Vida senzilla, creativa i escoltant amb paciència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un tweet de María José, psicòloga (https://x.com/majosevn/status/1993917702889468315?t=_k7BQMF-w8rTgOZVbz5Thw&s=19), que deia així:

"— Hi ha gent que dedica temps a les seves aficions, a millorar com a persones i a ajudar els altres.

I ho fan per a superar-se mentre aprenen. 

No s'involucren mai en discussions ximples. Viuen feliços dins del món que han creat. 

Hi ha gent així".

Llavors, li hem respost:

"— Bon vespre, María José,

A vegades, pense que, amb la casa que tinc, el gran espai que fa de sala / estudi, el computador, el telèfon i fent una vida senzilla, creativa i amb il·lusió per l'estudi (sobretot, per la recerca sobre el matriarcalisme català), visc prou bé".

Igualment, ta mare t'ha narrat una rondalla que li transmeté son pare (nat en 1906), a qui agradava la música:

"— Contava mon pare que, els músics, que passaven més fam que garró, tenien fama d'anar a viles a tocar i que els convidaven a canvi de fer-los un sopar.

En aplegar a una vila, els del lloc digueren:

— Fem-lo molt caldós.

I aquells músics digueren:

'— Con pan lo sacaremos' [ = Amb pa el traurem].

Al capdavall, als de la vila, els eixí car perquè els demanaven pa per a sucar el xocolate".

Finalment, direm uns mots que hem plasmat a n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1994097264676229241?t=apV_Clfr1rNYzZPbKITkRg&s=19):

"— Bon vespre, n'Antoni,

Quan, alguna vegada, m'ha demanat ma mare sobre el tema de la violència de gènere i en altres camps, li he dit:

'— Partint de l'estudi sobre el matriarcalisme, això té molta relació amb si el model de vida matriarcalista és el que hi ha en una casa i en el dia rere dia i no cal dir que en el sentiment de pertinença a terra, començant per l'interés per parlar (i per escriure) de manera genuïna la llengua vernacla'", en el nostre cas, la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escoltar, mesurar i afavorir la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Bona feina", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, i li he dit que, en novembre del 2024, un amic català m'envià uns mots molt sucosos (els quals, tot seguit, vos expose, trets d'un escrit que plasmí llavors):

"Paraules de Daniel Gros, en un missatge del 12 de novembre del 2024:

'No tenir pressa i escoltar... Escoltar! Fer un dol reposat i intel·ligent per a mesurar una reacció madura i creativa per quan sigui el moment de fer entrar la política, la justícia i l'empatia amb la gent!

Una abraçada a la mare, Lluís!'".

Per això, li hem respost que, encara que, com en una guerra, podem tardar poc o molt a recuperar els nivells de vida que hi havia abans, hi ha una cosa que tenim clara de fa temps ençà:

"— Lo més important és l'efecte psicològic que pot deixar en les persones, respondre amb esperança a la vida (fet que inclou escoltar, que se senten escoltats). I, si cal, fer-ho com si fos una sessió de teràpia".

Aleshores, ta mare et trau:

"— Això, sí. Això serà més llarg i més lent. Però molt important per a eixir del dol".

Finalment, vos diré que, fa uns quinze anys, un amic meu que és psicòleg, em deia "Escoltar és més important que parlar".

Com afegitó, estic segur que, gràcies a la paciència i a la creativitat, hem pogut fer un estudi ingent sobre el matriarcalisme català. I continua,... com la mare que aplana un ambient molt creatiu i en què el fill se sent part i en què ambdós frueixen. 

I tu, de bon matí, vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estratègies per a aplanar la creativitat en la vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un adult sobre un religiós, qui, com que era de la línia del Concili Vaticà II i volia tenir més aplanat el camp, portà un blog iniciat en el 2001: Antonio Duato Gómez-Novella. Tenia noranta-tres anys.

Llavors, li dius que un amic teu, Joan Sala Vila (nascut en 1929), fins a fa, poc o molt, un any, encara escrivia poemes seus (i d'altres persones), reflexions... en Facebook, o bé feia alguns llibrets de poesia o, en alguns casos, sobre política.

Ben mirat, li hem afegit:

"— Pere [ Riutort], ben avançat el 2021, amb huitanta-sis anys, encara escrivia, com feia un dia que jo el telefoní a migdia. Com em deia un informàtic, per setembre (o per octubre) del 2021, 'No conocen la jubilación'.

Però jo recorde, quan estiguí uns dies en Tàrbena [, on ell tenia una casa], veure'l resar un moment".

I m'ha indicat:

"— És que 'parar un moment, meditar', és important per a continuar".

Doncs sí, cavallers: fins i tot, quan, per exemple, voles un catxirulo (estel) i el vent bufa a la teua favor, convé, encara que siga un poc, estudiar si caldria respondre i fer les coses d'una altra manera o, com ara, empinar-lo en un altre espai. L'objectiu és, com aquestes persones, viure en un ambient acollidor a la creativitat i, en el meu cas, amb tu soltant la bonesa, portant les regnes de la teua vida, investigant i escrivint.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Afegirem un comentari per escrit que m'ha plasmat hui una dona de més de huitanta anys en relació amb l'acusació falsa de tocaments i de violació de la intimitat que em féu una xiqueta de sis anys i dos mesos en el 2006 (https://malandia.cat/eres-innocent-ho-pots-dir-a-qui-vullgues):

"— He llegit atentament el teu escrit, ben raonat i ben explicat.

Malauradament, moltes denúncies femenines per tocaments i/o violacions per part de l'home són falses.

Ho condemno fermament...

Com el teu cas, en sé, de molts altres... Després, s'ha demostrat la falsedat, però el mal per a aquell home, ja estava fet...

Em sap greu que haguessis de passar aquest tràngol i aplaudeixo la teva determinació a demostrar la teva innocència...

Una forta abraçada, amic Lluís".

Didàctica de la llengua i ús genuí

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies, Lluís

Felicitats per la feina que portes a terme!

Una abraçada", Jesús Llòria.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit alguns escrits del llibre del mestre Josep Maria Virgili i Ortiga i, en acabant, he tret el tema de "La Regla del DUC" (decenes-unitats-centenes, per exemple, "trenta-tres", "dues-centes" porten un traç).

Igualment, li hem afegit que tu no et centraves en un quadre per a aprendre la combinació dels pronoms i dels apòstrofs:

"— Quan tinguí a Pere [ Riutort] de mestre, ell ja ens digué: llegir i escriure texts diferents i, així, aprendríem vocabulari i com s'escriu. 

Ell era molt didàctic. De fet, formava part del departament de 'Didàctica de la llengua' (ensenyar a ensenyar). I tenia vocació com a mestre.

