Poetes, artistes, escriptors, ciutadans i la terra vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant",=Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Rosa Rovira en relació amb el tema del dia, i, tot seguit, m'ha enviat una resposta, sobre el mot "boga", el qual sí que he oït, sobretot, a dones de setanta anys o més.

Adduirem que, quan et trobes amb persones que reflecteixen molt el sentiment de pertinença a la terra, això també ho copses en el vocabulari: més ric, tendència a depurar lo que no és genuí en la llengua vernacla i a un ús del llenguatge formal i de l'informal (fet que permet que les relacions amb els altres (bé oralment, bé per escrit,...) resulten més fàcils.

Igualment, en el camp de la poesia, en el musical, en l'artístic, en el de les recerques sobre cultura tradicional i sobre folklore, hem copsat que el fet de connectar amb la terra, fa que eixe enllaç amb la mare vaja acompanyat d'una obertura als altres i una disposició a aprendre, a ensenyar amb paciència i com la mareta amb el nen de pocs anys. 

Finalment, he capit que, quan Pere Riutort escriu que, com més valencians, més universals; i, quan Antoni Gelonch,mecenes cultural, comenta que Joan Miró estava molt arrelat a la terra (fins i tot, en el calcer), plasmaven que, encara que i siga molt conegut fora de Catalunya, això no l'impedia empiular amb la terra on havien nascut els seus ancestres i amb els trets matriarcals de la zona.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El sentiment de pertinença a la terra en persones empeltades en terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Antonia Verdejo, una dona d'arrels castellanes, nascuda en Catalunya i que, igualment, ha trobat que una de les seues rames, poc o molt, pel segle XV, era de Catalunya, terra a què tornaren familiars seus.

A més, quan comences a veure comentaris de persones amb els cognoms en castellà (com és el seu cas) i et diuen que els seus avantpassats eren castellans i, nogensmenys, copses que hi havia un ambient matriarcalista i que, a banda, et reporten com si fossen catalans de tota la vida, la veritat és que tens interés a demanar pels seus ancestres i no rebutges que, fins i tot, eixa actitud matriarcalista hagués passat de generació en generació, encara que no ho hagués fet la llengua catalana.

Afegirem que, com li hem escrit, "Els teus escrits m'han fet ser més tolerant i no caure en les generalitzacions", i que altres participants en la recerca ens han dit que una rama dels seus avis (i, si no, dels seus pares) era castellanoparlant i de terres castellanes, aragoneses o, com ara, basques.

La resposta de l'amiga ha estat així:

"— Gràcies, Lluís. Però tu també has aportat molt a saber i a entendre moltes coses".

Agraesc la seua generositat i la de moltes persones.

Finalment, diré que la recopilació d'escrits, de comentaris i reportar-te per diferents fonts, fa que, en acabant, pugues plasmar (i compartir) una visió més àmplia i més diversificada del passat i de diferents Pobles matriarcalistes i no cal dir que de la cultura vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Consells, suggeriments i mots que deixen empremta en ta vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

En novembre del 2018, aní a parlar amb un metge del cor molt estimat per la gran majoria dels seus pacients. I una de les coses que em comentà és que les persones més importants en la vida no són les que tenen estudis, ni les que saben molt (per acumulació de coneixements), sinó les sàvies, les que responen millor (de manera molt encertada i que et poden fer suggeriments i consells de punt d'onze).

I escrius això perquè adés has llegit un tweet de la psicòloga María José, de hui, sobre el passat i sobre el pas del temps (https://x.com/majosevn/status/1958040458510139836?t=rk0V3vlKaWEDDtbicnrHvA&s=19):

"— Amb els anys, la vida t’ensenya el que t’hauria agradat aprendre abans.

Tot el que fas avui és una cosa a la qual el teu jo de 95 anys desitjaria poder tornar enrere i fer-ho. 

És a dir: Els 'bons vells temps' estan passant ara mateix.

Som-hi?

Bon diaa!!🤍😉".

Llavors, li hem escrit:

"— Bon vespre, María José,

En abril del 2021, parlí amb Pere Riutort (1935-2021) i em recomanà dedicar la recerca sobre el matriarcalisme a lo que més m'agradàs, perquè no passàs el temps i, ja major, et penedisses de no haver-ho fet.

Podríem dir que fou el darrer consell que, com a amic, em donà. Li diguí els meus camps preferits i no me'n penedesc, perquè, com a exemple, quan me n'he eixit del solc, ho he notat: es torna feixuc i com si no fos del meu ram.

Per eixe motiu, ara em centre més en els que ja m'encisaven... quan era un xiquet de menys d'onze anys. 

