canya, fer recerques que deixen empremta. Algunes persones m'han escrit que la que faig els n'ha deixat.

Sobre aquells anys en l'emissora, hi havia alguns amics que em deien:

'— A penes escolten la ràdio'.

I jo els responia que era un mitjà més per a ensenyar la llengua i que era bo aprofitar-lo.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, el meu agraïment a tots els qui participeu en l'estudi i que, així, feu possible que, entre vosaltres i jo, puguem continuar en nexe i exposant que, com hui ha dit n'Antoni Gelonch (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1974503337581039990?t=kNmqpHiJWBEIIZYEnuR1qg&s=19) en una emissora, "Els fets són els fets".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'aigua, la terra i la bonesa en la tradició matriarcalista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia com també els versos del llibre d'on havia partit la qüestió.

Igualment, hem vist unes paraules que ens tragué el 25 de gener del 2024, després de dir-li uns mots que plasmà el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946) i que ens evocaven la Mare Terra:

"— L'aigua i la terra són molt importants en la vida del ser humà" (sic).

Finalment, respons a unes paraules de la psicòloga María José sobre la intel·ligència i la bondat (https://x.com/majosevn/status/1974104398101168536?t=SrVMm9ol3R124gzDaTXOug&s=19):

"— Bon vespre, María José,

Una cosa que em cridà l'atenció, en llegir rondalles de fa més de cent anys, i vernacles en terres catalanoparlants, és que la bonesa es plasma molt en xiquets, en àvies i, fins i tot, en jóvens i en els pares.

En una cultura tradicional matriarcalista".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La música, les humanitats i la pedagogia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Aquestes cançons són divertidíssimes i encertades", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre dos casos (en un escrit de Joaquim Carbó sobre Nadal i en una novel·la que ella llegia). Així, en ambdós, hi ha una treva entre persones de diferents nacions i... un acostament de gent de distints bàndols.

A més, et trau passatges que tenen punts en comú amb la novel·la "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel. En ambdues obres, la música i el piano fan un paper terapèutic.

Igualment, li afiges:

"— En 'La mel i la fel', un jove que, quan era xiquet, s'havia traslladat per a estudiar, quan torna a la vila, troba un piano. 

Aleshores, un dia, ell comença a tocar-lo, se li acosten moltes persones i, al capdavall, ell diu, a una dona, que estudiarà per a metge".

Més avant, li hem llegit el text de la novel·la i hem captat que qui li l'havia presentat era una dona i capim un lligam entre la part artística (ací, la musical), la sensibilitat cap als altres i les professions de caire humanista. 

Finalment, diré que un dia parlí amb un amic que era metge i em digué que li agradava la medicina pel paper important que hi té l'empatia. Personalment, en el meu cas, tant la de mestre com també la de fer estudis antropològics i de folklore (i acollint bé l'educació i la didàctica), fan que estigues obert als altres, que les plasmes per escrit i, a banda, que en reportes, principalment, per Internet i per telèfon.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dons, suggeriments i propostes decisius en temes claus

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit una rondalla en què un home se'n va a un altre país per a veure si hi seria acceptat com a marit de la reina.

En aplegar-hi, la dona li fa passar unes proves i, com que ell, de bon principi, compta amb un do que li havia concedit una velleta amb qui l'home havia estat generós, les superarà, farà ús del present i, així, la dona (l'anciana) salvarà l'aspirant.

Afegirem que, més d'una vegada, hi ha qui ens reporta sobre algun tema que, si no l'haguéssem tractat, no hi hauria un punt que ens permetria captar detalls importants i, fins i tot, decisius, en una recerca.

Així, a mitjan octubre del 2017, mentres parlí amb Pere Riutort (un històric mestre de Magisteri), em recomanà estudiar dos capítols dels Fets dels Apòstols (de la Bíblia). Doncs bé: gràcies a la interpretació junt amb altres fonts relatives a la vida fa més de mil cinc-cents anys i a altres detalls, poguí deduir que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana era (i és) matriarcalista.

Finalment, agraesc també els suggeriments i les propostes que m'heu fet en relació amb l'estudi sobre el matriarcalisme. Com a exemple, la lectura de llibres sobre música eròtica o bé en nexe amb la sexualitat com també de rondalles ens ha permés trobar molts trets matriarcals en aquestes fonts i, després, empiular-los amb comentaris (escrits o bé orals) vostres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.