A més, en el 2015, un dia que li diguí que jo tenia soltesa en escriptura, ell em suggerí 'Llig, llig, llig bona literatura: n'agafaràs de tots i ho faràs teu'".

Ben mirat, et comenta ta mare:

"— Tens preocupació per escriure bé, pel vocabulari".

A banda que és cert, perquè és una cosa que m'ha encisat des que era un xiquet i tenia, poc o molt, set anys (començant pel meu interés a redactar en la llengua materna), fa més d'un any, llisquí una entrevista en què una dona kurda deia que no parlar bé (de manera genuïna) una llengua era com rebutjar la mare.

Finalment, en ma vida, fins ara, després de la llengua vernacla en terres catalanoparlants, ha anat la cultura tradicional i el folklore. En eixe seny, agraesc els contactes amb l'editor d'"Associació Cultural Vibrant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Intercanvis sobre llengua, història i recerques de tradicions autòctones

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge del mestre Josep Maria Virgili i Ortiga i després he escoltat part d'un vídeo.

La presentació deia així (https://x.com/ngelmeres/status/1992004257269395567?t=m4ie5fcydpTCIW4-DafYXw&s=19), presentada per "Acció pel català".

Aleshores, hem seguit la introducció de la conferència i una secció del documental, de què adés hem escrit en Twitter a Josep Maria Virgili:

"— Bon vespre, Josep Maria,

De matí, he escoltat part de la vostra conferència i m'ha agradat la didàctica i el fet que vós presenteu propostes, les analitzeu i suggeriu, però no obligueu.

Per exemple, quin català caldria prendre de model (segles).

Igualment interessant quan dieu que, sense l'històric pacte d'estats hispànics (del segle XV i la Germania del segle XVI) i sense la política borbònica, la penetració del castellà hauria estat més aïna suau i, possiblement, en ambdues direccions, més baixa.

Llavors, he pensat que, en la recerca sobre el matriarcalisme català, he hagut de fer una cosa pareguda i, per exemple, exposar informació que, normalment, o bé no se sol dir i difondre, o bé no ha estat ensenyada en l'escola, ni en els instituts, ni en les universitats".

A banda, ell et respon:

"— Moltes gràcies.

I sí, les coses no s'han d'imposar. Però tampoc s'han d'amagar".

Ben mirat, li he adduït:

"— M'agrada molt el vostre estil d'ensenyament i de promoció de la llengua.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que hui he rebut un missatge de Jesús Llòria, l'editor de l'"Associació Cultural Vibrant", a qui he enviat un correu electrònic amb el treball sobre els Sants de la Pedra i que, sudara, he copsat que la web d'aquesta entitat té informació sucosa per a la investigació que faig. Gràcies per la vostra disposició i per la vostra oferta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Tu podries escriure contes" i "Cultura i folklore"

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre temes d'actualitat i, més encara, sobre una cosa que m'agrada: dedicar-me (en lo creatiu) a la cultura tradicional i al folklore i, de pas, enllaçar-los amb la literatura, amb la música i amb altres camps en què es reflecteix el matriarcalisme.

Per això, quan et trau la pintura, li dius: 

"— Sí que m'agrada, però passa que, és com la música. Et pot agradar eixe camp, però veus que no és en el que més t'esplaiaràs. I ho notes perquè no hi ha tanta continuïtat. 

A més, ja fa uns anys que he trobat que dedicar-me a l'estudi que faig sí que em dóna corda.

Pere Riutort, en el 2020, em digué que lo meu era la il·lusió per l'estudi. I encertà".

Igualment, li hem adduït que, una vegada, un home féu un comentari al futur poeta i escriptor Joan Sala Vila: li suggeria que es dedicàs a la poesia. I ho fa: composicions, política, religió,...

Doncs bé: quan tenies nou anys, ja llegies poesia festiva en català; l'any que feres els vint-i-dos, Pere Riutort et digué en una classe en Magisteri:

"— Tu podries escriure contes" (sic). 

I, pel 2021, per telèfon, després d'haver llegit ell el llibre sobre els Sants de la Pedra que m'edità Bubok, el sintetitzava en tres mots: "Cultura i folklore" (sic).

El curs següent (en 1994) fiu un treball antropològic per a la matèria "Didàctica de la Història".

Uns anys després trobí el tema de la sexualitat i el de l'erotisme investigats per Julius Evola en molts camps: religió, mitologia, alquímia, psicologia, art, literatura... Tenies uns vint-i-set anys i t'encisava eixe estil de fer un tractat, ingent i amb moltes variables: "Metafísica del sexo".

Per això, copses que la recerca que fas ara és en nexe amb aquells temes que encara tenen vida i que t'acompanyen junt amb el de la maternitat, el de l'educació i el de l'ensenyament.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Advocats de projectes pedagògics, culturals i de persones de bon cor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic, d'uns setanta anys, llaurador, cristià interessat per temes socials. 

En eixe seny, li dius:

"— M'agraden les persones que, com la jutgessa, no es deixen arrossegar pels qui tracten de fer que la responsabilitat vaja als altres i que només veuen com a negatiu qui no és dels seus i que, per contra, posen els seus en un altar i, els altres, en l'infern".

Llavors, ens diu:

"— A mi, també. És una dona que no es deixa dur, amb criteri propi, molt interessada per la gent".

Després, li he afegit:

"— A més, hi ha qui només actua com si pensassen en les eleccions i no per a intentar rebre informació que ajude a plasmar més la realitat dels fets.

Per això, no m'estranya que m'hagen eliminat uns quants comptes de Facebook i que m'hagen fet fora com a administrador d'uns quatre grups que tu havies creat i de què eres l'únic administrador. Ara recórrec més a Twitter, a uns quants blogs, a escriure amb el computador i, a més, a una web de què t'envie moltes entrades i que, com aquell qui diu, tinc un advocat defensor darrere: un informàtic".

En eixe moment, l'amic t'agrega:

"— És que, quan prima el partit, el sindicat,... per damunt de lo que podria resoldre millor un tema, no avancem la gran majoria. I aquesta dona aprofita de moltes persones, de la gent".

Finalment, li he reportat que, entre els participants en la recerca, hi ha de moltes colors, de molts nivells, d'edats diferents i, fins i tot, algú de la noblesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Una baula rere l'altra i empremtes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de les persones que, tot i que, per exemple, tenen més de huitanta anys (en aquest cas, una dona de més de huitanta-cinc), no ho aparencen i que, a més, estan més jóvens.

Igualment, hem pogut llegir un missatge de Rosó Garcia Clotet, una dona que té un alt sentiment de pertinença a la terra, interessada per la llengua catalana, que rebé una educació matriarcal quan era xiqueta, en la joventut i que ho copsem en molts escrits seus. 