I n'he trobat un altre: la maternitat i la figura de la mare. Eixe no li'l diguí, però sí que m'atreia quan era petit.

Avant les atxes.

Una forta abraçada". 

Finalment, agraesc l'actitud oberta i comunitària que he copsat en una veïna de la finca on visc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escriptors valencians defenen l'AVL que viola la normativa del Concili Vaticà II

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns mots de l'escriptora valenciana Lliris Picó Carbonell sobre un manifest de tres-cents valencians en relació amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Llavors, li he escrit:

"— Bon dia, Lliris,

No signaré cap manifest, ni reportaré sobre cap manifestació contra el govern autonòmic valencià actual, mentres que cada membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua cobre 360€ per reunió i, a més, l'AVL viole la normativa del Concili Vaticà II en relació amb la traducció del llatí a les llengües vernacles.

Per eixe motiu, em doní de baixa de 'Plataforma per la Llengua'. Els fiu una qüestió en nexe amb aquest tema i feren el tòfol. Parle, poc o molt, de novembre del 2021, un poc després de la mort de Pere Riutort. 

I més: tradicionalment, l'esquerra es mobilitzava per la justícia social. ¿No és una injustícia la quantitat que cobra cada membre? 

Adduiré que, entre juny de 1992 i setembre del 2004 (darrera nòmina amb una empresa en què treballí dotze anys), el meu salari base fou el SMI.

Com posava un grafiti: 'Salario mínimo para el presidente, para que vea lo que se siente' (sic).

Avant les atxes".

I més: hom s'ha queixat pel tema del llenguatge inclusiu, però encara no ha proposat (ni ha exigit) que es diga, per exemple, "els fills de puts i les filles de puta". Ho podrien suggerir a les entitats acadèmiques i, per què no, als partits polítics i a les administracions. Tot és qüestió de voluntat i de persistir.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó: Com he dit hui a una amiga, en la darreria dels anys noranta del segle passat, la diòcesi de Sogorb-Castelló, com posava un butlletí de l'HOAC, "pega la campanada". Unes cinc-centes persones feren la prova de viure un mes (pares, mares i fills) amb el salari mínim interprofessional d'aleshores (i, si no, reflexionaren). Una xica a punt de casar-se tampoc la superà.

Gràcies per la confiança i per molts suggeriments

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una notícia que aparegué ahir en el diari digital català "Nació Digital" ("Propietaris que no especulen amb els pisos a Girona: 'No els vull complicar més la cosa'"), perquè hi havia temes que ella i jo (sobretot, ella) els hem viscuts molts anys. Em referesc al de la relació entre els propietaris d'un departament i els llogaters. 

En la publicació, la qual recomane (https://naciodigital.cat/girona/societat-girona/propietaris-que-no-especulen-amb-els-pisos-a-girona-no-els-vull-complicar-mes-la-vida.html), capeixes trets i vivències que tingueres quan eres llogater.

Com a exemple, un dia, en juny del 2009, un mes després de començar jo a ser viure en un departament de ma mare, parlí amb una psicòloga uns anys major que jo i em demanà:

"— Quant pagues a ta mare?".

I com que li diguí que res, férem nombres i em respongué:

"— Paga-li encara que siga 100€. Així valoraràs la casa".

I així fou. Uns anys després apugí la paga i, al capdavall, el 9 de novembre del 2014, un poc abans d'anar a dormir per primera vegada en la casa d'on escric aquests mots estant, li lliurí les claus, quasi a punt de plorar:

"— Gràcies per la confiança que has tingut en mi en estos cinc anys" (sic).

Finalment, direm que ser agraït és u dels punts forts per a fer una recerca ingent i molt receptiva: una majoria prou considerable de la gent hi participa, ja que sap que la seua aportació també hi serà present i, de rebot, part de la història de la seua vida i, ben mirat, d'altres persones acostades o bé que coneixien.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones en pro de la Mare Terra i del lligam "mare-fills"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, li he comentat que m'anava bé el dia, fins i tot, més fresc que ahir, que llegia i que escoltava de gust, com si fos un dia, més aïna, normal.

A més, hem tret el tema de la mediocritat, de què ja raonàrem un amic (ací, Josep) i jo en maig del 2018, quan Josep em digué "Tenim uns polítics mediocres, en el País Valencià". En al·lusió als del Pacte del Botànic.

Afegirem que hi ha qui es dedica a criticar aquell que ell considera que li podria fer ombra i que, igualment, responen en la vida com un perdonavides i no cal dir que aplanen un esperit competitiu i com si hagués molt a perdre.

En canvi, capeixes que hi ha qui és receptiu als altres, que es proposa ampliar el contingut de lo que fa que la seua vida tinga seny, d'oferir uns resultats més beneficiosos per a la gran majoria de la població i, ben mirat, que mantenen unes relacions que t'evoquen les que copses en una tesi sobre la maternitat, el cos, ecologia i la dona arbre... entre la figura simbòlica de la mare (recorda l'arquetip del rei) i la del fill (o la filla), que tenen a veure amb cada u dels qui vivim en la Mare Terra. 

El teu vincle amb eixa figura maternal fa que, per exemple, dormes bé i que la teua creativitat vaja per bon camí i et siga una aliada junt amb la teua facilitat per a escriure i per a guanyar-te la simpatia de moltes persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Exemples del matriarcalisme valencià en la primera meitat del segle XX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit part del llibre "Estampas de Masarrochos", publicat en 1950, en relació amb el "Combregar dels Impedits". Així, li he dit:

"— Una cosa que captes en eixe passatge és que el paper de la dona reflecteix el matriarcalisme: les dones i els hòmens (elles tenen la darrera paraula), la mare i la filla, el fet que moltes dones apareguen en celebracions que tenen molts punts en comú amb altres que encara perviuen, com ara, posar els cobertors en el balcó (per exemple, per al dia del Corpus, cosa que jo veia quan vivia en el Carrer Major [ d'Alaquàs])".

Llavors, ens ha comentat que així era i que "La dona anava a la parròquia i deia al capellà 'El meu home vol que li duguen la comunió'". Per tant, no ho feia un home, ni, com ara, un germà del marit, sinó la muller. I el rector passava per les cases i li la donava. Un altre detall en què copsem que es fa lo que vol la dona.

Finalment, diré que, més d'una vegada, per mitjà de temes i de passatges que formen part d'un article, d'una obra o bé, com ara, d'una entrevista, arreplegues exemples de la cosmovisió vernacla i matriarcalista.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El sentiment de pertinença a la terra, la maternitat i dones del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris interessants en relació amb el tema del dia, com ara, el de Rosa Rovira, una dona que, en molts escrits, plasma un gran sentiment de pertinença a la terra, el vincle amb la natura i, igualment, la maternitat: 

"— A casa, sempre s’emparava els més febles (...), era igual que fossin persones o animals".

Una altra persona molt semblant en els sentiments de què escrivim ací, és Rosó Garcia Clotet, qui ha viscut en un ambient molt matriarcalista i que ho reflecteix dia rere dia.

Afegirem que, tant aquestes dones com també, per exemple, les àvies de ma mare.(nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX), tenen molts punts en comú amb trets que exposa Maties Ruiç Esteve (1876-1956), un valencià que es dedicà, en bona mesura, a la poesia festiva, a la promoció de la llengua vernacla i que, en molts versos, plasma detalls que empiulen amb lo matriarcal i que, igualment, enllacen amb uns altres de què m'ha parlat ma mare, en nexe amb les seues àvies i en què lo femení és ben acollit... i no cal dir que l'empara als més febles.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones arrelades del segle XIX i que tenen la darrera paraula

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet 

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat que havia escrit una llegenda d'Alaquàs (la vila on nasqueren els seus pares en la primera dècada del segle XX) després que ella me la narràs el 6 de setembre del 2023.

A més, li addueixes:

"— En moltes poblacions catalanoparlants, n'hi ha amb versions paregudes. Lo que tenen en comú és que, bé siga una ermita, bé siga un santuari..., es fa lo que vol la dona (ací, representada per la Mare de Déu)".

Llavors, ens ha parlat sobre l'objectiu que tenia el bisbe del relat. I li hem afegit:

"— En altres llegendes semblants, també hi ha una autoritat que, durant un temps, tracta d'emportar-se-la a la vila. Però, al capdavall, accepten seguir la línia de la Mare de Déu i, altra vegada, captes un exemple més en què es plasma lo matriarcal: la dona té la darrera paraula i és ella qui rep l'aprovació i, de pas, en el cas de la llegenda, ella no abandona la vila, sinó que s'hi empelta i els fa de mare".

Finalment, posaré uns mots que m'escrigué Francesc Castellano Vilamu sobre la dona en la Catalunya del segle XIX:

"— Un personatge essencial d’aquestes famílies era la vella, la matriarca.(...). Aquesta era la que mantenia les tradicions familiars remuntant-se, en alguns casos, a unes quantes generacions enrere, la que solia donar el vistiplau en els festejos, ja que (per xafarderies entre matriarques de les famílies) ho sabia tot de tothom".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, acollidora i que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme i la dolçor en zones rurals catalanoparlants

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge i un enregistrament de veu de l'amic Tonet, un català amb una veu dolça de qui és receptiu, d'eixes persones que han nascut en zona rural i que ho reflecteixen en el parlar, en escriure i, per descomptat, en altres publicacions.