A banda, evoques 1) quan tenies uns nou anys i jugaves amb una cuina, 2) quan, en la teua adolescència, veies que les dones eren les organitzadores i les que dirigien la festa del barri (ací, amb motiu de la de Sant Antoni) i que el paper dels marits era clarament secundari, 3) que, en la universitat, un mestre ensenyava que hi havia una línia d'història que es dedicava a les dones en la Història. Ben mirat, 4) accedeixes a articles fets per historiadores sobre les cultures matriarcals i a un home que et diu que "La cultura valenciana és matriarcal" (sic). I 5) comences una recerca sobre el matriarcalisme català i copses que interessa a més persones de les que t'esperaves.

Per això, quan alguna d'eixes persones m'ha agraït que pogués esplaiar-se o, com ara, perquè has acollit lo que et reporta, li envie part de la investigació i, fins i tot, hi ha qui m'ha afegit que ara escriurà (o que es reportarà) sobre temes que havia deixat a banda.

Finalment, vos agraesc eixos escrits en què m'encoratgeu a prosseguir perquè considereu que és un tema que val la pena estudiar i, àdhuc, compartir i publicar.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estudiar, escriure i viure junt amb el nen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit (i hem comentat) una anècdota de què escriu el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946) i hi ha hagut bona avinença.

A més, passava el dia i copses que el teu estil, per dir-ho així, no es agressiu, sinó com el del mariner, com el de l'educador i, més encara, com el de la mare que ensenya, que escolta, que suggereix, que promou lo que veu que el xiquet podria desenvolupar millor creativament (junt amb els seus gusts)... Però una marona que continua vivint amb eixe esperit de nin a què no renuncia (de la mateixa manera que tu continues volant el catxirulo, mentres que hi jugues).

Igualment, veiem que hi ha diferents canals on podem plasmar la nostra recerca i, de pas, reflectir eixa generositat, eixes vivències i eixes coses que, sense una disposició a aprendre, a acollir, a enllaçar, a agrupar segons els temes (o bé d'acord amb altres variants), etc., l'haurien posada costera amunt i, és clar, un camí menys aplanat, que no és aquest cas.

Per això, adés, en capir lo que hem arreplegat, lo revisat i lo que encara no hem tractat (i, altrament, publicat perquè estiga a l'abast de qui també vullga aprendre), veus que paga la pena continuar com les atxes que van avant. Sempre hi ha qui et fa costat, qui no et deixa caure i, millor encara: que fer aquesta recerca em permet escriure, viure i que la meua vida tinga seny  junt amb la creativitat..., la sinceritat i el bon cor dels petits.

El meu agraïment a tots vosaltres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Un batle com se'n solen estilar", relat sobre el segle XIX en el Regne de València

Bon dia,

En el relat “Un alcalde com se’n solen estilar”, el folklorista Francesc Martínez i Martínez fa una exposició interessant de la visió de la política més de segle i mig després de la batalla d’Almansa i de l’anul·lació dels furs del Regne de València (1707) i, és clar, del naixement jurídic d’Espanya (en el segon terç del segle XIX). A més, pot evocar-nos un memorial de greuges que, en 1760, enviaren representants polítics dels històrics regnes d’Aragó, Catalunya, València i Mallorca al rei Carles III, qui ho era d'ençà de feia poc. Diu així, però referent al segle XIX i a temps posteriors:

“En este segle passat [= XIX], quan estava ja ben afermat el sistema caciquil en què els alts funcionaris la responsabilitat sols la tenen de nom i les lleis són una espècie de xàrcia a on resten arranjades les sardines i els aladroquets, però que els marrocs les foraden i les esgarren a son plaer, en què les persones que ocupen quasi tots els càrrecs públics, salvant, per descomptat, honradíssimes excepcions, han de fer renúncia de son criteri, per no dir de son decor, i, tancant els ulls, ser dòcils instruments de la voluntat i, fins i tot, de les passions dels caciquets, hi havia en Teulada un alcalde imposat per u dels dos polítics que manifassejaven en els districtes de la Marina. L’esmentat funcionari tenia per nom Pallot, i, per este, més que pel de pila, era conegut.

Va ocórrer, doncs, que aplegà a Alacant un Quefe polític nou i desfilaren pel despatx d’aquell tots els batles de les viles de la província. Li tocà el torn al que ens ocupa, que fon molt ben rebut per son superior: estava ben recomanat.

En la conversació, se li va ocórrer demanar, al representant del poder central, si en Teulada tenían buen clima, a què el molt llest Pallot respongué: ‘No, senyor: allí no tenim clima’.

Acabada l’entrevista, s’enxancamallà amb son caminador ruquet, plantant-se en la seua vila en una jornada llarga. Ja allí, demanat pels seus amics per la visita al Quefe, desvanit, respongué: ‘Molt bé’: és planot i trempat. Però, si jo no estic llest, ens posen una contribució nova, puix que em va demanar si ací teníamos buen clima. Jo pensava què seria allò, però, de seguida, em vaig dir ‘Alguna cosa per a tirar-nos nova contribució  damunt’ i li vaig respondre que nosaltres no tenim això. ¿Què vos pareix, si no estic llest? ¡Ens la carreguem i, després, qualsevol se la tira de damunt!” (pp. 143-144).

Per consegüent, ja podem fer-nos una idea del motiu pel qual els refranys en llengua catalana referents a Castella no són precisament favorables als castellans: “De ponent, ni vent, ni gent, ni casament”. Sobre aquest tema, considere que seria interessant fer una recerca sobre l’actitud cultural en les parelles mixtes (de catalanoparlant i castellanoparlant) i, per exemple, el tema de la violència de gènere, el de la mentira i el de generositat, perquè, d’acord amb alguns comentaris que hem rebut en l’estudi sobre el matriarcalisme, podem dir que n’eixirien resultats sucosos. Nogensmenys, no forma part del nostre estudi.

Finalment, adduirem que, en el primer quart del segle XXI, al meu coneixement, cada vegada m’estranyava menys que molts polítics del moment preferissen menysprear la cultura tradicional vernacla. Com a exemple, en el País Valencià, Mónica Oltra, Joan Ribó, Joan Baldoví, Ximo Puig… Eixos, per “l’esquerra”. I ho feien en nom d’acabar amb l’obscurantisme o bé pels pactes amb partits espanyolistes i, així, patriarcals com la cultura castellana. I, per l’altra banda (la dreta), la batlessa entrant de la ciutat de València, María José Català, en el 2023, molt prompte, parlà de claredat. En conjunt, ambdós grups van cap a “la claror”: simbòlicament, cap a lo patriarcal. 

Mentrestant, la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista. 

"A cor obert" i rondalles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes. Molt interessant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tingut una conversa de més de cinquanta minuts amb ma mare, sobre temes diferents, però amb tres punts en comú: la sinceritat, les persones de bon cor i amb lideratge.