Mentres escrivíem les línies anteriors, hem remembrat uns mots en un document interessant, redactat en el 2009 per "Fundació Terra", sobre saviesa ancestral, que exposem en aquestes fotos (es poden baixar).

Igualment, escrius a un home que t'havia enviat unes fotos d'un treball seu:

"— Done entrada a moltíssims punts de vista com també a vivències i només pose el filtre als insults, a les desqualificacions i a lo que sé que no és cert, llevat que ho afija perquè el lector puga comparar entre diferents fonts.

No milite en cap partit polític, ni en cap agrupació feminista, ni cultural.

El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel).

Avant les atxes".

Finalment, ell t'indica:

"— Si creus que et pot ser útil, aprofita’l.

Molta sort amb l’estudi sobre el matriarcat català a terres catalanoparlants!

Que detallat tot. Fas molt bona feina!

Que gran que ets. Transparent i proper. Com de pocs. Lo dit, molta sort en tot. Abraçada".

I més coses que podria posar, perquè ha estat extens, sucós i d'eixos comentaris que t'encoratgen a prosseguir en el teu projecte i en el dia rere dia.

Agraesc la generositat i l'aportació de totes les persones que m'han reportat i, principalment, la de les que tenen un fort sentiment de pertinença a la terra: plasmen molts trets matriarcals.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, acollidora i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Maternitat, la llengua vernacla i ancianes receptives

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i hem tingut molts punts en comú sobre diferents temes plasmats en el llibre "La mel i la fel", de Carme Miquel, ambientat en la darreria del segle XIX.

Així, és ben manifest el tema de la maternitat, el de la llengua vernacla de la vila i de les rodalies (la catalana), el paper de la dona gran que fa de transmissora de la cultura ancestral i que, igualment, és ben considerada per la gran majoria dels habitants de l'indret...

A banda, copsem que moltes de les àvies catalanoparlants nascudes abans de 1920 tenien molta facilitat per a fer-se amb els més xicotets, amb els jóvens, amb adults i, per descomptat, amb persones de la seua edat o més majors.

Una època i persones que veien bé que una mare donàs mamar (de la mateixa manera que, simbòlicament, nosaltres estem en nexe amb la Mare Natura, amb lo maternal i amb lo femení).

Finalment, diré que encara remembre ancianes que nasqueren entre 1905 i 1925, amb qui parlí més d'una vegada, que eren molt receptives a persones de generacions diferents i que eren placidesa, somriure i paraules suaus i de bonesa. La primera aplegà a cent anys; la segona no ho aconseguí per pocs dies. I, ves per on, tenien el mateix nom: "Com estem, tia Dolores / Doloretes?". Dones que et deixaren empremta. Són persones amb qui aprenem.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La dona en el matriarcalisme valencià del segle XX

També sobre el paper de la dona, i tocant al tema de les faenes i del treball, el 26 d’abril del 2020, Teresa Reig (de Dénia), per correu electrònic, m’escrivia “Pense que les mares manaven prou més de lo que pareixia. En ma casa, mon pare pareixia el cap,… però, en el fons, era ma mare.

-Mon pare va tindre l’oportunitat d’anar de director d’una empresa a Alacant i estava decidit, però ma mare insistia i plorava,… que no volia deixar sa mare aquí…. Amb les maletes fetes… i casa llogada,… MA MARE va guanyar: no se’n van anar…

 -En la botiga, treballaven els dos,… puix ell deia una cosa… i ma mare, tretze són tretze,… guanyava MA MARE. Ma mare guanyava sempre la partida perquè era molt insistent. I no es cansava mai: si volia una cosa… I mon pare, per no escoltar-la… més…, desesperat,… claudicava…

També, comentar-te, respecte a lo del valencià. Els meus pares i els besavis i els rebesavis, nascuts en Xalo, en Bolulla, en Ondara, en Pedreguer, en Dénia,… sempre havien parlat valencià. És clar que, a les escoles, era castellà. La ‘moda’ que et referia jo, que va ser els nascuts en la meua lleva, sobretot, 1959-1960, en Dénia. Dins de la mateixa família, a mi, em parlaven castellà i, entre els meus germans i pares, tots valencià… I, a mi, es dirigien en castellà. En el meu cercle d’amigues: unes, sí; i altres, no. Després, en les viles mes xicotetes de la rectoria, no va passar això: el parlaven tota la família. Ma mare, per tant, em parlava en castellà, quan era menudeta, però jo sentia tot el dia el valencià en ma casa…

En passar els anys, vaig entrar en una gran contradicció personal, perquè llegia en valencià i m’agradava la poesia, les cançons,… en valencià,… però em faltava la gramàtica per a escriure bé. Aleshores, a força d’interessar-me, vaig escrivint una llengua bonica i amada com el valencià. Totes les dites, els refranys, paraules, de ‘Rescatem paraules de l'oblit',... les conec, de ma mare!!! És com si vinguera ma mare darrere de cada paraula que veig…. Em recorda ella. I viuen amb mi. Quines coses!… No em ve el record de la paraula en mon pare,… que també parlava el valencià!!! Alguna, és clar, de mon pare; però, quasi totes, de ma mare… Ma mare era filla de llaurador, amant de la terra per damunt de tot; mon pare, de dins de la vila, no li tenia l’amor tan gran com ma mare, a la terra….”.

Molt interessant aquest testimoni sobre el català, testimoni que s’ajusta molt als comentaris de Francesc Castellano sobre la matriarca,… però, en el cas del segon, en Barcelona: són molts els punts de coincidència.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Maternitat, saviesa ancestral i matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant",  Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, hem tret temes relacionats amb el dia i, igualment, li he dit que he fet coses que ja realitzava abans del 2014, emparat, sobretot, per eixa mena de saviesa ancestral que fa lligam amb el teu no rebuig a lo que és tradicional.

De vesprada, hem llegit uns mots d'un estudiós de la botànica valenciana i, adés, hem evocat que un dia li diguérem que, en la cultura a què és vinculada Rigoberta Menchú, la mare parla al futur nadó mentres és embarassada. I, així, sense ser eixa la nostra intenció, ell veié tombada una de les coses que relacionava amb la gent inculta. Eixa "maternitat", fa més de vint-i-cinc anys, ja es recomanava a futures mares del País Valencià, puix que hi hagué una dona que, aleshores, m'ho digué com una novetat que li havien transmés (però sense al·lusió a Rigoberta Menchú).

Finalment, vos adduesc uns mots que hui ha posat María José en Twitter (https://x.com/majosevn/status/1954917989712597136?t=nhTXSKG2vpk5s7Sl4-KquQ&s=09):

"— Enamora't d'alguna activitat que t’agradi, aprèn-la bé, i fes-la sovint.

Ningú mai descobreix totalment de què va la vida, i no importa.

Explora el món.

Diria que gairebé tot és realment interessant, si ho aprofundim prou.

Tria el que et faci bategar l’ànima i et desvetlli la ment.

Dedica el temps que vulguis (i que puguis) a les coses que més t'agradi fer i a les persones amb les quals t’agradi estar.

I, sobretot: No pensis en el que vols ser, sinó en el que vols fer. 

Insisteixo: No pensis en el que vols ser, sinó en el que vols fer.

(És molt diferent, i no ho pensem prou.)

Que puguis fer des del ser; no ser des del fer".

Finalment, li he posat:

"— Estudiar sobre el matriarcalisme català, el de les terres catalanoparlants: uneix la cultura tradicional, el folklore, l'art, la literatura, l'educació (té molt a veure amb la cosmovisió), el paper de les persones (junt amb el de la dona) i la figura de la mare".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mares amb el nen en braços i catalans pel món

 Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un article que m'havia enviat Kike, en relació amb el castell de Cullera, una vila valenciana de la comarca de la Ribera Baixa. I li he respost:

"— Molts castells són en punts alts per a tenir una panoràmica oberta, bé de la vall, bé del pla, bé de la costa".

Llavors, ell t'escriu:

"— Així és".

Igualment, hem vist que un mecenes cultural, Antoni Gelonch, està uns dies de viatge per Escòcia i que, altra vegada, s'ha trobat amb catalans.

Ara bé: també hi ha catalans i catalanoparlants per on vius i que procedeixen d'altres indrets, com ara, una dona que, fa uns dotze anys, et digué en un carrer de la vila,... que ella era de Catalunya. I raonàreu i, al capdavall, quan vos véieu, no mancava un somriure, ni uns mots de bon cor.

Finalment, diré que aquestes persones que viatgen com també les que n'escolten moltes i les que es reporten sobre temes diversificats, fan més fàcil que tingues més temes de què parlar, de què escriure, de què compartir i no cal dir que aplanen que dormes bé com el nen que ho fa en els bracets de la mare, després d'haver mamat, d'haver escoltat cançonetes i cosetes que ella li contava.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones que tenen la darrera paraula, valentes i amb càrrecs

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, m'ha parlat sobre algunes vivències de la seua àvia paterna, nascuda en 1878, sobre quan nasqué ma mare i, més avant, quan ho feren altres néts d'aquesta padrina.

A més, captes que la dona és qui té la darrera paraula i que el fill (el meu avi matern) seguí la línia de sa mare (molt oberta). 