Afegirem que aquests tres trets abunden en rondalles vernacles anteriors a 1932, sia entre les mallorquines recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932), sia per altres folkloristes. Ho copsem en dones, en xiquets, en reines, en prínceps que fan de cap d'estat, en velletes, en pares que eduquen els seus fills,...

Per això, quan et trobes amb persones d'aquesta línia, captes que paga la pena prosseguir i, molt important, predicar amb l'exemple.

En eixe seny, com a exemple (i adduiré que el vaig descobrir ben prompte, en el 2020, i que he considerat interessant i que pot deixar empremta), en faré esment d'un: Oriol Mitjà (Arenys de Munt, 1980).

Sí: un epidemiòleg que, quan ell era xiquet, ja visqué en un ambient matriarcalista, que ha fet de metge en Pobles matriarcals (*) i que ho capeixes en el seu llibre "A cor obert", publicat en el 2021 i de què vos adjunte un enllaç: https://blocs.mesvilaweb.cat/ildecp/a-cor-obert-autobiografia-dun-metge-compromes-amb-la-lluita-contra-la-covid-19-i-amb-la-defensa-del-dret-universal-a-la-salut.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: <<"[La vida a Lihir] L’estructura familiar és matriarcal i matrilineal, i les terres pertanyen a la dona. El que és més sorprenent per a un occidental és que el grup familiar comparteix tot el que conrea o els diners que guanyen. Això em va fer replantejar el nostre estil de vida al món occidental i els avantatges del comunisme primitiu, on no hi havia enveges, ni ressentiment social, ni jerarquies polítiques, i tots vivien en harmonia cooperant entre ells.” (pàg. 69, op. cit.)>>.

Enllaços entre generacions i com a aprenents

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he revisat unes cançons eròtiques que havia plasmat en el 2021. 

Com a exemple, direm que el 7 d’agost del 2021, Andreu Sbert Truyols, de Manacor, ens escrigué aquests mots, sucosos, en un tercer missatge amb una composició d'aquest estil: “M’agrada la feina que fas, un recull a nivell de Països Catalans, d’arrels comunes i diferents evolucions... Desconec bastant la cultura valenciana (sempre han intentat que no hi haguera comunicació entre es diferents regnes catalanoparlants). 

El meu padrí (avi) i mon pare sabien moltes gloses. Malauradament, llavors, tenia altres curolles i no hi parava esment (tot i així, me’n vaig atendre qualcuna). 

Felicitar-te per la feina desinteressada que fas”. D’ací estant, el nostre agraïment.

Igualment, mentres consultaves en el cercador "Trobo.cat", capeixes un detall sobre el qual, més d'una vegada, havies escrit: em referesc al fet que, en bona mesura, la recerca sobre el matriarcalisme català va acompanyada d'una interpretació.

Ho dic pel significat del terme "hermenèutica" i, ben mirat, del mot "hermeneuta": "L'hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art, teoria i metodologia de la interpretació de textos, especialment els de caràcter filosòfic, literari, jurídic o religiós". Això posa en "Viquipèdia": https://ca.wikipedia.org/wiki/Hermen%C3%A8utica.

¿Veritat que resulta més fàcil de captar què hi ha darrere d'un text i, així, descobrir més (i de manera més encertada) sobre una cultura tradicional com quan un mestre explica un tema a un alumne i en paraules que ho facen intel·ligible i en línia amb el nivell de l'aprenent? Sí. Per això, m'agrada molt ensenyar i aprendre. I, més encara, escrivint perquè lo que ha estat ocult, reste a l'abast de qui estiga interessat per l'aprenentatge.

Finalment, agraesc la vostra generositat i la vostra participació i no cal dir que la vostra paciència.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La bellesa de la natura i del vincle simbòlic amb la mareta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Moltes gràcies per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la tieta de la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1989746995054129224?t=-JCrJxPyP-WxeBvf3mG0oA&s=19), Carme, li he afegit que la dona té cent anys, bon cap i que alguns la consideren una persona sàvia, senzilla i amable.

A migdia, en posar-nos al computador, hem vist aquesta foto dels Andes en el Perú.

Llavors, penses un moment que som menuts al costat de tot lo que inclou de terrenal aquesta imatge. Però també en eixa ànsia d'anihilació: de les d'un rei, de les d'un polític, de les de multimilionaris... I, un poc després, evoques les meravelles de la natura i eixa semblança amb el vincle la mare i el fill. 

Ha estat uns dos minuts i vos assegure que em sentia com quan, durant els viatges familiars, aprofitaves eixes panoràmiques de valls, de muntanyes i fruïes de la formosor i captaves la gran importància de conservar-la, de cuidar-la, d'estar-hi agraïts i de fer possible que les generacions del demà també la poguessen gaudir.

Per això, durant bona part de l'estudi sobre el matriarcalisme, capim que anem per bon camí: el tema enllaça amb el nostre punt de vista, amb vivències que ens han marcat i, ben mirat, amb lo que ens va millor.

Igualment, has llegit un poc sobre un article que hui ha posat Gemma, una històrica mestra de "Filosofia" en instituts (https://x.com/GemmaSecundaria/status/1989995299092263066?t=ILkzaSazteGcCl-PiszcbQ&s=19): "L'última generació criada per les mares", de Marçal Sintes.

Finalment, li he plasmat:

"— Bon vespre, Gemma,

En els anys huitanta, la revista 'Cuadernos de Pedagogía' exposà un article en relació amb dues famílies que havien decidit ensenyar i educar en casa els seus fills. Aprofitaven un article de la Constitució espanyola.

Per això, quan algun pare (home o dona) se me queixava del fet que jo era fadrí (i ho sóc) i que no tenia fills, els treia aquest fet.

Solien posar-se a malparir. Fins i tot, pares amb bons salaris i que vivien en àtics, elitistes.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vellets, mares, fills i nens sota un arbre

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José, psicòloga, en relació amb la seua tieta de cent anys. Sí, de cent (https://x.com/majosevn/status/1989746995054129224?t=-JCrJxPyP-WxeBvf3mG0oA&s=19). Li he posat aquesta foto, que m'enviaren enguany amb motiu del meu natalici.

Afegiré que, si t'agrada aprendre, sempre hi ha un arbre a què acostar-te i que et donarà bona ombra.

En eixe seny, adduirem que la figura de l'arbre representa la dona, la maternitat i, per això, apareix en la portada de llibres com "El matriarcalismo vasco" i "Europa indígena matrilineal. Los vascos". 

Un arbre que, per exemple, va associat a les arrels, als familiars, a les generacions futures i, per una altra banda, als fruits i a les bones collites.

És més: perquè una collita siga fructífera, una de les coses que ens solen recomanar es allò del refrany "Acosta't a bon arbre i tindràs bona ombra".