Igualment, hem trobat dones valentes i, ben mirat, que posen el nom a la primera filla que els nasqué, en lloc de fer-ho el marit com també dones que fan via junt amb el seu fill.

Afegiré que adés he llegit part d'una entrevista sobre la cultura ibèrica (https://www.lne.es/oviedo/2007/02/05/cultura-ibera-matriarcal-mujeres-elegian-21938108.html) i en què Ana Tortajada la considera matriarcal i diu que "Les dones empresàries, decidien en la casa, portaven el negoci, triaven els marits entre els guerrers més forts, traspassaven el seu cognom als seus descendents i ocupaven els càrrecs de poder en els coneguts com consells de dones".

Finalment, adduirem que, en molts balls de terres catalanoparlants, la dona és qui tria amb qui ballarà; i, en moltes rondalles, ella tria amb qui es casarà. En aquestes narracions, amb qui s'ajusta a lo que ella havia posat com a condició; o siga, que es fa lo que vol la dona, en línia amb trets matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, amb molta espenta i que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La figura de la mare i la de la dona en un ambient favorable

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, li he llegit els comentaris del tema del dia i li he comentat sobre una enquesta que eixí l'any passat en Catalunya i de què es podia deduir que els catalanoparlants eren molt favorables al feminisme i a les dones (https://x.com/Marc_Aragones/status/1919301038621728968?t=Rl_sObJicZME5NHAixDYHw&s=09).

En eixe seny, li afiges que això es plasma molt en poemes del segle XIX, en moltes rondalles i, igualment, en paraules que t'han escrit folkloristes, com ara, el valencià Ximo Caturla.

Quant a la qüestió de hui, li hem dit que té a veure amb molts jocs de xiquets recopilats pel folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), en què un personatge femení és una mare, ella té la darrera paraula i, fins i tot, es fa lo que se vol la dona.

Agregaré que he trobat poemes 1) del segle XIX i, a més, me n'han enviat d'aleshores i, en alguns casos, 2) en llibres i tot de catalanoparlants nascuts abans de 1950, en què ho he capit. Però, majoritàriament, per part de persones que m'han reportat per a la recerca. 

I més: també ho veus en escrits d'artistes (com ara, els pintors Fernando Coronado i Miquel Torner de Semir) i, a banda, en blogs i en webs.

Finalment, direm, tot això (i altres trets), fan que trobes abundants les referències en nexe amb la mare (i amb la dona), qui té la darrera paraula i que és ben rebuda per moltes dones i per molts hòmens i, al mateix temps, ella és molt oberta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, que mena i favorable a lo maternal i acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La dida, el lligam entre la mare i el fill en Pobles matriarcals i en rondalles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat uns quants passatges de "La mel i la fel", en què figura l'empelt entre la mare i el fill, entre qui alleta i el xiquet, una cosa que, com m'han dit més d'una vegada algunes dones, fa que hi haja un lligam més estret entre la mareta i el fill (en siga u o més). En aquesta obra, una dona ho fa amb tres nins.

En eixe seny, cal dir que ens han comentat sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 que feren de mares de llet (de dides), un detall que capim en moltes rondalles mallorquines anteriors a 1932 i de què, algunes vegades, m'ha parlat ma mare.

Igualment, passes a reportar-te sobre Pobles matriarcals, copses el paper important que hi té la maternitat, la mare com també la velleta com a transmissora de la cultura tradicional.

Afegirem que, en altres Pobles matriarcalistes, com ara, en els colles (d'Amèrica del Sud), en relació amb l'embaràs (i més avant), la mare compta amb el suport d'altres dones. I si, per exemple, passem a la cultura vernacla basca, de la mateixa corda, la dona és, majoritàriament, qui educa els fills..., un tret que es plasma en moltes contarelles autòctones en llengua catalana, en relats en què capim la figura del nen adoptiu que és acollit junt amb el seu germà (o en companyia de la seua germana).

Finalment, direm que és un tema que té bona acollida entre molts dels qui ens han reportat. Gràcies a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bona avinença amb la mare i amb la cultura vernacla, matriarcal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant!", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre temes en què coincidim i en què fa anys que tenim bona avinença, d'eixos en què, no solament et sents acompanyat, sinó en què allargues la mà a l'altre. 

Després, de raonar-ne i, com ella et deia un dia, de tirar-hi terra (com qui soterra un mort i deixa tranquil el camp), passes a preparar la nova entrada de l'estudi sobre el matriarcalisme.

Llavors, mentres llegíem el llibre "La mel i la fel", hem captat un pensament que, en acabar d'exposar per escrit per a la recerca, hem copsat que era així, de la nostra infantesa ençà:

"— Una mare explicant a un nen, a una qüestió que ell li ha fet.