Finalment, vos diré que m'agrada aprendre junt amb altres persones (encara que només en siga una), però també fer-ho a partir de fonts escrites, de comentaris orals, etc. La qüestió, així, és viure com un xiquet que és al costat de la mare (la gran majoria de les vegades, la principal educadora d'ençà de la infantesa) i no cal dir que amb el cor nét del nin de pocs anys que, àdhuc, se t'atansa i et dóna un present: una floreta, unes fulletes... i que et somriu... I, tot seguit, el teu agraïment i el teu somriure..., com algunes vegades m'han fet xiquets de menys de cinc anys (i jo, a ells).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Antropòlogues, dones nascudes abans de 1920 i matriarcalisme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

Avant les atxes!!", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit bona part dels comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit que no és igual fer un estudi i, després, tractar sobre les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 que si, per exemple, el centrem en el franquisme o si ho fem en relació amb dones nascudes després de 1939 (quan acabà la guerra en Espanya):

"— Les dones que nasqueren en temps de les teues àvies (anys setanta i huitanta del segle XIX) com també les que ho feren en el darrer terç del mateix segle, eren més lliures que les que solen eixir en conferències, en publicacions de la majoria de grups de feministes (i, si no, com se sol dir, per part dels qui més soroll fan)".

Llavors, el tema ha estat més orientat cap a la casa com a lloc de reclusió i de discriminació cap a les dones. És ací quan li dius:

"— En les cultures matriarcals que ha visitat i de què ha escrit una antropòloga catalana, (Anna Boyé), qui ha estat per Àsia i, per exemple, per Amèrica del Sud, la dona no és discriminada, hi ha un repartiment de funcions i, fins i tot, la dona té la darrera paraula i els hòmens solen ser sensibles, com en moltes rondalles mallorquines recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932).

Un altre exemple és la cultura basca, de què, fa pocs anys, una altra antropològa tragué un llibre. Diu que l'home pren part en tasques que, en altres cultures, es relacionarien quasi sempre amb la dona".

La resposta que hem rebut, molt interessant:

"— M'alegre que, en la basca, siga així".

Finalment, direm que, no sols ho reflecteixen aquestes antropòlogues, sinó, ben mirat, molts comentaris que ens han escrit (o que ens han fet de paraula). El meu agraïment a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Les fotos són del llibre "Europa indígena matrilineal. Los vascos” (p. 97), de l’antropòloga basca Mari Carmen Basterretxea.

Camí aplanat, terreny ben adobat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant,sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns mots de n'Antoni Gelonch (mecenes cultural) en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1988865301941760106?t=XwpFUut-ct4siHBxIkYFvw&s=19) en relació amb l'assistència a missa. 

Immediatament, he recordat un comentari que em féu Pere Riutort en gener del 2019: en la França del laïcisme, les esglésies eren més plenes que mai.

Igualment, de vesprada, mentres escrivies sobre la rondalla de hui, et senties com qui és en pau, com qui va per eixa mena de camí que, a vegades, et sembla que és el que t'ha marcat la vida, el que t'és més natural, més senzill i, ben mirat, en què es desenvolupen més, fins i tot, els trets del teu arquetip (en el meu cas, el del rei).

Així, el fet de dedicar-nos, principalment, a la cultura tradicional i al folklore autòctons en terres catalanoparlants, fa que estiguem arrelats, una major fluïdesa lingüística per escrit, unes anàlisis més encertades i que, àdhuc, s'enriqueixen perquè acollim vivències, documents, llibres, articles, poemes, rondalles, cançons, comentaris, propostes, etc. que s'ajusten al nostre projecte de recerca (i, més d'una vegada, útils per a la vida quotidiana i per a l'esdevenidor).

Finalment, he capit que sempre hi ha un lloc on pots plasmar una investigació (també, per a qui vol aprendre) i, de rebot, prosseguir amb la idea que paga la pena viure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

No ens eixim del solc matern i fruïdor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he respost a comentaris sobre temes diferents, a felitacions pel natalici d'alguns amics que, més d'una vegada, m'encoratgen o que, fins i tot, destaquen alguns trets de la recerca, com ara, el català Sisco Beltran Uno, de les Terres de l'Ebre, i Tonet (de la banda occidental de Catalunya).

A més, en diferents moments del dia, però, sobretot, després d'exposar sobre la rondalla de hui, captes que agradable es torna la vida quotidiana i el teu dia rere dia, quan, en lloc de criticar els qui veus que no tenen cap intenció de ser sincers, ni de bon cor (dues coses que consideres essencials), penses i centres la recerca sobre el matriarcalisme, com em digué Pere Riutort el 18 d'abril del 2021, en els temes que et van millor.

Per això, hem cercat (i hem llegit) un post-it (adhesiu) amb la resposta que li havíem fet llavors. I, ¿sabeu quina ha estat la sensació? Que no ens havíem eixit del solc i que paga la pena prosseguir com l'aigua pels solcs del camp i sense botar-los. A més, n'havíem adduït un altre i que ja ens atreia en la infantesa: la dona, la maternitat i les relacions (àdhuc, en el seny simbòlic) entre la mare i el fill. 

Finalment, capeixes que val la pena viure i aprofitar cada dia com la mareta que alleta el nadó i com el nadó que frueix mamant i parlant i escoltant la maroma.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Publicacions i persones que t'adoben el terreny etnològic

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la festivitat de Sant Martí, més que res perquè Conxeta Fortesa (una amiga) hui havia plasmat un text acompanyat de tres llegendes (https://www.facebook.com/share/p/1DNpWyQY8R) i perquè hi tenies interés. Llavors, ella me n'ha parlat i jo escrivia bona part de lo comentat.

Més avant, plasmes en el teu mur els mots de ta mare i, adés, els d'altres persones:

<<SOBRE LA FESTA DE SANT MARTÍ, 

en paraules de ma mare (1943), per telèfon, hui, 11 de novembre del 2025:

"Ací, de Sant Martí, no se'n deia res. De Sant Miquel, sí: 'L'estiuet de Sant Miquel', en què no hi havia prou a anar amb roba de seda, sinó amb roba grosseta.

La matança del porc, que jo l'he coneguda, es feia quan feia fred: no hi havia neveres. Feien embotit, ho fregien i ho ficaven en gerres: xoriços, botifarres, llonganisses,...

En [ la ciutat de] València, hi havia una imatge de Sant Martí ("Que s'ha partit la capa amb aquest pobre que encara no en tenia"). I, anant de la Plaça de la Reina a la Plaça de l'Ajuntament, hi havia una església dedicada a Sant Martí".

****

ALTRES COMENTARIS:

* "Per Sant Martí, començava sa temporada de matances.

Ja feia fred i ses sobrassades curaven bé.

Ara es retarda un poc.

També, a més de s'estiuet de Sant Miquel, es parlava de s'estiuet de Sant Martí" (Maria Galmes Mascaro).