— Una dona donant mamar.

— Una velleta al costat d'un nen".

Sí: les tres coses que més m'agraden en les relacions interpersonals.

Això explica que et sents en nexe 1) amb lo maternal, amb lo femení, amb l'educació i amb l'ensenyament, 2) amb la paciència, amb la dolçor i amb lo vernacle (el xiquet també "mama" de la cosmovisió matriarcalista i autòctona que ella li transmet i amb què ell se sent identificat) i 3) l'empelt entre els vellets i els xiquets (principalment, entre la padrina que narra contarelles, que bressola amb cançonetes i que reporta amb vivències seues o, àdhuc, de les seues àvies... i el nin de menys de deu anys). I hi continues, per decisió pròpia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el comunitarisme i el matriarcalisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme en Catalunya, en Irlanda i les mares

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he demanat sobre temes lingüístics a diferents estudiosos del ram i han estat prou receptius i, en algun cas, col·laboradors, encara que lo que els escrius, per a més d'u, siga considerat incòmode.

El fet és que, la seua resposta fa que continues amb els braços oberts a ells. 

Igualment, hem sentit com qui és en un sofà raonant amb un amic. Però, en aquest cas, mentres plasmàvem el tema de la maternitat, del part i dels primers dies després del naixement del nadó en el llibre "La mel i la fel": empiula amb el comunitarisme (el nexe entre la mare i els fills), el sentiment de pertinença a la terra i la relació suau i de bon cor entre ambdues bandes i amb el fet que es realitza entre dones.

T'identifiques amb moltíssims detalls i, més encara: l'altre dia cerquí sobre la consulta en entrades que tenien a veure amb donar mamar... i puc dir-vos que és u dels punts que més interessa la gent.

Finalment, vos pose enllaç per a accedir a unes paraules que he pogut llegir adés en un article del diari "El Punt Avui", de fa poc: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2393926-cinc-actrius-a-la-recerca-de-la-veritat.html. Una de les persones diu que lo matriarcal és part de Catalunya com també, com ara, d'Irlanda.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El bon cor i el matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a un home molt obert, qui, puntualment, m'assessora en temes en què ell se sent com la granota en l'aigua.

Adduirem que aquest animalet figura en algunes rondalles i que té a veure amb la dona, amb lo femení i amb lo maternal.

Igualment, quan escrius sobre trets que copses en fonts que reflecteixen el matriarcalisme i que el vinculen amb la cultura tradicional i vernacla en terres catalanoparlants, sents un nexe molt estret amb qui ho plasma, amb qui ho diu, amb qui ho comenta (per exemple, de paraula).

Així, recorde un dia que fiu unes qüestions a ma mare i, quan ella em digué "És que era així", li responguí "Doncs, si era així, era així". De pas, no li expressava el meu dubte en la seua paraula, sinó que li parlava com qui dóna per tancat (i per resolt) un tema, en lloc d'insistir fins que el manipule al seu gust.

Finalment, en adoptar eixe estil en la recerca, la gran majoria se sent còmoda perquè capeixen que el seu punt de vista també és acollit, com la mare que dóna hospitalitat a qualsevol persona de bon cor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: En aquest cercador en llengua catalana, "Trobo.cat" (https://www.trobo.cat), els resultats de la consulta són molt encertats i en l'esmentada llengua. El recomane. L'he trobat hui en un comentari de Josep Maria Virgili i Ortiga en Twitter.

L'empelt entre mare i filla i facilitat per a escriure

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, quan m'ha demanat pel motiu de la qüestió d'ahir, li he dit que, a banda que tinc interés pel tema, tant la maternitat com també lo maternal i la figura de la mare són alguns dels eixos dels Pobles matriarcalistes.

A més, veus que Montserrat Cortadella t'havia escrit un missatge i tu li exposes uns quants temes:

"— Jo, en els temes relacionats amb les terres catalanoparlants, sovint, em guie per Bartomeu Mestre ('Balutxo'). Escriu en un blog seu, en Facebook i en Twitter.

Ha tret alguns llibres i és de les poques persones que, com posava un folklorista valencià nascut en el segle XIX, trau les bragues a l'aire, això és, les veritats.

Pere Riutort, en el 2017, em digué que un mestre universitari que mentís (s'entén que conscientment i amb intenció de manipular els alumnes), calia fer-lo fora.

— MC: Pere Riutort tenia tota la raó.

— Ell havia estat mestre de Magisteri durant uns vint anys.

Reconeixia la seua humanitat i era sensible i promovia els qui ell veia que estaven interessats per la llengua o que podrien desenvolupar-la. Un dia, en classe, em digué:

'— Tu podries escriure contes' (sic).