* "Per Sant Martí, mata es porc i enceta es vi" (Conxeta Fortesa)>>.

Finalment, dir-vos que hui ha estat d'eixos dies que, mentres escrius en algun moment, copses que, no sols la recerca que fas és ingent (i molt), sinó que, a més que fa que la teua vida tinga seny, permet que hi haja continuïtat, com quan voles un catxirulo i es manté amb un vol agradable i constant que et porta a somriure i a viure esperançat en eixos instants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"L'origen dels primers éssers" i la Terra

Paraules de hui:

"Molt agraïda. Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic amb qui tinc molts punts en comú i, com que ell és interessat per temes socials, li he tret unes vivències que, anys a venir, m'han influït, fins i tot, en respostes actuals i positives cap a persones que sí que van en línia amb els cinc mots que, com a resum de la conversa, m'ha dit:

"— Humilitat, transparents i al solc".

Un solc que, al moment, t'evoca unes paraules de Leonardo da Vinci: "No me n'eixiré del solc".

Ben mirat, agraïm la generositat i la paciència que hui ha tingut una històrica mestra, formadora i treballadora en residències de majors, en resposta a unes qüestions que li havíem fet per a adobar el terreny de la recerca sobre el matriarcalisme, mentres que afegim informació nova.

Finalment, una foto d'unes frases tretes d'un llibre en català amb rondalles i amb llegendes del món. És un retall que, pel 2000, doní a Pere Riutort, un mestre de Magisteri que, igualment, ens introduí en l'ensenyament de rondalles a nens, de manera que en fruïssen. Són d'un relat tradicional quitxé: "L'origen dels primers éssers". Diu així:

"No és la Terra un lloc preciós? Mireu com són de belles les muntanyes i les valls. ¿No és un plaer sentir-se viu i ser capaç de comprendre, de parlar i de moure's?".

Ja ho crec que sí!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Catalans, navarresos i valencians

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que ja havien aplegat a Aragó i que els va bé el viatge.

Afegirem que, moltes vegades, quan els teus pares i els fills féiem turisme, tu solies comprar jornals de la zona on residies aquells dies. I, si no, música. O bé et reportaves sobre tradicions de la comarca i de la terra.

Així, en un viatge, anares a una vila de Catalunya i hi pogueres veure uns castellers. Llavors, com que era la primera vegada que en presenciaves en el terreny, demanes a un home de l'indret. I ell et respon:

"— Tres de vuit amb folre" (sic).

En una altra eixida, a Orkoien (una vila que, al capdavall del segle XX, creixia cap a Pamplona), tinguí ocasió (juntament amb mon pare), d'assistir a un acte folklòric paregut a la benedicció dels camps (aquella localitat tenia menys de mil habitants) i, tot seguit, a un altre..., però que t'evocava la cultura tradicional basca. 

Finalment, un navarrés d'edat avançada, junt amb un fill seu, ens explicava, a mon pare i a mi, sobre la història de Navarra i, de pas, aprenies sobre temes que t'eren nous i, igualment, responíem a les qüestions que ens feien en nexe amb el País Valencià i amb les terres catalanoparlants. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies que ensenyen amb didàctica als néts

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut uns quants missatges en què, fins i tot, es reflecteix que hi havia diàleg entre les àvies, les mares i els néts.

Així, Rosó Garcia Clotet ens ha posat "Parlàvem sobre històries de quan eren petites, del dia a dia (de l’època o de temps passats), història contemporània…”.

Més avant, copsem que Àngel Blanch Picanyol havia plasmat uns mots de la mateixa corda:

"—  [ La meva àvia] parlava molt de la gent, d’experiències viscudes, de la guerra, de la família. També llegia molt, però, davant meu, no recordo que comentés res del que llegia".

Afegirem que, adés, en un missatge de Rosó Garcia Clotet, apareix la paraula "paciència", u dels trets que facilita l'aprenentatge i l'ensenyament amb bons resultats:

"— Gràcies a tu, Lluís, sempre, per ser com ets, per la paciència que tens amb mi, pels teus escrits... 🫂" (sic).

Per això, més d'una vegada, evoques persones que, quan els fas una qüestió, t'expliquen les coses de manera didàctica,  com la mareta que té un fill de pocs anys i, així, el xiquet ho capta i prossegueix el pont entre ambdues bandes. I com tu (com també moltes persones) quan et demanen sobre un tema.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones valentes, que porten les regnes i que tiren avant

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant", Maria Antònia Sureda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he plasmat detalls que m'havia dit en altres ocasions.

Igualment, captes que, com que ton pare també t'havia reportat sobre persones de la generació dels seus avis i de la següent, hi ha un lligam, una continuïtat que, com t'havia tret ta mare, és més fàcil d'esdevenir quan una generació i la següent tenen molta semblança. Així, si la primera ha fet estudis, és més comú que la segona tinga interessos pareguts i, com ara, que llija i que escriga.

Més avant, addueixes uns mots que t'ha enviat Rosa Rovira:

"— Bon vespre, Lluís,

La mare, tota la vida, va ser prou valenta per tirar endavant".

Finalment, ja de nit, he rebut un missatge de Tere, qui, com ara, ha inclòs unes frases que algunes vegades he tret a persones acostades:

"— L’àvia [, nascuda en el segle XIX,] es va espavilar… En fer-se vell el seu pare, va agafar les regnes de la hisenda…

Va reunir els treballadors…: ‘Ja em coneixeu: sóc na Teresa. D’ara endavant, sóc la mestressa…

El que no vulgui continuar perquè sóc dona, ja pot marxar. Ni que porti faldilles, tinc més collons que tots vosaltres…’.

Una dona com poques".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que alliçonen amb saviesa, no amb prepotència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre els vellets, els majors, a partir de l'escrit que posà ahir en Twitter la psicòloga María José, i que, entre ells, hi havia hagut persones que m'havien deixat empremta i que encara tens en el record, per la seua manera pacífica, dialogant, pacient, acollidora i respectuosa de tractar els altres (àdhuc, amb els qui ells tenen més de quaranta anys de diferència) i amb qui tu has fruït com el nen que mama la lleteta de la mare. I li he afegit l'exemple de la tia Doloretes, una dona que tots dos coneguérem, que aplegà a noranta-nou anys i que era molt oberta, arriscada i de bon cor.

Igualment, li hem adduït que hui havíem escrit uns mots a Montserrat Cortadella:

"— Pel 2014, un home de, si fa no fa, setanta-cinc anys, em digué tranquil·lament (i ací traduesc):

'— M'agrada parlar amb tu, perquè no et burles de lo que no sé'".

Llavors, ta mare et respon i t'ho aprova:

"— És que lo primer en una relació és tractar els altres com ens agrada que ho facen amb nosaltres. I ells et poden ensenyar sobre el camp i sobre oficis que han conegut; i tu sobre altres temes i eixir guanyant les dues parts".

Cal dir que aquesta amiga catalana t'ha plasmat açò:

"— M'encisa, perquè, primer, no ho podem saber tot. Segona, no sabem quasi res; i tercera, importantíssim saber escoltar i alliçonar amb saviesa, mai, mai amb prepotència.

Et considero un magnífic 'profe' i excel·lent orador.

Avant sempre".

Ja de vesprada, traus un altre tema a Montserrat Cortadella, en línia amb la recerca que fas:

"— Lo que no he aconseguit per mitjà d'associacions, de partits, de blogs, etc., m'ho heu facilitat molts de vosaltres i, a més, amb comentaris que coincideixen prou amb estudis rigorosos i oberts sobre el tema del matriarcalisme.

Articles i entrades soltes s'han ajustat a unes paraules que em digué ma mare la vespra de triar l'estudi posterior al dels Sants de la Pedra:

'— Que no estiga tan espigolat'.

Un poc d'ací, un poc d'allà, converses (amb ma mare, amb Pere Riutort i amb alguns dels col·laboradors) i lectura de llibres i d'articles (que m'heu recomanat o que m'heu enviat debades) continuen sent decisius.

Gràcies".

Finalment, Montserrat Cortadella m'ha agregat:

"— Gràcies a tu per ser-hi".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Els majors són "majors", no "iaios", ni idiotes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, ha estat d'eixos dies en què trobes un lligam amb detalls en què paraves esment quan eres xiquet i, igualment, quan eres jove i que, entremig, també han format part de la teua vida. 

Sí: com un pilar dels que connecten la banda de dalt de la finca i el terreny: respondre, en temes polítics (i, per extensió, en el dia rere dia), com a capità de la teua vida, o, en altres mots, desenvolupar l'arquetip del rei, això és, no deixar-te governar emocionalment per altres persones, ni per vents ideològics, ni per modes, ni per costums, etc. que no encaixen amb el simbolisme del teu joc preferit.

Com a exemple, n'exposem un text extens (i quasi complet) que hui ha publicat en Twitter la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1986057370779230683?t=T2jvLl0QjuczA4Hvv1jSSg&s=19):

"Hi ha gent que es dirigeix a les persones grans tot dient-los: rei, reina, carinyo, guapa, guapo…

I, sovint, parlen a les persones grans com si fossin infants.

Potser ho fan amb bona intenció, però… ¿es pregunten si aquest tracte les fa sentir respectades?

El respecte també és reconèixer l’altre com un adult ple d’història, dignitat i criteri.

Tractar amb dolcesa no és infantilitzar.

Respectar és mirar amb igualtat.

És a dir, les persones grans no necessiten que les tractin com a criatures, perquè no ho són.

No, no ho són. 

I necessiten que les mirin i les tractin amb el respecte que es mereixen i que les faci sentir còmodes i bé.

Pensem-hi, perquè, de vegades, ens pot semblar tendre, però moltes altres vegades no es respecta la seva dignitat, ni la seva individualitat.

Sí que és cert que depèn molt del context i del vincle real. És a dir, si hi ha confiança, afecte mutu i la persona gran se sent còmoda, estimada i bé, pot ser un tracte càlid.

Però, si aquest tracte ve d’un professional, d’un desconegut o d’algú jove que es pren aquesta llibertat per defecte, pot transmetre condescendència, com si la persona gran fos menys capaç o necessités ser 'protegida' com una criatura. I no. Això no va així sempre.

Com ho podem saber?

Potser el més conscient és preguntar-se sempre:

· Aquesta manera amb què tracto aquesta persona, ¿dignifica la persona o la redueix?

· ¿Ho faig per l’altra persona… o ho faig perquè, a mi, em fa sentir més còmode i millor?

Moltes persones grans agraeixen més que les tractin amb respecte, que se les demani pel seu nom i amb un to adult, encara que sigui tendre i amable.

Pensem-hi. Pensem en com se sent una persona gran que va molt per davant a la vida, que simplement s'ha fet gran i potser no té la força que abans tenia. Però és ella, ens conegui o no; parli o no; respongui o no. És ella, qui era, qui ha estat i qui ara és. I porta amb ella una motxilla de vida que es veu en la seva mirada.

I, potser, ella no sap ben bé on és, ni qui som. Però nosaltres sí que ho sabem. És una persona gran que ha passat per on (si tenim la sort d'envellir molt, que no tothom la té) també passarem. I que no deu ser fàcil fer-se molt gran i sentir com es van perdent les facultats físiques i cognitives. Diria que és el moment de la vida on una persona es mereix el màxim respecte o, com a mínim, el mateix respecte que es mereix la persona que els tracta.  

Només això volia dir. Admiro molt la gent molt gran.

Són un tresor que potser no sempre es respecta prou.❤️".

Finalment, diré que, un dia, en casa d'un familiar acostat i de més de huitanta anys, ho comentí a una dona:

"— Per a mi, que en una residència de majors, se'ls done una bossa de treball en què posa 'Escola de iaios', és una falta de respecte cap a persones que moltíssimes vegades tenen més saviesa i un tresor de què podem aprendre molt per a anar per la vida amb més encert, per a aprofitar-la i per a gaudir-la".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: He observat que, en el País Valencià, els mots "avi", "àvia" (i els seus plurals) són tabús per a moltes persones.

"Cada poble que té un pont, té una història darrere", germans de llengua i acollidors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he recordat alguns fets curiosos i que, com m'ha dit, són més aïna propis de jóvens, com aquell qui diu, avorrits.

Ara bé, en acabar la conversa, captes que hi ha hagut un canvi de veu, de sentiment per part seua i, de pas, una veu més esperançadora i que tu també n'has eixit beneficiat.

Cal dir que no és igual un xiquet, que un adolescent, que un jove de, si fa no fa, vint anys, que un adult en la plenitud de la vida, que un home que s'estrena com a padrí, que una anciana de més de noranta anys (en parlí per telèfon amb una catalana que ja en tenia els noranta).

Sembla que, atenent a noves i a articles que he pogut llegir de fa uns tres anys ençà, els nens de pocs anys i els majors en residències fan bona lliga: els xiquets transmeten eixe somriure que, més d'una vegada, compensa la possible malenconia (o una apatia) provectes. En canvi, si segueixes amb atenció el vídeo (si hi va adjunt), trobes un al·lot tranquil i un ancià somrient-li i lleugerament juganer i com la marona que explica cosetes que, per a la seua filleta, són importants.

Per això, quan fineix la nostra telefonada, encara que no ho pensem en eixe primer moment, copsem que no som illes i que, sí que estem en nexe amb acostats i amb els qui, en altres dies, ens feren alguna favor o bé ens facilitaren una vida més amena i com la de la planteta que ja té més d'un pam i adés era més xicoteta encara, hem guanyat tots dos. Això també val per a qui, àdhuc, veiem per primera vegada, i respon de manera pareguda.