Mai m'ho creguí: el fet d'estar jo 'molt empeltat' amb el català i, en canvi, de no ser la llengua habitual en l'escola, havia provocat en mi una mena de blocatge creatiu i com a aprenent: dificultat per a aprendre llengua i per a redactar.

Uns anys després llegia un llibre d'oratòria i un dia captí que, si lo que l'autor (Dale Carnegie, molt conegut en el tema de fer amics) escrivia, jo ho aplicava a l'escriptura, ho tindria molt més fàcil.

A partir d'aquell dia, m'ha estat prou aplanat redactar i analitzar, però reconec que no tinc habilitat per a fer rondalles, encara que sí que m'agraden molt".

I ens ha posat uns mots:

"— Bé: per a fer rondalles, potser no, però, en comunicació, que és essencial (per a mi), ets un crack. Escrius d'allò més bé i clar".

Finalment, li he plasmat: 

"— Gràcies. Tinc un diccionari de sinònims i antònims i alguns de definicions.

Ma mare diu que, quan era xiquet, ja m'agradava parlar bé.

I he de dir que, en la cura de l'ús del llenguatge (en el genuí), he estat recte i encara ho sóc: procure no usar un llenguatge castellanitzat, ni pobre, ni barroer, encara que no rebutge a emprar-ne el col·loquial, ni el senzill".

Gràcies a tots pels escrits de felicitacions dels darrers dies i de hui. Estic agraït pel vostre paper, essencial, sobretot, en diferents punts de la recerca sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Companyies agraïdes i que connecten amb la mare

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he tret un tema que, com molts més, té a veure amb la maternitat. En primer lloc, perquè l'he considerat escaient per a la recerca; en segon lloc, perquè és part d'un camp (el maternal), el qual encara m'interessa (no sols quan era un xiquet). I, en tercer lloc, perquè la maternitat es u dels eixos de les cultures matriarcalistes.

A més, hem rebut alguna felicitació per la investigació que fem. Afegirem que adés hem llegit una entrevista a l'historiador català Jordi Bilbeny (*), qui, en el 2017, em recomanà el llibre "El matriarcalismo vasco", d'Andrés Ortiz-Osés junt amb Franz-Karl Mayr, el qual ens féu una gran favor per a l'estudi sobre els Sants de la Pedra. I ens és molt útil per al d'ara.

Igualment, penses (i et sents agraït) en totes eixes persones que, quasi sempre, desinteressadament, t'acompanyen en el camí: hòmens, dones, ancians, lletrats, pintors, escriptors, gent sense estudis o amb tan sols estudis primaris (però amb moltes vivències), persones molt implicades en partits polítics, poetes, historiadors, treballadors de biblioteques i d'arxius, ajuntaments, persones que estan molt pel folklore...

Finalment, diré que totes eixes persones són les qui, juntament amb la teua curiositat (com si fosses un xiquet connectat amb la mare), fan que eixe estil de vida matriarcalista (i d'estudiar), unit a una miqueta de sensibilitat que tu poses, et faça sentir que tens més persones que van amb tu (la majoria, amb un sentiment de pertinença a la terra ben manifest) i que paga la pena continuar la investigació sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) Nota: L'entrevista de què parlem. Es pot baixar i llegir bé.

Bona harmonia en viles amb estil de vida matriarcalista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, m'ha exposat detalls en relació amb el tema del dia i, a més, he captat, fins i tot, que, en la festa de les clavariesses de la Mare de Déu dels Dolors (en Alaquàs, en 1964), havien participat (com a pabordesses) tres generacions: la dona adulta, la jove i la xiqueta.

A més, hem copsat que la cap de colla de les clavariesses (qui coneguí, quan ella devia tenir uns setanta anys o un poc més), afavoria un ambient matriarcalista, en què, a banda, hi havia un home que era reconegut i estimat per les del grup (fet que no és novedós, però que diu molt).

Així, en una rondalla valenciana que tractàrem fa més d'un any, un capellà passa a ser-ne el nou de la vila on ara viu. Les dones de l'indret, com que l'anterior sacerdot no havia fet bona lliga, esperaven a veure com respondria als veïns.

Ara bé: ell, de bon principi, connecta fàcilment amb els xiquets (àdhuc, amb els escolans). I, com que també és en bona harmonia amb els habitants, és aprovat,... primerament, per... ¡les dones!

I és que, u dels dons més bons que podem fer a qui té sensibilitat, humanitarisme i que, ben mirat, és con un bessó amb la gran majoria dels qui viuen en el seu redol, és reconéixer l'interés per la comunitat, per damunt de l'individualisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.