Finalment, uns mots que m'ha escrit Montserrat Cortadella, una amiga dels anys quaranta del segle passat i amb una educació matriarcal:

"— Crec que ponts i castells tenen històries, llegendes i més.

Si no, observa: cada poble que té un pont, té una història darrere".

Li he plasmat:

"— Gràcies pel teu comentari, Montserrat, i bon vespre,

Cert lo que dius. 

El pont representa l'enllaç entre dos punts i, en moltes rondalles, el pas de la infantesa a la jovenesa. Així, quan el personatge infantil o adolescent torna al lloc d'on havia partit, la comunitat on viu (els familiars, els veïns, els altres que hi habiten...) ja el considera adult, que ha passat a l'adultesa. És lo que, en els estudis sobre antropologia i altres camps, es diu 'ritu de pas'.

El castell pot ser símbol de poder, però, en aquesta narració, és com una casa on els qui hi resideixen són acollidors".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que no es retiren com a mestres, receptius i de cor net

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, molt bé", Marga Pla Alcaide.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una conversa entre Pere Riutort (1935) i jo, possiblement, a mitjan 2021.

Era migdia i feia poc que jo m'havia posat al computador. Llavors, ell, que parlà primer, em demanà:

"— Treballant [ en l'estudi sobre el matriarcalisme]" (sic).

I li respons que sí i, en un altre moment, et diu que ell escrivia sobre uns temes que li interessaven.

Per consegüent, tant l'alumne com també el mestre, es dedicaven a l'escriptura i a la recerca.

En eixe seny, hi ha persones que, com em digué un home d'un comerç de material informàtic, "No conocen la jubilación" (sic).

Un altre exemple: Joan Sala Vila (poeta nascut en 1929, qui també ha fet de mestre), un home que m'ha deixat empremta des que el coneguí en gener del 2021, un dia em comentava per telèfon que ell és un home de principis i que, ben mirat, està per la pau entre la gent, pel diàleg i per una política destinada a fer ponts i no cal dir que a defendre les llengües (no sols la llengua oficial de tot l'Estat). 

Quan llegim obres, sien curtes, sien llargues, sia poesia, sia explanació, sia com si es tractàs d'un dossier documental,... copsem que tenen uns quants punts en comú molt importants per a tots nosaltres i que, a més, són aprovats per molts catalanoparlants amb un alt sentiment de pertinença a la terra.

Només per això i per allò de l'art és llarg, la vida és breu, paga la pena continuar amb eixe projecte que et fa viure, actuar i respondre en la vida com una mare (i reina) creativa, bonhomiosa, que toca els peus en en terra i que educa afectivament els seus fills i que té present els seus avantpassats i la llengua materna que li transmeteren mentres que mamava, mentres que menjava junt amb ells...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Una dona argentina d'arrels valencianes catalanoparlants, Isabel Inés, encara plasma trets que se solen recomanar per a qui vol ser mestre en escoles. Té més de setanta anys.

Mestres, aprenents i persones que forgen ponts entre generacions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he tret alguns passatges de diferents rondalles plasmades pel valencià Enric Valor, com ara, uns en què hi ha tres arbres que van units a la joia de viure, perquè són renovació, com aquells que, en aplegar els primers dies amb ambient primaverenc, comencen a traure xicotets rebrots i fulletes.

Aquests detalls que, simbòlicament, van units a la infantesa, són el resultat d'una bona relació entre la mare i els fills, entre les arraïls i les fulletes i els tronquets.

Ben mirat, evoques persones que, malgrat l'edat (com ara, una dona, si fa no fa, de seixanta anys i que portava un xiquet de pocs anyets), s'acosten cap a vellets i, així, fan de pont entre el passat i el futur.

Aquest exemple, sovint, és semblant al paper que fan els intèrprets lingüístics. Així, si hi ha dues dones (Mireia i Elisabeth) i cada una només parla una llengua, l'intèrpret s'arrima a Elisabeth i li tradueix lo que ha dit Mireia. I, després, al revés, la resposta de Mireia. La qüestió, en el fons, és forjar ponts entre persones. 

Afegirem que, durant una recerca, hi ha moments pareguts. Així, quan algú et demana "Què volia dir ella amb això?", li ho expliques amb paraules accessibles a qui, en eixe moment, fa d'aprenent:

"— Lo que vol dir és que..., perquè, com ella exposa en alguns comentaris i, fins i tot, en algun llibret que ha escrit,... Té relació amb unes vivències que tingué en la comarca on viu i amb tradicions d'allí".

Llavors, la conversa genera un ambient acollidor, de bona avinença, de frescor, en què ambdós frueixen dels papers que fan, com si fossen eixos aplecs d'escriptors, àdhuc, de diferents rams, però, per exemple, amb uns trets en comú: el sentiment de pertinença a la terra i la preferència per lo maternal i una vida en pro dels Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Tradicions ancestrals, agraïments i didàctica matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt típica a Barcelona", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i m'ha dit que, primerament, com és tradicional, anirien al cementeri d'Alaquàs (on nasqueren els seus pares) i que demà ho farien al d'Aldaia (on nasqué la mare de mon pare i on viuen ara).

El fet és que, mentres que escrius el paràgraf anterior, captes una semblança amb moltes rondalles vernacles anteriors a 1932 i, igualment, amb comentaris relatius al casament: després de les noces, majoritàriament, passaven a residir on vivia la novençana (la jove ara muller).

A més, hem rebut un missatge d'Antònia Rotger Tous, en relació amb la qüestió del tema de hui:

"— Bona castanyada! I una forta abraçada, també".

Llavors, li hem respost:

"—  Gràcies, Antònia".

I ens ha afegit uns mots que no ens esperàvem i que agraesc, perquè és com un reconeixement a lo que has triat com a projecte perquè copses que enllaça amb el teu joc preferit, amb la figura de la mare, amb temes que t'han interessat de quan eres xiquet ençà (com ara, la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i el folklore autòcton en terres catalanoparlants), les relacions entre la mare i els fills, les dones com a organitzadores i com a promotores de festes de barri (per exemple, les de Sant Antoni, en gener i que vivies en el barri)... i no cal dir que per l'ús genuí de la llengua catalana:

"— A tu, per la feina incansable que fas per la nostra llengua i cultura" (sic).

Finalment, el meu agraïment a les persones que, per mitjà de la vostra generositat i dels vostres suggeriments, adobeu el terreny i feu possible que, entre tots, en acabant, puguem reportar més (i de manera més genuïna i didàctica) sobre el matriarcalisme català, també present en poemes dels segles XVIII i XIX.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.